Anar al contingut

El cayado i el mayal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El cayado i el mayal
El cayado i el mayal en el chicotet ataüt de Tutankhamun

cayadomayal El cayado (heka) i mayal (nekhakha) eren símbols utilisats en la societat antiga egipcíaca. Eren originalment els atributs de la deïtat Osiris que es varen tornar insígnies de l'autoritat faraònica.[1] El cayado del pastor simbolisava l'estatus de rei i el mayal la fertilitat de la terra.

L'eixemple més antic conegut d'un cayado real és del la cultura Gerzeh (Naqada II), i prové de la tomba U547 en Abydos. Per a posteriors temps predinàstics, el cayado del pastor era ya un símbol establit de regla. El mayal inicialment va permanéixer separat, sent posat de forma separada en algunes representacions més antigues de ceremonials reals. Aproximadament pel temps de la Segona Dinastia, el cayado i el mayal venien junts.

Els únics eixemples faraònics existents d'abdós cayado i mayal en la mateixa figura provenen de la tomba de Tutankhamun.[2] Les seues vares estan fetes de bronze pesat cobert en ralles alternes d'esmalt blau, obsidiana, i or, mentres que els contes del mayal estan fetes de fusta enchapada.[3]

Teories del significat

Tradicionalment creuat sobre el pit quan s'agarraven, provablement representaven al governant com un pastor que la seua beneficència és formidablement templada en poder.[2]

En l'interpretació de Toby Wilkinson, el mayal, utilisat com pica per al ganado, era un símbol del poder coactiu del governant. Com a pastor de la seua rabera, el governant animava als seus súbdits de la mateixa manera que els subyugaba.[4]

Una atra interpretació, per E. Un. Wallis Budge, afirma que el mayal era lo s'utilisava per a trillar el gra.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ Steele, Philip (2002). Ancient Egypt, The Rosen Publishing Group, p. 12. ISBN 1435851730.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Tutankhamun "Wonderful Things" From The Pharaoh’s Tomb». Herkimer Community Museum. Archivat des de l'original, el 2013-09-03. Consultat el 10 May 2014.
  3. ↑ Allen, Susan (2006). Tutankhamun's Tomb: The Thrill of Discovery, Metropolitan Museum of Art, p. 100. ISBN 1588391892.
  4. ↑ Wilkinson, Toby A.H. (1999). Early Dynastic Egypt, Routledge, p. 190. ISBN 0-415-18633-1.
  5. ↑ Budge, Wallis (1971). Egyptian Magic, Dover, p. 72. ISBN 0486226816.