Albayalde
El terme albayalde (del àrap al-bayūd, ‘blancor’) designa al carbonat bàsic de plom (II), un pigment amprat tradicionalment en pintura artística, i, per extensió, també al color d'eixe pigment. Anteriorment s'usava com a ingredient per a la pintura en plom i un cosmètic cridat cerusa veneciano,[1] pel seu opacitat i la mescla suau i satinada que feya en alguns olios secables. No obstant, tendia a causar enverinament per plom, per lo que actualment el seu us està prohibit en la majoria dels països.[2][3] El carbonat bàsic de plom (II) rep diferents noms, entre ells: blanc de plom, cerusa,[4] blanc de cerusa, cerusita, blanc de cerusita, blanquíbolo i orín de plom..[5] Cerusa prové etimológicamente de l'antic grec keros (cera) que va passar al llatí "cera", "cerussa". [6]
Ha segut un error, en algunes regions, atribuir la seua composició química com òxit de plom.
Composició i propietats
[editar | editar còdic]Químicament, el carbonat bàsic de plom és un sòlit blanc de fòrmula 2 PbCO3·Pb(OH)2,[7] composició determinada pel químic i naturaliste suec Torbern Olof BergmanPlantilla:Fact en 1774. El color del blanc de plom és blanc, en una tenyida roja groguenca casi imperceptible.[8]
L'us del blanc de plom en pintura presenta dos inconvenients importants:
- Tendix a enfosquir en el pas del temps per l'actuació sobre ell del gas sulfhídrico o sulfur d'hidrogen (contaminant de l'aire), que produïx sulfur de plom negre:
- Pb3(CO3)2(OH)2 (sòlit blanc) + 3H2S (g) → 3PbS (s, negre) + 2CO2 (g) + 4H2O (g).
- És sumament tòxic. La pintura a pur de plom i la pols contaminada en plom en edificis antics són les fonts més comunes d'enverinament per plom en els chiquets, afectant greument el desenroll mental i físic. En nivells molt alts, l'enverinament per plom pot ser fatal.[9]
Curiosament, l'envelliment del blanc de plom d'una pintura basada en un mig acuoso no consistix que aquell s'enfosquix, sino en que es torna groguenc, mentres que en una a l'oli el carbonat bàsic de plom (II) pot tornar-se transparent (al saponificarse en contacte en l'oli de linaza).[10] L'ennegriment pot observar-se en un atre tipo de treballs, com manuscrits allumenats.[8] També s'ha observat que la pintura de blanc de plom es decolora en mesclar-la en pigments que continguen sofre, i davant l'acció dels àcits i dels álcalis.[10]
Història
[editar | editar còdic]
Encara que el mineral hidrocerusita és idèntic en composició al blanc de plom, no va ser utilisat com a pigment; el carbonat bàsic de plom (II) sempre va ser d'elaboració humana, considerant-li-ho en conseqüència un pigment artificial.[11]
Va ser utilisat com a pigment des de l'antiguetat fins a principis del sigle XIX. Durant sigles va ser l'únic color blanc de calitat amprat en la pintura a l'oli. En esta disciplina era molt valorat, ya que conferia als olis una major rapidea de secat i millorava l'elasticitat, la adherencia, la resistència i la durabilitat dels colors.[10]
La primera menció escrita sobre la fabricació i l'us del blanc de plom apareix en el tractat Sobre les pedres de Teofrasto (372–287 a. C.), alumne d'Aristóteles. També ho mencionen Marque Vitruvio —en la seua obra De architectura (c. 15 a. C.)— i Plinio el Vell —en el seu Naturalis Història (c. 77 d. C.)—.[10]
Les hetairas gregues ampraven el carbonat bàsic de plom (II), mesclat en mel, com mascarilla per al rostre. La mantenien tota la nit i en alçar-se es llavaven el rostre en aigua freda, aplicant-se posteriorment una atra capa de la mateixa mescla pero més diluïda, que li conferia a la seua tez un color blanquecino.
