Emblema nacional de Brunei
El emblema nacional de Brunei data de 1932 i es va adoptar oficialment el 29 d'octubre de 1959. Des de llavors ocupa de forma destacada la part central de la bandera estatal. L'emblema nacional està compost per cinc elements principals: el pendó (en malayo Bendera) i el parasol reals (cridat Payung Ubor-Ubor), les ales (Sayap), les mans (Tangan o Kimhap) i la mija lluna (Bulan). En la mija lluna està el lema nacional escrit en malayo en caràcters àraps: "الدائمون المحسنون بالهدى" "Sentiasa membuat kebajikan dengan petunjuk Allah" (en espanyol:"Sempre al servici en la guia de Deu"). Avall, una cinta en el nom oficial de l'estat, "بروني دارالسلام;" "Brunei Darussalam" ("Brunei, pàtria de la pau"). El pendó i el parasol són les senyals de la monarquia. Les dos ales, en quatre plomes cada una, representen la protecció de la justícia i la pau. La mija lluna és el símbol del Islam, la religió nacional. Les mans recorden el deure que té el govern de protegir el poble.
Emblema personal del sultà
[editar | editar còdic]Despuix de l'aprovació de la Constitució en 1959, el sultà de Brunei va adoptar un emblema personal diferenciat del nacional, en el que les dos mans varen ser substituïdes per les figures de dos gats (kuching emas) gitats, en les pates atrasseres recolzades en el sol. En la seua coronació, celebrada en 1968, l'actual monarca Hassanal Bolkiah, va amprar una corona (mahkota) en un disseny original basat en els turbants brocats dels sultans anteriors. La corona, realisada en metals preciosos, està decorada en varis colgantes i un sarpech, la joya en la que s'adorna un turbant, format per una mija lluna junt a una estrela de dèu puntes i arrematat en un adorn de sèt puntes. Cap a 1999, l'emblema personal del sultà va ser substituït per una nova versió, més elaborada. Es varen mantindre com a elements centrals la mija lluna en l'inscripció, des de llavors verda, i el parasol alado. En la mija lluna està inscrit un extracte del Corán en text àrap, el vers inicial de la sura Al-Mulk: تَبَارَكَ الَّذِي بِيَدِهِ الْمُلْكُ; Tabāraka al-ladhī bi-yadihi al-mulku, (en espanyol, Beneït siga aquell en les mans del qual reposa tota autoritat). Es va introduir una representació de la corona del sultà i tot el conjunt es va adornar en dos mechons d'arròs de traç esquemàtic. En la part superior de l'emblema pot llegir-se el nom de Deu (Allah) escrit en lletres grogues o dorades, color predominant en este emblema.
En l'estandart personal del Sultà, el seu emblema apareix representat de color roig per a poder diferenciar-ho en facilitat del pany, de color groc.[1]
Escuts històrics
[editar | editar còdic]-
Presunt Emblema del Sultanato de Brunei (1368-1888)
-
Emblema de Brunei (1932-1950)
-
Emblema de Brunei (1950-1959)
-
Emblema de Brunei (1959-fins a l'actualitat)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vries, Hubert de. Passat i present dels escuts i embelmas nacionals. Brunei. Consultat el 27 de juliol de 2016.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Emblema nacional de Brunéi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.