El Proyecte Solar
</noinclude>
El Proyecte Solar va consistir en vàries centrals solars d'energia termosolar de concentració, cridades Solar One, Solar Two i Solar Tres, instalades en el Desert de Mojave, Estats Units, aixina com en Andalusia, Espanya.
La central Solar Two va ser demolida en l'any 2009.[1]
Solar One
Solar One era un proyecte pilot solar tèrmic construït en el Desert de Mojave just a l'est de Barstow, Califòrnia, Estats Units. Va ser la primera prova a gran escala d'una central solar de torre central. Solar One va ser dissenyada pel Departament d'Energia dels Estats Units (en anglés: Department of Energy, DOE), Southern Califòrnia Edison, el Departament d'Aigua i Energia de Los Àngeles i la Comissió d'Energia de Califòrnia. Estava localisada en Daggett, Califòrnia, aproximadament a Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). a l'est de Barstow.
El método de recolecció d'energia de Solar One estava basat en la concentració de l'energia del Sol sobre un punt focal per a produir calor que permeta operar un generador que usa una turbina de vapor. Tenia centenars de grans estructures en espills o helióstato, que seguixen al Sol, reflectint l'energia d'est sobre una torre a on un receptor negre absorbix la calor. Decorregut de transferència d'alta temperatura era usat per a dur l'energia a una caldera en el sol a on el vapor era usat per a fer girar una série de turbines, de forma similar a una central tradicional.
Per a finals de la década de 1970, es va portar a terme una competència favorida pel DoE per a obtindre el millor disseny de helióstato per al proyecte. Varis dissenys prometedors varen ser seleccionats i es varen construir prototips i es varen enviar a l'àrea per a ser provats. Els compromisos involucraven simplicitat en la construcció per a minimisar els costs per a la fabricació en massa contra la necessitat d'un sistema de seguiment confiable, bidireccional que poguera mantindre enfocat als espills sobre la torre. La rigidea de l'estructura era una preocupació principal en térmens de resistència a la càrrega del vent i durabilitat, pero devia ser evitat el tapar els espills per les estructures de respal.
El proyecte produïa 10 MW d'electricitat usant 1.818 espills, cada u de 40 m² (430 peus2) en un àrea total de 72.650 m² (782.000 ft2). Solar One va ser completat en l'any 1981 i va estar operacional entre 1982 i 1986. Redissenyada posteriorment i renomenat Solar Two, pot ser vist des de l'Interestatal 40 a on comprén un àrea de 51 hectàrees (126 acres), no incloent l'edifici d'administració o les instalacions del pati de ferrocarril que són compartits en la central veïna. Solar One/Two i els atres proyectes solars propencs són clarament visibles usant software d'imàgens de satèlits en l'ubicació </noinclude>.
Durant l'época de forts vents, algunes voltes la pols en suspensió allumenat pels rajos de sol reflectits creava un inusual fenomen atmosfèric en el veïnat de la torre central. Estos rajos de llum han segut mostrats en vàries escenes i pintures, en la película de 1987 Bagdad Café, la que va ser filmada en les rodalies.
El proyecte Nevada Solar One compartix un nom similar en el proyecte Solar One, no obstant el proyecte és molt diferent. Usa un sistema de concentració solar termal cilíndric parabòlic i genera 64 MW.
Solar Two
En l'any 1995 Solar One va ser convertit en Solar Two, en agregar un segon anell de 108 helióstatos més grans de 95 m² (1.000 peus2) al voltant dels ya existents en Solar One, sumant 1.926 helióstatos en un àrea total de 82.750 m² (891.000 peus2). Açò li va donar a Solar Two el habilitat de produir 10 megawatts —la suficient electricitat per a alimentar un estimat de 7.500 cases.[1] El proyecte Solar Two usava sal fosa, una combinació de 60% de nitrat de sodi i 40% de nitrat de potassi, com un mig d'almagasenament d'energia en lloc d'oli o aigua com en el proyecte Solar One. Açò va ajudar en l'almagasenament d'energia durant les breus interrupcions en l'allumenament solar per les núvols.[1] La sal fosa també permet que l'energia siga almagasenada en grans estanys per a ser usada en el futur com en les hores nocturnes, Solar Two ha tingut suficient capacitat com per a continuar funcionant per fins a tres hores despuix del ocàs. Solar Two va ser posat fòra de servici en l'any 1999, i va ser convertit per l'Universitat de Califòrnia, Davis, en un Telescopi Cherenkov aéreu en l'any 2011, medint els rajos gamma que alcancen l'atmòsfera, ara el seu nom és CACTUS.[2] Els tres principals participants de Solar Two era Southern Califòrnia Edison (SCE), el Departament d'Aigua i Energia de Los Àngeles (en anglés: Los Angeles Department of Water and Power, LADWP), i el Departament d'Energia d'Estats Units (en anglés: U.S. Department of Energy, DOE).
- "Estem orgullosos de l'èxit de Solar Two ya que marca una significativa fita en el desenroll de proyectes d'energia solar a gran escala", va declarar el llavors Secretari d'Energia d'Estats Units Bill Richardson.
- "Esta tecnologia ha segut demostrada exitosament i està llista per a la seua comercialisació. Entre l'any 1994 i el 1999, el proyecte Solar Two va demostrar el habilitat de la tecnologia de la sal fosa per a proporcionar almagasenament d'energia termal de llarga duració i cost efectiu per a la generació d'electricitat.", Boeing
El 25 de novembre de 2009, despuix de 10 anys de no produir cap energia, la torre de Solar Two va ser demolida[1] El lloc va ser demolit i declarat lloc eriazo per la Southern Califòrnia Edison. Tots els helióstatos i atres instalacions varen ser retirades.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Energia renovable|20px|Vore el portal sobre Energia renovable]] Portal:Energia renovable. Contingut relacionat en Energia renovable.
- Llista de centrals solars termals
- Energia solar
- Energia solar en Espanya
- Centrals solars en el Desert de Mojave
- Solar 1
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 CEJNAR, JESSICA. Going out with a bang: Edison demolishes Daggett solar tower. Recuperate le 4 d'abril de 2012. Archivate ab le original le 18 de febrer de 2012.
- ↑ «History of Solar Two». Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Proyecto Solar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.