Els escrits de l'antiguetat clàssica i de l'Edat Mija indiquen l'us de plom metàlic i vinagre com a punt de partida per a l'elaboració de blanc de plom. Més alvance es varen utilisar procediments que també es basaven en sometre el plom a un entorn àcit, com expondre-ho a àcit acètic, orujo de raïm, vapors àcits i substàncies fermentades. Açò provocava la formació d'una costra blanca sobre el plom metàlic, la qual era raspada i polvorisada, obtenint-se aixina el blanc de plom.[10] Per a poder pintar en esta substància li la mesclava en olis.
Fins al sigle XIX el blanc de plom era l'únic pigment blanc usat en pintura artística, pero a partir de llavors va començar a ser substituït pel blanc de zinc (sulfur de zinc) i el blanc de titani (diòxit de titani), i la seua comercialisació va declinar.[12]
El carbonat bàsic de plom (II) també va ser molt usat en el passat per a pintar parets,[10] mentres que ungüents derivats del carbonat bàsic de plom (II) s'utilisaven en forma de pomades per a tractar infeccions per l'efecte bactericida del plom.[13]
Prohibició
[editar | editar còdic]Les pintures basades en plom tenen moltes aplicacions, encara que les preocupacions relacionades en la seua toxicitat s'han enfocat principalment en les que s'usen en pintura de caballete, en joguets infantils i per a pintar vivendes. Des de 1978 EE. UU. ha prohibit la venda de pintures que contingueren més de 90 parts per milló de plom, i restriccions similars rigen en varis atres països.[10]
S'ha senyalat, no obstant, que prenent certes precaucions (no menjar, beure ni fumar durant el seu us, i llavar-se les mans a consciència despuix d'usar-ho) el blanc de plom en forma de pintura o pasta pot utilisar-se de manera segura en pintura artística, pero es desaconsella l'us del pigment en pols, que és fàcil d'inhalar.[10]
En Espanya es va prohibir en 1908 el treball de dònes i chiquets en indústries perilloses, inclosa la de producció de cerusa. En 1924 Espanya es va adherir a l'acort adoptat en 1921 per l'III Conferència Internacional del Treball de prohibir l'us de la cerusa en la pintura, encara que la seua aplicació efectiva es va retardar fins a maig de 1931 i en numeroses excepcions, de tal modo que va tindre un alcanç llimitat.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 15 de giner de 2022.
- ↑ Suprema Cort de Justícia de la nació (Mèxic).Consultat el 15 de giner de 2022.
- ↑ «Lead Poisoning in a Historical Perspective».American Journal of Industrial Medicine.38(3)
- 244–254.doi:10.1002/1097-0274(200009)38:3<244::AID-AJIM3>3.0.CO;2-F.Consultat el 15 de giner de 2022.
- ↑ «ICSC 0999 - CARBONATO DE PLOMO». www.ilo.org. Consultat el 2023-09-29.
- ↑ Gallec, Rosa; Sanz, {{{nom2}}} (2001). Diccionari Akal del color, Akal. ISBN 978-84-460-1083-8.
- ↑ Francisco Azorín, arquitecte, Universala Terminologio de la Arkitekturo. Arkeologio, arto, konstruo kaj metio (obra en esperanto), Presejo Chulilla i Ángel, Madrit, 1932, pg 45.
- ↑ «carbonat bàsic de plom».
- ↑ 8,0 8,1 «Pigments Through the Ages: Lead white: Overview» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 18 d'abril de 2012.
- ↑ «Lead poisoning».
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 10,6 10,7 Doerner, Max; Hoppe, {{{nom2}}} (2000). Els materials de pintura i la seua ocupació en l'art, Reverté, p. 42–44. ISBN 84-29114-23-8.
- ↑ «Pigments Through the Ages: Lead white: Making the pigment» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 18 d'abril de 2012.
- ↑ «Pigments Through the Ages: Lead white: History of use» (en anglés). WebExhibits.org. Consultat el 18 d'abril de 2012.
- ↑ «Conviure en el plom. Un aprenentage necessari.».
- ↑ 'Investigació i Ciència'.Prensa Científica.Espanya:
- Este artícul conté una traducció derivada de «Albayalde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.