Encephalartos woodii
Encephalartos woodii, també coneguda com la cicada de Wood, és una cicada del gènero Encephalartos, endèmic a l'àrea de Natal de Suràfrica. És una de les plantes més rares en el món, trobant-se extinta en estat selvat en tots els #espècimen sent clones del tipo.
Descripció
[editar | editar còdic]S'assembla a una palmera, i pot alcançar una altura de 6 m. El tronc medix aproximadament 50 cm de diàmetro, és més ample en la part inferior, i està coronat per una copa de 50–150 fulls. Les fulls són lluentes i verda obscures, de 150–250 cm de llongitut, i en quilla en 70–150 folíols, estos són falcados (en forma de hoz), de 13–15 cm de llarc i 20–30 mm d'ample.[1][2]
I. woodii és dioica, lo que significa que té plantes mascle i femella separades. Els estróbilos masculins són cilíndrics, de 20–40 cm de llarc, excepcionalment fins a 120 cm, i 15–25 cm de diàmetro; són d'un color taronja viu. Una sola planta pot produir al voltant de sis a huit simultàneament. Els cons femenins són desconeguts, ya que no s'ha descobert ni una sola planta femella. Encephalartos woodii també es reproduïx ràpidament en brots basals.[1][2]
Es va trobar solament en un àrea boscosa i àrea d'orige de biodiversitat en la Regió de Natal de Suràfrica.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Encephalartos woodii és el més estretament relacionat en I. natalensis. Algunes autoritats consideren I. woodii no una verdadera espècie sino més be un mutante de I. natalensis o un relicto d'algunes atres espècies. Encara uns atres consideren a esta planta un híbrit natural entre I. natalensis i I. ferox.[1]
Tant el nom comú com l'específic li fan honor a John Medley Wood, curador del Jardí Botànic de Durban i director del Herbario del Govern de Natal de Suràfrica, qui va descobrir l'espècimen en 1907.[4] Va ser per primera volta descrit per Wood com una varietat de I. altensteinii (com I. altensteinii var. bispinna), i elevat al ranc d'espècie en 1908 pel horticulturalista anglés Henry Sander.[2]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]Les úniques plantes conegudes en la naturalea de I. woodii varen ser una arracada de quatre brots d'una planta descoberta per Wood en 1895 en una menuda àrea del bosc ngoya,[5] en lo que ara és Suràfrica. Els brots més chicotets varen ser tallats en 1903, una atra expedició va arreplegar els dos brots més chicotets i els va colocar en jardins botànics. Dels dos brots restants, el més gran va morir durant el periodo de 1907-12. L'últim talle va ser retirat de la naturalea en 1916 i enviat a Pretòria, a on subsecuentemente va morir en 1964.[1] Tots els espècimen coneguts de Encephalartos woodii són clones d'eixa única planta coneguda. A pesar de vàries inspeccions, cap atra planta ha segut localisada en la naturalea. Per eixes raons, la planta està considerada espècie extinta en estat selvat.[6] Com és el cas en tots els membres del gènero Encephalartos, I. woodii, incloent tant plantes madures i llavors, figura en la llista de l'Apèndix I de la CITES.[1]
Com una conseqüència de que totes les plantes conegudes són machos, es pot dir que "Encephalartos woodii no s'ha reproduït a través de l'unió de gamets en aproximadament cent anys" la seua única forma de propagació per al ser humà ha segut de forma vegetativa.[3] A menos que es trobe una planta femella, I. woodii mai es reproduirà naturalment. No obstant, pot donar-se la reproducció per a donar lloc a híbrits fèrtils en I. natalensis. Si cada descendència es creua subsecuentemente en I. woodii, despuix de vàries generacions, la descendència femenina serà propenca a aquella a lo que Encephalartos woodii femella semblaria.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Notten, A.. «Encephalartos woodii Sander». Kirstenbosch National Botanical Garden and South African National Biodiversity Institute. Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2006. Consultat el 16 de novembre de 2006.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Hill, K.. «Encephalartos woodii». Royal Botanic Gardens Sydney. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2020. Consultat el 8 de giner de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 Morell, V.. «The Sixth Extinction». National Geographic Magazine online. National Geographic Society. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2008. Consultat el 8 de giner de 2010.
- ↑ «Encephalartos woodii». Cycads. Kew Botanical Gardens. Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2008. Consultat el 8 de giner de 2008.
- ↑ (2001) Reneé Ferreira (ed.). [1] (en anglés), Briza Publications, p. 51. ISBN 1-875093-28-1.
- ↑ Encephalartos woodii en la llista roja de la UICN.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Stevenson, D. W., R. Osborne & J. Hendricks. 1990. A world list of cycads. Mem. New York Bot. Gard. 57: 200–206.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encephalartos woodii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.