Emparrado

Erro al crear miniatura:

Emparrado

Ball baix emparrado

Es diu emparrado o enreixat a un conjunt de pals i travessers posats i nugats un sobre un atre, de manera que formen bastidors i quadros chicotets per a fer en ells voltes, empalizades o espalderes en els jardins. Els hi ha també formats únicament de tiradillo de ferro. El seu destí primer ha segut sostindre les vinyaés pero despuix s'ha amprat per a vestir les parets en les branques dels arbres disposts en espalderas. El lux s'ha apoderat molt pronte d'estos objectes, útils en el seu orige, i s'han format en els jardins de recree arcades, galerias, pòrtics i columnates.

Els jardiners que no poden empalizar les branques dels seus arbres nugant-les, perque les parets no permeten que es fixen en elles taches, deuen formar els emparrados en llistons de fusta de roure ben curada, ben seca i de 2,5 cm de grossa despuix de ben despullada de la seua albura. Estos llistons enllaçaran uns en uns atres per mig de mortajas de sis llínees de profunditat i 2,5 cm d'ample, obertes en les seues extremitats; advertint que mentres que més ajusten les mortajas, més duraran els bastidors i mentres més sana i més seca estiga la fusta, menys li danyaran les inclemències del temps. Cada punt de reunió se subjectarà en un tarugo de fusta, untat en coa i despuix es nugarà en un aram que assegure ben tots els extrems.

Consells d'elaboració

Erro al crear miniatura:

A pesar de la seua senzillea, estos emparrados no deixen de ser costosos, sobretot en els països a on hi ha poca fusta de roure. Convé, puix, no despreciar cap de les precaucions que, sense aumentar molt la despesa, asseguren la duració de l'obra: per a això es guardaran els preceptes següents:

1. Començarà l'operari per dividir tota la fusta en llistons de la llongitut de la taula i de quinze llínees de gros per tots costats; elegirà la cantitat necessària de travessers horisontals; polirà en el raspall tots els llistons, perque mentres més fins queden, menys es detindrà en ells l'aigua i la neu que és lo que més ho podrix, unida en l'alternativa de la fredor i de la calor.
2. Donarà a la part superior d'estos travessers un inclinament de dos o tres llínees de dins a fòra, ya que en esta precaució no es detindrà l'aigua en elles.
3. Pero no es deixarà este inclinament en la part que entra dins de la mortaja. En estos punts de reunió dels llistons drets i horisontals posa molt cuidat l'operari de no deixar buits, perque s'abriguen en ells els insectes i són depòsits dels seus ous i la perfecció dels bastidors consistix principalment en que les mortajas ajusten be.
4. Despuix que la fusta està ben preparada, convé donar-li dos o tres mans d'oli d'anous, de linaza, de colza o de navina. La segona mà es dona quan la fusta ha absorbit la primera i lo mateixa s'eixecuta en la tercera, que es dona despuix d'armats els bastidors. Les dos primeres mans deuen ser d'oli sol, és dir, sense color.
5. Per al color prenga's la porció d'albayalde que es juge necessària i encara alguna cosa més; advertixca's que quant més pur siga el albayalde o menys mesclat en creta, més bell i permanent serà el color.

Emparrados en volta

Erro al crear miniatura:

Emparrado en volta

Erro al crear miniatura:

Emparrado en volta

Hi ha atres emparrados disposts en volta i formats de dos maneres diferents o en les branques dels mateixos arbres que estan aixina ordenats o en llistons de fusta disposts en enreixat; en este segon cas es formen les voltes en arbusts que les cobrixen enredrant-se en elles; tals són les madreselves, jazmines, etc.

Si el jardiner vol formar un emparrado vert cobert des d'avall fins a dalt, el arbust que regularment s'ampra és el carpe, perque les seues branques es presten a tots els antoixos dels jardiners. L'hi haja és igualment útil; el vert luciente dels seus fulls fa el colp de vista més agradable, pero tarda més en créixer que el carpe i no es vist tan be. Este emparrado no deu tindre més de 30 cm de gros per cada costat i encara açò únicament s'observarà en els emparrados i carrers molt llarcs puix per a les regulars basta la mitat, perque en abdós casos tota la part interior es queda sense fulls i solament està vert la superfície, si pot dir-se aixina, de la paret de verdura. Esta observació es deu tindre present des de que es comença a tallar el carpe. Mentres més immediates estiguen al tronc les branques chicotetes, molt més es multiplicaran, guarnint-se al mateix temps de verdura i a mida que s'allunten del tronc, estan més expostes a deixar buits i clars.

Hi ha molts métodos de plantar els carpes o qualssevol atres arbres destinats a formar estos emparrados. Uns deixen els peus tan alts com els trauen dels boscs i uns atres els tallen a 15 cm de la superfície.

• En el primer método es conseguix formar en breu una volta, pero no és tan segur perque les plantes creixen en alguna dificultat i la seua part inferior es vares vore de poques branques, i per tant tira menys fulls.
• En el segon, encara que es necessiten dos anys per a formar la volta, queda ben resarcit este perjuí. La mà del jardiner conduïx en molta més facilitat les branques tendres. Vist lo que es troba molt nuet i espessa lo que està molt clar.

En un i un atre case els peus deuen estar a 45 cm. si més no i millor encara a 60 cm. perque el tronc del carpe engordix molt i es planten a la distància de 30 cm., en pocs anys s'apleguen a tocar i les branques chicotetes perixen insensiblement, com cada dia s'observa.

El carpe en cert modo no preval en les províncies meridionals a menos que per mig del rec conserve la terra una humitat suficient i aixina ho suplixen en peus de morera rebaixats. Pero si el jardiner no es troba ben instruït en la formació d'este gènero de empalizadas, sí li destruirà abans de dèu anys perque com es contraría la naturalea i esta treballa en recuperar els seus drets, els peus es despullen, les branques chuponas es multipliquen i finalment, solament es troba lo verda en els cims de les plantes. Planten-se, puix, estes moreres a 60 cm de distància en una hoya molt profunda sense tallar-los baix cap pretext la raïl central. Si es deixen a l'arbre les raïls fibrosas o secundàries, s'introduiran horisontalment i aniran successivament a buscar el seu aliment a més de quinze metros, i llavors patirà d'una manera visible el horta i els camps pròxims a estos arbres. Tallen-se tots els brots a 5 cm de la superfície del terreny i de fins del primer any comence's a doblegar-los horisontalment i a subjectar d'esta manera els brots tendres; pero si ixen alguns molt drets, molt forts, molt vigorosos, dobléguense suaument len quant es puga i per últim, no es deixe pujar cap brot perpendicular: est és l'únic mig de moderar l'ímpetu de la llacor de l'arbre; si per alvançar el emparrado es deixa de practicar esta operació, es pert tot d'una volta.

En el llorer, la laureola i el durillo, es poden fer també estos emparrados pero vos necessari tindre molta paciència. Acàs cap emparrado en volta es cobrirà millor que el que es forma en l'higuera albor, si l'olor incómoda que exhalan els seus fulls fera soportable la seua ombra.

Referències

Diccionari d'Agricultura pràctica i Economia Rural,1852