Anar al contingut

Enric Ramon i Pastor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Victorià Enric Ramon i Pastor
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Agent comercial, escritor, poeta i activiste cultural.
Naiximent: 1943
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Victorià Enric Ramon i Pastor, conegut per Enric Ramon (Valéncia, 1943), és un agent comercial, escritor, poeta i activiste cultural valencià.

Biografia

[editar | editar còdic]

Enric Ramon naixqué en el barri d'El Cabanyal de la ciutat de Valéncia, en l'any 1943. Feu els seus estudis de bachiller junt ad atres estudis d'electricitat. En l'any 1959, en 17 anys, començà a treballar com a tècnic en una empresa de cuines -"Cocinas Sala", una fàbrica de cuines de gas i elèctriques del sector d'electrodomèstics en la ciutat de Valéncia- primer com a tècnic i posteriorment com a delegat de marca i agent comercial colegiat de diverses empreses.

Es casà als 22 anys en Charo Belenguer, el matrimoni tingué cinc fills: Charo, Enric, Sergi, Davit i Laura.

Valencianisme

[editar | editar còdic]
Carnet d'Unió Regional Valencianista

Enric Ramon, començà en el valencianisme quan tenia 18 anys al vore, quan passava per davant de l'edifici de l'ajuntament de Valéncia, a un grupet de gent, alguns en trage, que cantant i mig plorant baixaven en una corda una bandera des d'una finestra de l'Ajuntament, encara no hi havia balcó, hi havien varies persones parades mirant aquell acte i lis preguntà ¿qué passa ahí? I una d'elles li digué ‘’estan baixant la bandera de Valéncia, eixa gent són de Lo Rat Penat’’ a partir d'eixe moment començà a preguntar i a llegir per a informar-se.

Ya despertada la curiositat pel valencianisme, alguns dumenges solia anar junt a la seua dòna i els fills al centre de la ciutat i en una paraeta que tenia per faldó la Real Senyera, prop de l'iglesia de Sant Martí, hi havia una jove parella, Enrique i Paquita, venent llibres sobre valencianisme, solia comprar algun que atre, sobre tot els que li recomanava l'amable Paquita, la parella eren del Grup d'Acció Valencianista (GAV), l'admirable Paquita passats els anys sería la presidenta del GAV.

Enric Ramon, pel seu treball, viajava per tot el Regne de Valéncia i solia llegir la prensa valenciana. S'enterà que havia naixcut un nou partit valencianiste, Unió Regional Valenciana (URV) i en l'any 1978 s'afilià ad ell. Estigué poc de temps, puix escomençaren les desavenències internes i URV es dividí en dos, Unió Valenciana (UV) de dretes de Vicent González Lizondo i Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV), d'esquerres, de Chimo Díez i Pep Velasco, a on com a jove i revolucionari s'afilià sent prou actiu puix el nomenaren secretari d'acció, tenia 35 anys. ENV tingué uns resultats molt escassos, en només uns 1.000 vots. Enric, es deixà l'activisme valencianista pero continuà tenint l'espírit nacionaliste.

En tots els viages que feu, degut al seu treball, Enric es donà conter que els valencians, en general, eren uns ignorants. Segons paraules d'ell:

La majoria dels valencians érem uns ignorants del fet valencià, que els valencianistes érem una minoria en la Nacionalitat Valenciana i que els nacionalistes érem i som la minoria de la minoria, de que els partits polítics estatals necessiten o poden necessitar els vots de vascs i sobre tot dels catalans per a manar en l'estat espanyol i, per lo tant els partits estatals faran lo que ells vullguen, com aixina ha passat i està passant fins ara.

Al parlar en molta gent valenciana durant els seus viages, Enric diu:

... tots díen parlar valencià, no tots tenien clar quina era la bandera de tota la Comunitat Valenciana, també hi havien ciutadans, sobre tot, en les capitals germanes de Castelló i d'Alacant que se sentien poc o gens valencians degut a la divisió provincial, i lo més greu, era que despuix de desapareixer UV no tenim poder polític en les Corts Valencianes, que és d'a on tenen que vindre les solucions per a tots els problemes de tots els valencians.

