El químic escèptic
El químic escèptic: o els dubtes i paradoxes quimio-físiques (en inglés: The sceptical chymist: or chymico-physical doubts & paradoxes, touching the spagyrist's principles commonly call'd hypostatical; as they llaure wont to be propos'd and defendre by the generality of alchymists) és el títul de la principal obra científica de Robert Boyle, publicada en Londres en 1661, i per la que ha segut cridat «fundador de la química moderna».[1]
Escrit en forma de diàlec, Boyle va presentar en El químic escèptic la hipòtesis de que la matèria està formada per àtoms i agrupacions d'àtoms en moviment, i que cada fenomen és el resultat de colisions entre estes partícules. Aixina mateix va afirmar que els experiments neguen que els elements químics es llimiten només als quatre clàssics (terra, fòc, aire i aigua) i va encorajar als químics a experimentar. Va advocar per un acostament rigorós a l'experimentació científica: creïa que totes les teorias deuen ser provades experimentalment abans de ser considerades com a verdaderes. També va declarar que la química deuria deixar d'estar al servici de la medicina o l'alquímia, i la va ascendir a la categoria de ciència.
El químic escèptic està animat en tocs d'humor, com quan compara als alquimistes en «els navegants de la flota de Tarsis de Salomón, que duyen a casa ... no només or, argent i marfil, sino també pavos reals i mones», ya que les seues teories, «qualsevol d'elles, com les plomes del pavo real, són molt vistoses, pero ni són sòlides ni útils; o be, com les mones, que si tenen alguna apariència de ser racionals, es taquen en algun destarifo o un atre que els fa aparéixer ridículs».[2]
La major aportació de El químic escèptic, a banda del seu mensage principal, va ser manifestar el valor de l'experiment, demostrant als químics cóm amprar térmens i nomenclatura estàndar en les explicacions i en la presentació de nous productes químics.
La seua influència es pot apreciar en la referència del poeta irlandés Nicholas Brady a "les llavors discordantes" en la seua «Oda a Santa Cecilia» (a la que Henry Purcell va posar música en 1691), molt abans de la teoria cinètica dels gasos de Bernoulli (1738):
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Partington, J.R. (1951). A Short History of Chemistry, 2ª edició, Macmillan, p. 67.
- ↑ Referència bíblica: Plantilla:Bíblia
- Este artícul conté una traducció derivada de «El químico escéptico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.