El Corteig Fúnebre (asterisme)
.jpg)
Des de temps inmemoriales en Orient Mig i especialment en Síria[1] es denomina com a Ataüt o Fèretre al asterisme trapezoidal compost per quatre de les estreles de l'Orsoa Major que són conegudes en l'actualitat en Espanya com El Carro de l'Orsoa Major i que són Dubhe, Merak, Phecda i Megrez.
Les estreles de la coa són cridades en àrap Benāt-Naʿash que significa les filles del difunt o Les plañideras[2] formada per les estreles Alioth, Mizar, Alcor i Benetnash, que són les acompanyants del difunt pare i que en conjunt varen ser popularment conegudes en els països àraps mediterràneus com El corteig fúnebre des de temps ancestrals.
Orige històric
[editar | editar còdic]Pot considerar-se tant el Ataüt com a Les Plañideras, dos asterisme de caràcter històric i d'orige canaanita. Sant Jerónimo entre l'any 390 i el 420 d. C. va traduir el llibre de Job i en els capítuls 9:9 i 38:32, va prendre les paraules hebrees ʿĀsh i ٴ Ayish, traduint-les al grec com Αρκτοῦρος i al llatí com Arcturus el significat del qual és "El guardià de l'orso", no obstant, encara que la denominació hebrea fa referència a este asterisme, va ser inexacta la considerada en la Vulgata bíblica i a partir de 1611 es va adoptar a la versió autorisada del rei[3] Jacobo permaneixent este mateix error fins a pràcticament l'actualitat, encara que es traduïx com "Orsoa" i "Orsoa Major" respectivament.[4] El nom Arturo denomina a l'estrela Alfa de Boyero.[5]
A partir de ʿĀsh i ٴ Ayish també deriva a l'àrap com Benāt-Naʿash Al Kubrā (les filles del fallit [que està en] l'ataüt)[6]
De l'àrap Al Kubrā es va consolidar la tradició de cridar Cofre al trapezi del Carro de l'Orsoa Major, terme antiquat i en desús hui en dia, en Andalusia, pero d'us comú en tot el territori norteafricano del Magreb, possiblement este us provinga de temps del califato omeya de Còrdova, dependent de Damasc, lloc del que procedix en orige esta tradició estelar.
El corteig fúnebre gira entorn al pol nort celest en sentit antihorario, de tal manera, que el fèretre encapçala la processó i les plañideras li seguixen com a corteig funerari.
La tradició folklòrica estelar siríaco-cananea, a través de l'expansió califal i en la conquista de gran part de la península ibèrica i tot el Magreb, va divulgar en territoris d'Andalusia, Magreb i Sahara durant tota l'Edat Mija, aplegant a l'actualitat a aplegar a estar pràcticament oblidada i només persones instruïdes bereberés mantenen el coneiximent del firmament en esta tradició, ya que el viage en caravanes es realisa generalment de nit i guiant-se baix un firmament estrelat des de fa mils d'anys.
Cada nit de la major part de les nits de l'any, és possible contemplar en el cel, mirant cap al Nort, en latitut templades i entorn al Tròpic de Càncer, cóm el Corteig fúnebre ascendix pel cel aplegant al Meridiano colocant-se boca avall i descendint fins que solament l'Ataüt queda baix el horisó, és lo que es coneix com El sepeli del difunt.
Finalment, l'estrela Alkaid també coneguda en el nom de Benetnasch, va quedar en el nom de l'asterisme complet, puix la tradició assigna a esta estrela el nom de "La major de les filles del difunt" el nom del qual en àrap és قائد بنات نعش (Qā'aneu Bināt naʿsh) i que és l'última estrela del corteig fúnebre.
Al Kubrā: L'ataüt
[editar | editar còdic].jpg)
| Nomene | Denominació de Bayer |
Denominació de Flamsteed |
Magnitut aparent |
Distància (Anys llum) |
Distància (Parsec) |
Atres noms d'orige àrap |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dubhe | α Ursæ Majoris | 50 Ursæ Majoris | 1.8 | 124 | 38 | Dubh, Dudd, Thar Al dub Al Akbar, Ak |
| Merak | β Ursæ Majoris | 48 Ursæ Majoris | 2.4 | 79 | 24 | Mirak |
| Phecda | γ Ursæ Majoris | 64 Ursæ Majoris | 2.4 | 84 | 26 | Phad, Phecda, Phegda, Phacd |
| Megrez | δ Ursæ Majoris | 69 Ursæ Majoris | 3.3 | 81 | 25 | Kaffa |
Vore també
[editar | editar còdic]Asterisme El Carro (asterisme) Els tres bots de la gasela (asterisme)Anex:Estreles
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Olcott, William Tyler (1911). «Ursa Major, the Greater Bear», Dover Publications (ed.). Star Lore: myths, legends, and facts (en anglés), pp. 350. ISBN 0-486435-81-4.
- ↑ íbid p. 349
- ↑ Allen (1889). «Ursa Major, the Greater Bear», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 422. ISBN 0-486210-79-0.
- ↑ (1960) Holman Bible Publishers (ed.). Sagrada Bíblia (en espanyol), pp. 704 i 738. ISBN 978-1-558190-62-7.
- ↑ (2006) Sky Publishing (ed.). A dictionary of modern star names — A short guide to 254 star names and their derivations (en anglés), p. 19. ISBN 978-1-931559-44-7.
- ↑ Allen (1889). «Ursa Major, the Greater Bear», Courier Dover Publications (ed.). Star Names — Their Lore and Meaning (en anglés), pp. 432. ISBN 0-486210-79-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Cortejo Fúnebre (asterismo)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.