Electreto

Archiu:Cross section of an electret microphone element.jpg

Electreto

Electreto és un material dielèctric dotat d'una càrrega elèctrica o moment dipolar «cuasi» permanent. Un electreto genera dos camps elèctrics: un d'intern i un atre extern. És l'equivalent electrostàtic d'un iman permanent. Un eixemple particular és l'electróforo, un dispositiu que consta d'una làmina de material aïllant en propietats de electreto i una placa metàlica.

Etimologia

Si be des de principis del sigle XVIII es va escomençar a estudiar els materials dotats de propietats de electreto, el vocablo no es va falcar fins a 1885, per Oliver Heaviside. Està compost per apòcop de electricitat i aféresis de magneto: iman.

Similitut en imans

Com els imans, els electretos són dipols. Estos produïxen un camp electrostàtic en el seu perímetro, similarment als imans, que generen un camp magnètic al seu entorn. Quan un iman i un electreto estan prop ocorre un fenomen prou inusual: en condició estacionaria, mútuament no s'eixercixen efecte algun. En canvi si un electreto es mou sobre un pol magnètic sorgix una força que actua perpendicularment al camp magnètic, que espenta al electreto a lo llarc d'una trayectòria que forma 90 graus sobre la direcció esperada de «espente» que seguiria si la força s'eixercira sobre un atre iman.