El cervell de Broca

El cervell de Broca és un llibre escrit per Carl Sagan format per discursos o artículs publicats entre 1974 i 1979 en moltes revistes incloent Atlantic Monthly, New Republic, Physics Today, i Scientific American.

Títul

L'ensaig que titula el llibre du el seu nom en honor del mege, anatomista i antropòlec francés, Paul Broca (1824-1880). Generalment es recorda a Broca pel seu descobriment de que distintes parts físiques del cervell corresponen a distintes funcions. Ell va supondre que estudiant el cervell de cadàvers i relacionant-ho en les conductes conegudes de l'antic amo de l'orgue podria entendre's plenament el comportament humà. En eixe fi va conservar centenars de cervells humans en gerros de formaldehit, incloent el seu propi. En trobar-ho en una visita al Museé de l’Homme, Sagan reflexiona sobre qüestions existencials que desafien alguns prejuïns sobre el ser humà, com, per eixemple, «¿Quànt d'aquell home conegut com Paul Broca pot persistir encara en este flasco?», una pregunta que evoca arguments tant científics com a religiosos.

Continguts

Una gran part del llibre està dedicada a desacreditar el treball dels «fabricants de paradoxes», com a flama Sagan als divulgadores de la pseudociencia, ya siga aquells que es troben a la vora de les disciplines científiques o simplement a els qui són rotunts charradors. Un eixemple d'açò és la controvèrsia al voltant de les idees d'Immanuil Velikovski, tal com les presenta en el llibre Worlds in collision. Una atra gran part del llibre discutix els convencionalisme en la nomenclatura dels membres del nostre sistema solar, aixina com les seues característiques físiques. Sagan també expon els seus punts de vista sobre la ciència ficció, mencionant especialment a Robert A. Heinlein, qui va anar un dels seus escritors favorits durant la seua infància. Les experiències propenques a la mort, i les seues controvèrsia culturals també són discutides en el llibre, aixina com la crítica i refutació de les hipòtesis desenrollades en el llibre de Robert K. Temple, The Sirius Mystery (El misteri de Siri, publicat tres anys abans, en 1975), sobre el supost coneiximent astronòmic del poble dogón, en Àfrica.