Embarcador
.jpg)
Un embarcador[1] és una estructura elevada sobre una massa d'aigua, habitualment sostinguda per pilotes o pilars. La seua estructura oberta permet que les marees i les corrents fluïxquen relativament sense obstàculs, mentres que els pilotes o fonaments més sòlits d'un moll poden actuar com escullera i, per lo tant, són més propensos a colmatarse. Els embarcaderos poden variar en tamany i complexitat, des d'una simple estructura de fusta llaugera fins a estructures majors de varis quilòmetros.
Els embarcaderos s'han construït tradicionalment en varis propòsits, i degut a que estos tenen distintes variacions regionals, el terme embarcadero tendix a tindre diferents matisos de significat en diferents parts del món. Aixina, en Amèrica del Nort i Austràlia el terme tendix a referir-se a una instalació de manipulació de càrrega. En Europa, en canvi, a on els ports utilisen més a sovint conques i molls fluvials abans que embarcaderos, el terme s'associa principalment en l'image d'un embarcadero de recree d'época victoriana.
Tipos de embarcadero
Els embarcaderos poden ser categorizados en diferents grups d'acort al propòsit principal.[2] No obstant, existix un solapamiento entre estes categories. Per eixemple, els embarcaderos de recree també permeten a sovint l'atraque de barcos de vapor de recree i atres embarcacions similars, mentres que els embarcaderos de treball s'han convertit a sovint en espais de recree despuix d'haver quedat obsolets pels alvanços de la tecnologia de manipulació de la càrrega. Molts embarcaderos són flotants per a assegurar-se de que pugen i baixen en la marea junt en els barcos que els acompanyen. Açò prevé una situació en la que les llínees es tensen massa o s'afluixen en pujar o baixar les marees. Una llínea d'amarre massa tensa o solta pot danyar als barcos en traure'ls de l'aigua o permetent-los tanta llibertat de moviment que colpegen en força contra els costats del embarcadero.
Embarcaderos de treball
Els embarcaderos de treball es varen construir per al maneig de passagers i càrrega dins i fòra dels barcos o (com en el Wigan Pier) de les embarcacions de canal. Els propis embarcaderos de treball es dividixen en dos grups diferents; els embarcaderos individuals més llarcs es troben a sovint en ports en grans distàncies entre marees, i el embarcadero s'estén lo suficientment llunt de la costa com per a alcançar aigües profundes en marea baixa. Eixos embarcaderos constituïen una alternativa econòmica als molls flotants, a on els volums de càrrega eren baixos, o a on es manipulava càrrega a granel especialisada, com en els embarcaderos de carbó.
L'atra forma de embarcadero de treball es va construir en ports en rancs de marea més menuts. En este cas, la principal ventaja era que es disponia d'una major llongitut de moll per a que els bucs pogueren atracar en ell en comparació a un moll llitoral llineal, i estos embarcaderos solen ser molt més curts. Típicament, cada embarcadero du un únic cobertiç de trànsit a lo llarc del mateix, en barcos atracant en la proa o en la popa cap a la vora. Alguns dels principals ports consistien en un gran número de embarcaderos d'este tipo que s'alineaven en la costa, sent eixemples clàssics la frontera del riu Hudson en Nova York, o l'Embarcadero en San Francisco.
L'arribada del transport marítim de contenidors, en la seua necessitat de grans espais de manipulació adjacents als molls d'embarque, ha fet que els embarcaderos de treball s'hagen quedat obsolets per a la manipulació de la càrrega, encara que alguns encara sobreviuen per a la manipulació de bucs de passage o càrregues a granel. Un eixemple és el de [ [Progrés (Yucatán)|Progrés]], Yucatán, a on un embarcadero s'interna més de 6 quilòmetros en el golf de Mèxic, lo que li convertix en el més llarc del món. El embarcadero de Progrés abastix gran part de la península en transport per a l'indústria peixquera i de càrrega i servix com a port per a grans travessies en la zona. Molts atres embarcaderos en funcionament han segut demolits o permaneixen abandonats, pero alguns han segut reciclats com embarcaderos de recree. L'eixemple més conegut d'açò és el Pier 39 en San Francisco.
