Anar al contingut

Emirat de Nekor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Emirat de Nekor, señorío de Nekor, de Necor o dels saléhidas va ser un regne àrap musulmà[1] situat en el nort de Marroc. La seua capital va ser Tensamán i després Nekor.

L'emirat va durar del 710 al 1019 i la ciutat de Nekor va ser destruïda definitivament pel caudillo almorávide Yusuf ibn Tašufin en l'any 473 de la H. (1080-81 d. C.).

Geografia

[editar | editar còdic]

Front a l'illa d'Espígols es troben les ruïnes de Nekor, capital de l'antic emirat del seu nom, el port del qual Mesos-ma, també en ruïnes, va ser important ciutat almohade.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Va ser el primer principat o señorío musulmà del nort d'Àfrica, fundat per Saleh Ben Dris el Himiari, àrap que va vindre en Musa ibn Nusair l'any 91 de la hègira, quan Tárik va fer la primera algara en Algecires i Gibraltar, un any abans del definitiu desembarc en la península. Es va independisar del Califato omeya. Era un dels principats que ocupaven en el Plantilla:SIGLO el territori del modern Marroc, junt en els Bargawata de la costa atlàntica, els midraríes de Siyilmasa i idrisíes.[3] Els seus senyors, els salihíes, eren musulmans sunitas, a diferència d'atres senyors de la regió.[4] L'emirat mantenia bones relacions en l'emirat de Còrdova.[4]

El seu senyor Saíd ibn Salih es va negar en el 917 a sometre's als fatimíes, per lo que el califa fatimí va ordenar al seu lloctinent i governador de Tahart Masala ibn Habus, caudillo miknasí, que marchara contra ell.[5] Ibn Habus va prendre i va saquejar la capital de l'emirat el 26 de juny, despuix de matar a Ibn Salih en combat.[6] Tres dels fills del fallit varen partir a refugiar-se a la península ibèrica, puix els salihíes eren des d'antic vassalls dels omeyas cordovesos.[6] Dos anys més vesprada, Salih ibn Saíd ibn Salih al-Yatim («l'Orfe»), va recobrar Nekor i ajustició al governador kutamí que havien deixat encarregat de la plaça els conquistadors fatimíes.[7]

La capital va ser conquistada i arrasada alguns anys despuix pel client fatimí Musa ibn Abi l-Afiya, com a represàlia pel respal que Abderramán III, aliat de l'emir salihí, estava donant als idrisíes més a l'oest.[8] Va tornar a reconstruir-se i a tindre un senyor salihí, pero va anar de nou conquistada pels eixèrcits fatimíes en setembre del 935.[9] Els habitants es varen rebelar una volta més, varen assessinar al governador kutamí deixat pels fatimíes i varen prendre un nou senyor salihí.[9] La dinastia es va mantindre en el poder fins a començos del sigle Plantilla:SIGLO.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. [1] Guia Michelin, consultat el 18 de setembre de 2011
  2. Plácido Rubio Alfaro i Santiago Lacalle Alfaro: Espígols en el meu recort, Màlaga, 1992.
  3. Lévi Provençal, 1957, p. 304.
  4. 4,0 4,1 Lévi Provençal, 1957, p. 305.
  5. Lévi Provençal, 1957, pp. 308, 309.
  6. 6,0 6,1 Lévi Provençal, 1957, p. 309.
  7. Lévi Provençal, 1957, pp. 309, 310.
  8. Lévi Provençal, 1957, p. 312.
  9. 9,0 9,1 9,2 Lévi Provençal, 1957, p. 315.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]