Els horrors de la guerra

Els horrors de la guerra

Els horrors de la guerra, també cridat Les conseqüències de la guerra, és una alegoria de les guerres que havien assolat a Europa, pintada per Rubens en 1637, en destí al Palau Pitti del duc Fernando II de Médici.

Actualment es conserva en la Galeria Palatina del Palau Pitti, en Florencia.

Anàlisis

Va ser enviat a Itàlia en març de 1638. Al respecte diu Rubens en una carta enviada a Justus Sustermans, qui es faria càrrec de paliar alguns danys que va tindre la peça en el trasllat a la península itálica:

La figura principal és Mart que, deixant obert el temple de Jano (que, segons la costum dels romans, permaneixia tancat durant les époques de pau), alvança en l'escut i l'espasa ensanguinada, amenaçant als pobles en una gran ruïna, sense ocupar-se a penes de Venus, la seua dòna, que, acompanyada d'amors i cupidos, intenta retindre-ho en carícies i abraços. Mart es troba arrastrat per la fúria d'Alecto que du una antorcha en la mà i va acompanyat per dos mònstruos, la pesta i la fam, conseqüències inevitables de la guerra. En el sol, donant-nos l'esquena, yacer una dòna sobre els restants d'un llaüt trencat, símbol de l'harmonia, incompatible en la discòrdia de la guerra; i al seu costat una mare en el fill en braços, per a demostrar que la fecunditat, procreació i caritat, resulten arrasades per la guerra que tot lo corrompe i tot ho destruïx. També apareix allí, caigut per terra, un arquitecte en els seus instruments en la mà, per a significar que tot allò que s'havia construït durant la pau per a la comoditat dels hòmens resulta destruït per la violència de les armes. També cree, si els meus recorts són exactes, que podrà vore tirat el sol, als peus de Mart, un llibre i alguns dibuixos sobre un paper per a simbolisar en quina manera chafa les lletres i qualsevol tipo de bellea; allí també es deuen trobar unes fleches o saetas desparramadas que eren l'emblema de la concòrdia quan es trobaven unides per una cinta ara solta; i lo mateixa succeïx en el caduceo i la branca d'olivera, símbols de la pau, que yacer pel sol junt a una lúgubre dòna vestida de negre i despullada de totes les seues joyes i adorns; és l'infeliç Europa, que durant tant temps és víctima d'aquelles rapes, ultrages i misèries tan evidents que no necessiten més explicació.

El quadro posseïx varis ecos de les obres que Rubens va mamprendre per a la Torre de la Parada del rei Felipe IV d'Espanya, en companyia del seu amic Diego Velázquez. La composició mostra a les figures a modo de relleu clàssic, servint com a contrapeso les figures de Venus i Cupido. L'escola veneciano, i en especial, Tiziano, han servit com a eixemple per a que el de Flandes plasme el seu talent en esta peça.

Rubens va influir al pintor espanyol Francisco de Goya en algunes de les seues pintures, com El tres de maig de 1808 en Madrit. Especialment, La massacre dels inocents i Els horrors de la guerra —realisades entre 1638 i 1640—, presenten traces semblades a les obres de Goya realisades a partir de 1793. Esta teoria és reforçada per la semblança de Saturn devorant a un fill, part de les Pintures negres de Goya (1819-1823), en el Saturn de Rubens, fet per a la Torre de la Parada (1634-1636, supónese que en estreta colaboració en Diego Velázquez). Clark considera que les escena de la batalla entre madrilenys i mamelucos ocorreguda el 2 de maig de 1808 i més vesprada retratada per Goya, està influenciada per l'art de Rubens. Aixina mateix, en 1796 l'aragonés va realisar un dibuix preparatori per a un Saturn, molt similar al de Rubens pero que finalment no va aplegar a realisar-se.

Vore també

• Anex:Quadros de Pedro Pablo Rubens

Bibliografia

• SANTI gordan, «Looking at Pictures», Beacon Press, 1968.