El gran incendi (novela de 2003)

El gran incendi (2003) és una novela de l'autora australiana Shirley Hazzard. Va guanyar el Premi Nacional del Llibre de Ficció d'Estats Units i un premi lliterari Mills Franklin (2004). La novela va ser la primera d'Hazzard des de El trànsit de Venus, publicada en 1980.

Trama

El llibre comença en Japó en 1947 i posteriorment es desenrolla en Hong Kong, Anglaterra i Nova Zelanda. Escrit en tercera persona, seguix principalment a Aldred Leith, un oficial anglés que ha lluitat en la Segona Guerra Mundial, sent ferit i condecorat per això. Leith s'ha vist afectat tant per les tragèdies de la guerra com per lo que recorda com una infància sense amor, les seues experiències li han dut a albergar un profunt cinisme cap als seus semblants. És enviat pel govern britànic a Japó en l'any 1947 per a estudiar els efectes de les bombes atòmiques, i té 32 anys quan aplega a Kure, una ciutat en la prefectura d'Hiroshima. És el fill d'un famós autor i està escrivint un llibre, no de ficció, sino una descripció cultural. El seu tema és la vida en l'Est i les grans convulsions que estan sofrint països com China i Japó despuix de la guerra. D'una forma única i particular, es convertix en part d'estes convulsions, ya que gran part del tema del llibre se centra en l'ideològic i social, i en els chicotets corredors de probidad i afecte que encara poden trobar-se ocasionalment dins d'ells.

En els tossals sobre Kure, Aldred coneix a Helen i Benedict Driscoll, els encantadors fills d'uns pares peculiarmente desagradables. El pare és un mandarí tosco, la seua esposa una dòna dominant i quisquillosa, la casual superioritat de la qual social revela la seua vulgaritat innata. Es tracta d'un ànima sorollosa i fastidiosa, ocupada en deixar que el chicotet món que la rodeja sàpia qué és qué. Els seus fills l'odien. Ya ací se nos presenta una de les contínues preocupacions de l'autor: la guerra no ha terminat, només els combats. Si hi ha hagut una victòria en esta regió, no sembla ser cultural. Aldred té un matrimoni mort darrere d'ell i una série d'assunts sense resoldre, pero la jove Helen Driscoll pronte capta la seua atenció per complet, lo que significa que el seu amat germà Benedict també deu ser colocat en el centre de la seua vida. Ben està sent devorat per una rara malaltia, l'atàxia de Friedreich. També és lluent i, per una peculiaritat genealògica que compartix en la seua germana, completament diferent als seus ignorants pares. De fet, no solament diferents sino antitéticos. El seu progressiu carpiment simbolisa d'alguna manera la misèria radiactiva que es troba prop d'Hiroshima.

Mentrestant, el vell amic d'Aldred, Peter Exley, està en Hong Kong, examinant els actes dels victimarios, interrogant a criminals de guerra redactors i evaluant les històries de les seues víctimes. La seua ambició és ser historiador d'art i transcendir les restriccions culturals del seu entorn. Les seues biografies van en paralel, encara que apleguen a conclusions molt diferents. Peter invita a Aldred a visitar Hong Kong. Aldred accepta l'invitació i l'oportunitat de posar distància temporal entre ell i Helen, ya que creu que una relació en la jove seria impossible. Quan Aldred aplega a Hong Kong, Peter conseguix convéncer al seu amic de que és feliç allí. Durant la seua visita, Aldred coneix a Audrey Fellowes, que es troba en Hong Kong visitant als seus familiars. Aldred especula que Audrey i Peter podrien tindre una relació si ell fera apanys per a que es conegueren. Aldred finalment es convenç dels seus sentiments per Helen i retorna en Kure decidit a tindre una relació en ella.

Aldred i Helen entaulen una relació, encara que ya que Aldred creu que els pares d'Helen no consentirien les seues atencions cap a Helen es manté en secret. Paralelament la condició de Benedict empijora. Queda físicament incapacitat i Helen i Aldred es convertixen en les seues úniques relacions en el món exterior. Aldred continua en la seua investigació durant este temps, i un dia retorna d'un curt viage explorant Nagasaki i troba a Helen angustiada. Els seus pares l'havien enviat a fer una encomanda falsa i varen traslladar a Benedict a un hospital de Tòquio en la seua absència.