En l'any 2008 es jubilà i se replantejà tornar a l'activitat valencianista, pensà en associar-se a l'entitat Lo Rat Penat pero, finalment, s'afilià al Grup d'Acció Valencianista (GAV), té gran recorts de Manolo Latorre, de Pepe Alba, de Paquita, de Pau... Estant en el GAV i junt a Manolo Latorre de president, Enric envià diverses cartes als mijos de comunicació de sèu en Madrit, a televisions, ràdios i periòdics, per utilisar la terminologia Levante per a referir-se a l'actual Comunitat Valenciana, envià vora 400 escrits, alguns d'ells en reiteració.

Despuix de la seua etapa en el GAV, s'associà a l'entitat cultural valenciana Rogle Constanti Llombart de Cultura Valenciana. Enric, conegué a un gran valencianiste, Vicent Rebollar i acordaren crear i crearen una Fundació en Almenara en l'any 2016 per a capitalisar i professionalisar el valencianisme cultural i polític pero desavenències econòmiques en Vicent Rebollar el varen fer desistir de continuar com a secretari vitalici de la fundació.

El grup d'amics que l'havien recolzat en eixe fracassat proyècte l'animaren per a fer una associació i aixina naixqué en 2018 Consciència Valenciana, durà sobre uns 6 anys, editant una revista mensual de 20 pàgines escrita en Normes de la RACV o Normes d'El Puig, la revisió ortogràfica, a partir de la revista n.º 5, la feya el gran valencianiste mestre de valencià Aureli López. En el local de Consciència se reuniren durant molt de temps els 6 o 7 chicotets partits polítics valencianistes, que hi havien en aquell moment, en l'objectiu de que s'uniren i fer un gran partit o una plataforma o coalició valencianista pero no es portà a terme. La política separà als components de Consciència i la donaren de baixa en l'any 2024.

En l'actualitat Enric Ramon es dedica a fer artículs valencianistes des de sa casa i els envia a més de 2.000 correus electrònics de valencianistes que té en el seu ordenador, i també va tots els dimecres a la RACV a ajudar en lo que pot al gran valencianiste i amic Pepe Aparicio.

Premis i guardons

[editar | editar còdic]

Durant el seu periodo en el GAV, Enric Ramon guanyà tres primers premis de poesia del recital poètic "Parlant en Ausias March" (2014, 2016 i 2018), organisat pel GAV.

Ademés d'escriure les glosses als premis Llealtat de Lola Garcia Broch (2016) i de Juli Moreno (2018), ha escrit diferents llibres divulgatius sobre temàtica valenciana.

En l'any 2010 i veent l'ignorància de la majoria dels valencians, començà a escriure una série de llibres divulgatius en valencià i castellà:

Diu l'autor que totes les dades estan copiades de llibres valencianistes d'autors qualificats, que referix en el colofó del llibre.

Hi han atres cinc llibres divulgatius més, copiats de l'informació que donaren els vocabularis editats per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) en els anys 1992 i 1993:

  • «I, Algunes frases fetes+Paraules en poc d'us»
  • «II, Alguns noms de menjars i begudes+Alguns noms d'aïnes i atifells de cuïna i taula»
  • «III, Alguns noms d'arbres, fruts i flors+Alguns noms d'animals terrestres, de mar i riu, aus i insectes»
  • «IV, La Veritat i res més que la Veritat sobre la Llengua Valenciana»
  • «V, Parts i malalties del cos humà»

Totes les publicacions estan en castellà i valencià i editades pel propi autor en cuquet i en format de bojaca pero llegalisats. L'autor diu que l'haguera agradat que alguna editorial els haguera publicat.

No oblidem que més o manco la mitat dels valencians de tot l'històric Regne de Valéncia tenen per llengua mare el castellà i també poden ser valencianistes.

Parlant en Ausias March

Desig

Bon i recordat Ausias... tu que fores el més gran poeta i cavaller,

tu que feres gran nostra llengua valenciana... en ploma i paper,

enaltint en dolços poemes l'idioma... que és nostre amor i deler,

la defengueres en la ploma i no en l'espasa... sense impediment.


Ara desige que vixques i defengues el valencià... en nostre pit latent,

si fera falta també en l'espasa... que estic segur faries com a cavaller,

puix encara que faça fret o vent... caiga pluja o baix un sol ardent,

la llengua valenciana es única per a expressar... sublims sentiments.

Enric Ramon. 1er premi del recital poètic "Parlant en Ausias March", 2014.

Vore també

[editar | editar còdic]