Anar al contingut

Elwendia persica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
alcaravea negra (Elwendia persica)


La alcaravea negra, comino negre o llavor negra (Elwendia persica) és una espècie de planta pertanyent a la família Apiaceae.

A sovint es confon en Nigella sativa (que també es diu alcaravea negra, comino negre o llavor negra), per lo que a sovint se substituïx en la cuina.

Denominacions

[editar | editar còdic]

Els noms locals per a eixa espècia són kala zeera (काला ज़ीरा ; comino negre) o shahi zeera (शाहि ज़ीरा ; comino imperial) en hindi, com syah zirah (سیاہ زیرہ ; comino negre ), kaala zirah (کالا زیرہ ; comino negre), i zirah kuhi ( زيره كوهی ; montanya/comino selvada) en urdu, zireh kuhi (زيره كوهی ; comino selvat) en persa, i siyoh dona (сиёх дона ; llavor negra) en tayiko i en malayalam sahajīrakaṁ (സഹജീരകം).

El terme hindi d'us comú shahi zeera pot ser una distorsió de syahi (negre en persa) zeera. No obstant, en el idioma indostaní, el terme syahi també significa "negre com la tinta". En bengalí, kalo jeera també significa "comino negre", pero no es referix a Elwendia persica, l'us del qual és poc comú, sino a Nigella sativa que s'usa com espècia en la gastronomia bengalí.

La planta creix en forma selvada en una àmplia regió des del surest d'Europa oriental fins a Àsia meridional. Alcança uns 60 centímetros d'altura i 25 centímetros d'ample, en flors hermafroditas, polinizadas per insectes.

La planta dona fruts prims, allargats i acostillados que es cullen una volta que la planta està molt seca. No es poden arrancar més de 5 a 8 g de cada planta, lo que contribuïx al seu alt preu.

Culinaris

[editar | editar còdic]

Els fruts secs s'utilisen com a espècia culinària que té les mateixes aplicacions que el comino (Cuminum cyminum), en el nort de la Índia, Pakistan, Bangladés, Afganistan, Tadjikistan i Iran. És pràcticament desconegut fòra d'estes zones i el sabor d'estes és fumat i terroso.

Les menudes raïls redonejades són comestibles crues o cuits, i tenen el gust semblat a les castanyas dolces.

Les llavors són més apreciades com a guarnició en plats de la gastronomia índia molt especials i d'alt valor; no es deuen moldre, ya que es reduiria el seu sabor.

Usos medicinals

[editar | editar còdic]

El full pot ser utilisada com herba o guarnició similar al jolivert.

El frut és una rica font de timol. El timol s'utilisa com vermífugo contra la anquilostomiasis (un paràsit intestinal), i també com antiséptico en numerosos preparats farmacèutics. És un estimulant, que estimula la diuresis i alivia la flatulència. Enfortix les funcions de l'estòmec i és un excelent remei per a les hemorràgias.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

L'espècie va ser descrita iniciamente com Carum persicum per Pierre Edmond Boissier i publicada en Annales dones Sciences Naturelles; Botanique, sér. 3, 1: 138, en 1844, hui en dia és tant un sinònim com el basónimo d'esta.[1] Més alvance, seria transferida al gènero Bunium per Borís Fédchenko en Rastitelnost Turkestanica 612, en 1915, nom científic que també és un sinònim actualment;[2] i ulteriormente seria transferida al gènero Elwendia per Mijaíl Pímenov i Yevgueni Kliuikov en Plant Systematics and Evolution 299(5): 1004, en 2013.[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Vore: Elwendia

persica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Pèrsia, Iran actual.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Carum persicum» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-09-23.
  2. «Bunium persicum» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2013-02-06.
  3. «Elwendia persica» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-09-23.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]