Electróforo
.png){kind=link}
En la física experimental, el electróforo és un generador d'electricitat estàtica de tipo capacitivo format per un condensador de plat simple, operat manualment. Produïx càrregues electrostàtiques per mig d'un procés d'inducció electrostàtica.
El primer electróforo va ser inventat en 1762 pel físic suec Johan Carl Wilcke (1732-1796). Després el científic italià Alessandro Volta va perfeccionar i va popularisar este dispositiu en 1775, lo que ha dut a acreditar-li erròneament la seua invenció. Volta va ser qui va falcar el terme electróforo a partir del grec ήλεκτρον ('élektron'), i φέρω ('phero'), és dir, portador d'electricitat.
Atres generadors d'electricitat estàtica que ampren el mateix principi d'inducció electrostàtica són la màquina de Wimshurst i el generador de Van de Graaff.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Electróforo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.