Elicitación
Elicitación (del llatí elicitus, "induït" i elicere, "atrapar") és un terme associat a la psicologia que es referix al traspàs d'informació de forma decorreguda d'un ser humà a un atre per mig del llenguage.
En psicologia de l'aprenentage, es tracta d'un terme tècnic que designa l'acció de provocar una conducta de manera reflectix per un event antecedent, ya siga un reflex innat (com ocorre en les respostes incondicionadas) o una conducta depresa (com en el cas de les respostes condicionades).[1] S'utilisa, per tant, com opost a "emetre", verp que es referix a la conducta operante o instrumental que depén de les conseqüències que li han seguit en el passat.
En les ciències de la computació, també s'usa, per a referir-se al traspàs d'informació d'un punt a un atre, en forma decorreguda. L'informació pot fluir des d'un software a un atre, d'un computador a una persona o de persona a persona. L'informació posseïx elicitación si està fluint entre els programes es poden vore i compartir en atres contactes sense interrupcions ni dificultats. Per eixemple, quan es copia i pega un gràfic o un text d'un software processador de text a una hoja.
El verp «elicitar» està desaconsellat per la Real Acadèmia Espanyola, en considerar-ho una innecessària adaptació del terme anglés to elicit, que correspon als verps espanyols provocar, suscitar o obtindre, segons els casos.[2]
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elicitación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.