En Southport i Tweed River, en la Gold Coast d'Austràlia, hi ha embarcaderos que soporten equipament per a un sistema de derivació d'arena que manté el bon estat de les plages arenenques i els canals de navegació.
Embarcaderos de recree
Els embarcaderos de recree es varen construir per primera volta en Gran Bretanya a principis del XIX.[4] Les primeres estructures varen ser Ryde Pier, construït en 1813-14, Trinity Chain Pier prop de Leith, construït en 1821, i Royal Suspension Chain Pier, construït en 1823.[4] Solo se conserva el más antiguo de estos embarcaderos. En ese momento, la introducción de los ferrocarriles por primera vez permitió el turismo de masas a las estaciones balnearias. Los efectos de las mareas en muchos de estos complejos significaban que durante gran parte del día, el mar no era visible desde la orilla. El embarcadero de recreo fue la respuesta, permitiendo a los turistas pasear por encima y al lado del mar en todo momento.[5] L'embarcadero de recree més llarc del món es troba en Southend-on-Siga, Essex, i s'estén 2,1 km fins a l'estuari del Támesis.[4] Con una longitut de 837 m, el Santa Cruz Wharf es el embarcadero más largo de la costa oeste de Estados Unidos.[6]
Els embarcaderos de recree, que oferixen una passarela cap a la mar, a sovint inclouen atraccions i teatres.[5] Dit embarcadero pot estar sense sostre, tancat o parcialment obert i parcialment tancat. A voltes un embarcadero té dos cobertes. [[Galveston Island Historic Pleasure Pier] ] en Galveston, Texas té una montanya russa, 15 passejades, jocs de carnestoltes i tendes de recorts.[7]
Els primers embarcaderos de recree eren de fusta, sent Margate Jetty el primer de ferro, inaugurat en 1855.[8] Est va quedar destrossat despuix de les tormentes de 1978 i mai va ser reparat.[8] El embarcadero de hierro más largo que permanece en pie es el de Southend. Inaugurado como embarcadero de madera en 1829, fue reconstruido en hierro y terminado en 1889. En una encuesta realizada en 2006 en el Reino Unido, el público votó que el embarcadero de la playa figurara en la lista de iconos de Inglaterra.[9]
Embarcaderos de peixca
Molts embarcaderos es construïxen en el propòsit de proporcionar als peixcadors sense pot accés a zones de peixca que d'un atre modo serien inaccessibles.[10] Molts "molls lliures" estan disponibles en ports més grans que diferixen dels molls privats. Els molls lliures a sovint s'utilisen principalment per a la peixca. La peixca des de moll presenta un conjunt de circumstàncies diferents a la peixca des de la vora o plaja, ya que no és necessari salpar cap a aigües més profundes. Sent est el cas, existixen aparejos de peixca específics que s'han creat específicament per a la peixca en el moll[11] que permeten l'accés directe a aigües més profundes.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ «Piers». National Piers Society (2006). Archivat des de l'original, el 29 de septiembre de 2008. Consultat el 24 de febrero de 2012.
- ↑ Error: es necessita omplir el camp títul.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «The expert selection: British seaside piers», Financial Times, 15 de junio de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 «A very British affair - the fall and rise of the seaside pier», BBC News, 16 de junio de 2015.
- ↑ «California Pier Statistics, Longest Piers». seecalifornia.com. Consultat el 10 de febrero de 2014.
- ↑ Aulds, T.J. (28 de enero de 2012). «Landry’s Corp. is close to revealing plans». News Article. Galveston Daily News. Archivat des de l'original, el 31 de enero de 2012.
- ↑ 8,0 8,1 «200 years of historic British piers: in pictures», The Telegraph. Consultat el 15 de junio de 2015.
- ↑ «ICONS of England - the 100 ICONS as voted by the public», Culture 24 News, 15 de junio de 2015.
- ↑ «Landscape Design Book», University of Wisconsin-Stevens Point, 2013. Consultat el 5 de enero de 2015.
- ↑ VS, Marco (2021-03-21). «Pier Fishing Rigs: 6 Common Types of Rigs for fishing from a Pier» (en en-us). Pro Fishing Reviews. Archivat des de l'original, el 2021-10-10. Consultat el 2021-10-10.
