Embriotoxicidad
L'embriotoxicidad és la capacitat d'una substància per a produir efectes tòxics en la progenie durant el primer periodo de la gestació, des de la concepció a l'estat fetal. En humans esta etapa comprén des de la segona semana de l'embaràs fins a l'octava. Estos efectes poden incloure malformacions, disfuncions, alteracions del creiximent, mort prenatal i funcions posnatales alterades.[1]
Els tòxics poden trobar-se en l'aparat genital femení abans de la fecundació pero en el periodo preembrionario o de prediferenciaació (des de l'implantació fins a la segona semana d'embaràs) en el que les cèlules embrionàries són totipotenciales, lo més provable és que es produïxca la mort de l'embrió.
És per açò que el periodo embrionari de organogénesis o embriogénesis (des de la tercera semana d'embaràs fins a l'octava) és el periodo en el que l'embrió és més susceptible a substàncies tòxiques, les cèlules perden el seu caràcter totipotencial i escomencen a formar-se els òrguens.
La susceptibilitat a l'embriotoxicitat depén del genotip de l'embrió i de la manera en que interactue l'agent en el genotip.[2]
Etiologia de les malformacions congènites
[editar | editar còdic]Les causes de malformacions congènites es dividixen en 3 categories: desconegudes, genètiques i ambientals.
Desconegudes: entre el 15%- 25% dels casos i poden ser degudes a l'alteració de múltiples gens (poligènica), per errors espontàneus del desenroll o per interaccions sinérgicas de varis agents teratógenos no determinats.
Genètiques. ocupen el 65%- 75% dels casos i són degudes a una malaltia autosómica o lligada al sexe, a mutacions genètiques de novo i a anomalies cromosòmiques (citogenéticas).[2]
Ambientals: constituïxen al voltant del 10% dels casos i menys del 1% es relacionen en la prescripció de fàrmacs, substàncies químiques o radiacions. els agents que provoquen mutacions es denominen mutágenos i es classifiquen en:
-Agents de tipo físic, com les radiacions alfa, beta, gamma, X, ultravioleta, etc., que produïxen ruptures o lesions cromosòmiques.
-Agents de tipo químic per eixemple substàncies que conté el fum del cigarret,moltes drogues i components vegetals.
-Agents de tipo biològic, com alguns tipos de virus que actuen sobre el material genètic.
-Agents nutricionals i metabòlics.
-Reaccions de autoinmunitat.
-Factors associats a l'edat materna.[3]
Substàncies embriotóxicas
[editar | editar còdic]Alguns fàrmacs que produïxen embriotoxicitat en animals d'experimentació a les dosis utilisades en humans són els retinoides, com acitretina o isotretinoína, els salicilatos, leflunomida . La talidomida produïx malformacions congènites. Entre els que produïxen embriotoxicitat en humans es troben metotrexato i misoprostol .
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Associació Espanyola de Toxicologia. Glossari de térmens toxicológicos. Versió espanyola ampliada per M. Repetto i P. Sanz. Sevilla: AET; 1995. (AET)
- ↑ 2,0 2,1 «Teratología i us de medicaments durant l'embaràs».EMC - Ginecologia-Obstetrícia.47(3)
- 1–10.ISSN 1283-081X.doi:10.1016/s1283-081x(11)71084-0.Consultat el 16 de novembre de 2018.
- ↑ «El desafiu de les anomalies congènites».Medwave.3(1)ISSN 0717-6384.doi:10.5867/medwave.2003.01.2576.Consultat el 16 de novembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embriotoxicidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.