El tercer Fausto
El tercer Fausto (títul original: Li troisième Faust, Tragédie breu) és una obra de teatre de l'escritor mexicà Salvador Novo, publicada per primera volta en 1934.[1][2] És considerada una de les peces teatrals més importants de l'autor.[3][4] La trama, que referència al drama clàssic alemà Fausto (1808) de Johann Wolfgang von Goethe,[5] seguix l'història d'un home que decidix vendre la seua ànima al diable per a canviar de sexe i aixina seduir i conseguir l'amor d'un atre home.[1][6][7]
L'obra va ser escrita originalment en idioma francés en 1932 i publicada dos anys despuix.[2][8] Al moment de la seua aparició, Novo creïa que l'inclusió de l'homosexualitat com a temàtica podria resultar controvertit, pero la peça més be li va granjear reconeiximent a nivell internacional.[9] La versió en espanyol no va ser publicada en Mèxic fins a 1956,[1] quan el Fondo de Cultura Econòmica la va incloure com a part de l'obra recopilatorio Diàlecs.[8]
Personages
- Alberto: És el protagoniste de la peça. Està enamorat del seu amic Armant i, per a poder conquistar-ho, decidix vendre la seua ànima al diable a canvi de que transforme el seu sexe en femení. Durant el segon acte apareix en el cos d'una dòna anònima i intenta seduir al seu amic.[10][11]
- Armant: És l'amic d'Alberto i l'objecte del seu amor. Encara que Alberto no ho sap, Armant també està enamorat d'ell.[12]
- El diable: Durant la seua conversació en Alberto, intenta donar-li vàries alternatives per a conquistar a Armant i evitar transformar-ho en dòna. Finalment accedix, pero es nega a acceptar l'ànima d'Alberto i en el seu lloc demana solament ser testic amagat del desenllaç de l'història.[10]
Publicació i posada en escena
La principal motivació de Novo per a publicar l'obra en idioma francés i en París va ser el temor a que la mateixa fora censurada en Mèxic pel masclisme de la societat local de l'época. Esta preocupació es trobava sustentada per les reaccions que algunes figures polítiques en el país havien tingut cap a les seues obres anteriors, entre ells Pedro Henríquez Ureña i Lázaro Cárdenas, el primer dels quals havia vetat la contractació de Novo. La primera edició va aparéixer per estes raons en França i va consistir d'un tiraje de lux de cinquanta eixemplars numerats que no es va comerciar de forma lliure. En novembre de 1955, Novo calificaria la seua decisió de publicar la peça en francés com a «jovenil pedantería».[13]
L'obra va passar vàries décades sense ser posada en escena de forma pública. En 1955, Novo va planejar presentar-la en Ciutat de Mèxic junt en atres cinc peces curtes de la seua autoria en el teatre La Capella, que el mateix Novo havia fundat dos anys abans. No obstant, i a pesar de que la presentació havia segut anunciada en el programa imprés del teatre, la mateixa va ser cancelada pel temor davant una possible reacció negativa per la seua temàtica, més en prendre en conte que el mateix any, una peça de teatre de temàtica lèsbica titulada Conflicte i presentada en la Capella havia provocat una resposta hostil que va dur a la seua cancelació i a intents de tancar el teatre.[14] A l'any següent, El tercer Fausto va tindre la seua primera publicació en espanyol.[15]
La primera presentació pública de l'obra de la que es té coneiximent es va donar finalment en 1971, despuix de que l'actriu Marilú Elízaga li proponguera a Novo montar algunes de les seues peces en escena en el teatre Xola. No obstant, durant esta presentació l'obra va ser solament llegida i no representada.[15]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Riera Mendieta, Luis Fernando(2016).«Poètica homo: proposta metodològica per a l'anàlisis de la sexodiversidad, en un enfocament en el gènero masculí, en el teatre. Teatre mexicà s. XX».Universitat Complutense de Madrit.: 31.Consultat el 2023-05-19.
- ↑ 2,0 2,1 (1940) Percy Alvin Martin (ed.). Who's who in Latin America: A Biographical Dictionary of the Outstanding Living Men and Women of Spanish America and Brazil (en en), Stanford University Press, p. 102. Consultat el 2023-05-19.
- ↑ Carballo, Emmanuel (2004-03-17). «Salvador Novo als seus 100 anys de naiximent». L'Universal. Archivat des de l'original, el 2023-05-19. Consultat el 2023-05-19.
- ↑ «Salvador Novo, artífex de l'escena i les institucions teatrals». Institut Nacional de Belles arts i Lliteratura (2020-07-29). Archivat des de l'original, el 2020-09-28. Consultat el 2023-05-19.
- ↑ Sales, Álex (2020-07-30). «3 obres fonamentals per a conéixer a Salvador Novo». Homosensual. Archivat des de l'original, el 2021-10-21. Consultat el 2023-05-19.
- ↑ «Salvador Novo es manté vigent a través del seu llegat com a dramaturc». La Veu de Michoacán (2017-07-29). Archivat des de l'original, el 2017-07-31. Consultat el 2023-05-19.
- ↑ «Cronologia mínima de l'història LGBTTTI en Ciutat de Mèxic». Consell per a Previndre i Eliminar la Discriminació de la CDMX (2015). Archivat des de l'original, el 2022-06-30. Consultat el 2022-10-07.
- ↑ 8,0 8,1 Harmony, Olga (2004-08-05). «El tercer Novo». La Jornada. Archivat des de l'original, el 2023-05-19. Consultat el 2023-05-19.
- ↑ Barrera, Reyna (1999). Salvador Novo: navaixa de la intelligencia, 1. ed edició, Plaça i Valdés, p. 12. ISBN 978-968-856-647-3. Consultat el 2023-05-19.
- ↑ 10,0 10,1 Mejía Suárez, 2016, p. 18.
- ↑ Saxe, 2015, p. 288.
- ↑ Saxe, 2015, p. 289.
- ↑ Mejía Suárez, 2016, p. 23-24.
- ↑ Mejía Suárez, 2016, p. 24-25.
- ↑ 15,0 15,1 Mejía Suárez, 2016, p. 26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El tercer Fausto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.