Em dic Roig
Em dic Roig (Benim Adım Kırmızı en turc) és una novela turca de 1998 escrita pel noveliste Orhan Pamuk, qui rebria el Premi Nobel de lliteratura en 2006. La novela, que gira entorn a les vides de varis ilustradors otomans en 1591, va establir a Pamuk com a escritor de talla mundial i va contribuir al seu reconeiximent per l'acadèmia sueca.
La traducció francesa guanyaria el Prix du Meilleur Livre Étranger, la versió en italià Premi Grinzane Cavour en 2002 i la traducció anglesa va guanyar el Premi Lliterari Internacional IMPAC de Dublín en 2003.[1]La traducció a l'espanyol va córrer a càrrec de Rafael Carpintero i va ser publicada per Santillana.
Argument
El llibre gira entorn a un taller d'ilustradors en l'Imperi Otomà, en que recentment ha segut comés un assessinat. A partir d'allí diversos narradors conten els successos que rodegen la busca i captura de l'assessí. Pamuk fa us de vàries tècniques postmodernas en la novela, incorporant elements de metaficció a on els narradors fan contínues referències al llector i a la sapiencia de que són personages en un llibre.
Cada capítul de la novela té un narrador diferent i usualment hi ha conexions temàtiques i cronològiques entre ells. Adicionalment hi ha personages inesperats que conten les seues històries desgranant el sistema filosòfic de l'Estambul del XVI. La novela incorpora temes de misteri, romanç i jocs filosòfics, ilustrant el context del sultanato de Murad III durant nou dies nevats en 1591.[2]
Personages
- Maese Donoso, víctima d'assessinat que li parla al llector des de l'atra vida en el capítul inicial.
- Negre, ilustrador i secretari. Ha retornat recentment a la ciutat despuix de dotze anys de viage per Pèrsia. És el nebot i quí dona el seu renom al Tio.
- Senyor Tio, tio matern de Negre, és ell quí està a càrrec de la creació d'un llibre secret per al sultà en l'estil dels mestres “francs”.
- Şeküre, la Bella filla del Senyor Tio i interés romàntic de Negre (El seu nom està relacionat en la paraula “sucre” una referència al personage Shirin, que significa “dolç”, i el nom de la mare de Pamuk)
- Şevket, fill major de Şeküre (i el nom del germà major d'Orhan Pamuk)
- Orhan, fill menor de Şeküre (i primer nom de Pamuk)
- Hasan, jove cunyat de Şeküre.
- Hayriye, jove esclava i concubina del Senyor Tio.

- Mestre Osman, cap del taller d'ilustradors del sultà. Basat en el personage real Nakkaş Osman.
- Palometa, un dels tres ilustradors sospitosos de l'homicidi. Pinta ilustracions representant a La Mort i La Dòna.
- Cigonya, un dels tres ilustradors sospitosos. Pinta L'Arbre i El Gos.
- Oliva, un dels tres ilustradors sospitosos. Pinta al Diable i els dos derviches.
- Ester, una buhonera judeua i celestina, es dedica a entregar cartes d'amor.
- El predicador d'Erzurum, un fanàtic líder religiós conservador. Considera que el café, els cuentacuentos i les ilustracions són una herejía.
Referències
- ↑ «2003: Guanyador». Archivat des de l'original, el 3 de maig de 2009.
- ↑ «Em dic roig d'Orhan Pamuk: Una sinécdoque de la occidentalización per Rafael Carpintero Ortega.».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Me llamo Rojo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.