Aldred arreplega el correu que havia segut almagasenat mentres estava en Nagasaki i immediatament viaja a Tòquio per a comprovar cóm està Benedict. Es troba en Audrey Fellowes en l'hospital i li informen que Peter ha contret una malaltia greu i ha segut ingressat en un hospital en China. S'entera també de la mort del seu pare. En retornar a Kure en notícies de Benedict, Aldred s'entera de que el general Driscoll ha rebut un lloc en Nova Zelanda i que Helen i els seus pares es mudaran allí. Davant la necessitat de retornar a Londres per a arreglar el patrimoni del seu pare, Aldred no pot quedar-se en Benedict ni viajar per a vore Peter. Solicita permís per a que Helen es convertixca en pupila de la seua mare fins que tinga edat per a casar-se, pero Driscoll rebuja la seua solicitut. Sense l'aprovació dels seus pares, Aldred no pot confirmar la seua relació en Helen i ella es muda a Nova Zelanda en els seus pares. Aldred retorna a Londrey resol la seua conflictiva relació en la seua mare, Iris. També es retroba en Aurora Searle, una amiga i ex relació romàntica que havia segut l'amant del pare d'Aldred durant varis anys. Mentres Aldred està en Londres i Helen en Nova Zelanda, aplega la notícia de la mort de Benedict. Els pares d'Helen aborden un barco cap a Estats Units per a reclamar el seu cos, i Aldred viaja a Nova Zelanda per a reunir-se en Helen, que es va quedar arrere.

Recepció

The New Yorker va escriure sobre la novela: En els seus escrits abunden les jerarquia de sentiment, percepció i gust, i esta novela (la primera en més de vint anys) assumix la noció mateixa de lo que significa ser civilisat. El fòc del títul es referix principalment al bombardeig atòmic de Japó, pero també a la possibilitat d'una passió transcendent despuix de les seues conseqüències. En 1947, un héroe de guerra anglés de treinta y dos anys que visita Hiroshima durant l'ocupació es troba estajat en un complex supervisat per un grosser brigadier australià i la seua intrigant esposa. No obstant, immediatament queda encantat en els fills de la parella, un jove lluent i malaltiç i la seua adorada germana, que resulten ser presoners d'un tipo diferent de conflicte. En l'història d'amor que seguix, el refinament moral d'Hazzard ocasionalment vira cap al preciosisme, pero eixos lapsus són contrarrestats pel seu tonificante convicció de que en cada una de les nostres paraules i gests construïm o destruïm el món en el que volem viure.

Alan Wall, crític lliterari de The Guardian, va destacar la perspectiva de l'autora: "La misèria, física i mental, s'evoca en una claritat que només és possible per a un escritor de fastidiosa seguritat intelectual. Un estil tan complex i lúcit com a est constituïx una espècie de guany moral [...] Les seues observacions finamente matisades sobre les relacions humanes a sovint tenen una subtilea que recorda a Henry James [...] Este autor és massa inteligent per a pretendre que la romanç puga revertir el principi entrópico al que tots estem subjectes vesprada o enjorn, pero les últimes paraules del llibre permeten la possibilitat de que l'amor a lo manco puga allumenar-nos a mida que alvancem, inclús si no pot impedir la nostra partida. Esta és una molt bona novela en veritat."

Susanne Ostwald, crítica del Neue Zürcher Zeitung, va destacar que Hazzard vincula hábilmente els distints destins individuals que descriu, i cóm es conecten diferents nivells de temps i llocs. També elogia la novela com una “image moral ben observada de tota una regió i era del món”, aixina com per “condensar poéticamente” els acontenyiments i, aixina i tot, no deixar que la seua novela “s'ixca de control”. No obstant, segons la crítica, el dibuix de les figures és massa típic i "xilográfico" i, en la seua opinió, l'història no sempre conseguix mantindre's al marge d'aigües poc profundes. Es tracta, no obstant, d'una novela "fascinant" que és capaç de descriure de manera impressionant un "món en transició".

Adam Mars-Jones, The Observer, posa l'accent en atres aspectes de l'obra: "Políticament, El Gran Incendi apunta en dos direccions. Hazzard, que viu en Nova York, va en conte d'incloure a un personage nortamericà comprensiu, un rival potencial de Leith per l'amor d'Helen que més o menys dimitix a favor seu, i que representa el pas del poder a Washington com la substitució d'un imperi destre. per un terramaner. l'anticomunisme irreflexivo en Europa i Àsia avivarà una Guerra Freda i encendrà la mecha per a una més càlida.