El Bosc Sagrat, amat de les Arts i les Muses
El Bosc Sagrat, amat de les Arts i les Muses o simplement El Bosc Sagrat o L'Arboleda Sagrada (en francés: Li Bois sacré cher aux arts et aux muses), es referix a tres pintures a l'oli sobre llenç separades del mateix nom de Pierre Puvis de Chavannes, un pintor francés descrit per Vincent van Gogh com "el mestre de tots nosatres".[1]
La versió original encarregada en 1883 va ser pintada entre 1884 i 1886, abans de ser montada per a decorar l'escala d'entrada del Museu de Belles arts de Lió. És una peça de gran tamany, medix 460 x 1040 cm.[2] Està acompanyada per atres dos pintures de Puvis: Visió antiga (Vision antique) i Inspiració cristiana (Inspiration chrétienne), que també eren olis sobre llenç i abdós es varen completar en 1885.[2]
La peça original de Lió va sorgir a partir d'una peça d'exhibició que era una pintura més chicoteta (93 x 231 cm) i es va exhibir sense text explicatiu en el Saló de París de 1884, a on va guanyar el gran premi d'eixe any.[3] Va servir com a prova de l'èxit de El Bosque Sagrado ans que la versió final s'exhibira en el museu.
La peça original de Lió a la seua volta va servir d'inspiració per a la tercera pintura, també coneguda com L'Antiga Sorbona (L'Ancienne Sorbonne), que va desenrollar més el tema.[2] Va ser encarregada en 1886 (i terminada en 1889) per al Gran Amfiteatre de la Sorbona, en París.[4] Esta tercera peça va ser part d'una trinitat d'encàrrecs republicans en París, inclosos Estiu i hivern i L'educació de Santa Genoveva i la vida pastoril de Santa Genoveva (L'Education de Sainte Geneviève et La Vie Pastoral de Saint Geneviève).[2]
Les tres obres representen a les Muses i les alegoria de les Arts, envoltes en fins mants, en un bosquecillo sagrat. La temàtica de les pintures, de la mateixa manera que la d'atres obres de Puvis, com "Visió Antiga", es relaciona en la mitologia grega antiga i s'estilisa com a peces clàssiques. El Bosc Sagrat del Saló de París s'exhibix actualment en la Galeria Europea de Pintura i Escultura del Institut d'Art de Chicago.[5] El Bosc Sagrat, encarregat per a la Sorbona, s'exhibix en el Museu Metropolità d'Art, [4] mentres que l'atre permaneix en el seu respectiu museu en Lió.[2]
Trasfondo
L'original El Bosque Sagrado, amado de las Artes y las Musas va ser encarregat en 1883 mentres els realistes i els republicans lluitaven pel significat de l'identitat de França; les peces d'art de l'época, inclós o simplemente que es pretenia exhibir en espais públics, tenien que satisfer la mentalitat ideològica del comissionat (en este cas, la dels republicans).[3] Les decoració per a l'exhibició pública també devien tindre un propòsit educatiu. Estos criteris varen servir de marc a Puvis per a l'estructura i el raonament de la peça, que tenia un propòsit educatiu i exponia el patriotisme francés.[3]
Pierre Puvis de Chavannes va ser un pintor molt respectat durant la seua vida; no obstant, la seua popularitat va disminuir despuix de la seua mort. Abans de l'encàrrec de El Bosc Sagrat, tenia pintures que adornaven les parets del Panteó de París, aixina com de molts atres museus en tota França, inclosos els de Poitiers i Marsella.[3] El Bosc Sagrat va ser la primera de les pintures de Puvis en desenrollar-se a partir d'una versió de caballete i, a diferència de les seues atres peces, no representava events històrics ni paisages geogràfics coneguts.[3] Els crítics no estaven segurs de la pintura per la seua naturalea diferent i creació poc convencional, aixina com a la falta d'explicació per part de Puvis quan la versió d'exhibició es va exhibir en el Saló.[6] La bona reputació de l'artiste va escomençar a disminuir substancialment quan Henri de Toulouse-Lautrec va parodiar El Bosc Sagrat i es va burlar de l'art més tradicional de Puvis. En 1886, en acabant de que l'obra haguera rebut dures crítiques, es va realisar una caricatura de Puvis, que mostrava a l'artiste vagant sense rumbo per un dels seus propis paisages fantàstics.[3] En el mateix 1884, també es va realisar una caricatura, pero de la pintura en sí, no del pintor, que exagerava enormement les figures de El Bosc Sagrat i els seus moviments.[3]
La pintura
Descripció
Mentres que la majoria dels pintors de finals del XIX se centraven en temes més moderns, El Bosc Sagrat és un guiny a l'art clàssic i una referència directa a les visions idealisades de l'antiga Grècia. En fresca i colors suaus, crea una peça que el Museu Japonés Bunkamura va descriure com «que evoca una atmòsfera refinada i tranquila».[7] Jennifer Shaw va explicar que la pintura té un primer pla obert i un fondo «protector» que crea una «profunda pau de serena soletat» i «invita a l'espectador a imaginar-se entrant en el paisage i sumit en l'ensoñación».[3]
El Bosc Sagrat representa un "paisage idílic expansiu poblat per muses casi de tamany natural". Els crítics ho varen descriure "com un somi" ya que diferix profundament de la realitat. La pintura retrata un bosquecillo mític poblat per muses i alegoria.[3] Les muses Polimnia (de la retòrica), Clío (de l'història) i Calíope (de la poesia èpica, la ciència i la filosofia) estan centrades en la pintura directament front a la fresca.[8] Talía (de la comèdia i la poesia llaugera) i Terpsícore (de la dansa) estan colocades en poses de discussió i contemplació més llunt en la vora.[8] Euterpe (de la poesia lírica i la música) i Erato (de les cançons d'amor) volen sobre l'escena.[8] Finalment, Melpómene (de la cançó i la tragèdia) i Urania (de l'astronomia) estan assentades i gitades respectivament a la vora del riu.[8] Als peus del grup central també es poden vore una paleta de pintor, un martell d'escultor i un compàs.
Estructura i simbolisme
El Bosc Sagrat, a diferència d'atres pintures de l'época, presenta un estil clàssic molt més calculat i sobri. Puvis ampra un recurs piramidal en moltes de les seues obres, incloent Jóvens junt a la mar.[9] Les muses estan dispostes de tal manera que creen un triàngul entre elles i la fresca del fondo.[9] El llenç és minuciós en els seus detalls, lo que transmet a l'espectador una sensació de calma.[3] El paisage es dividix en quatre panels horisontals principals: el primer pla està ocupat per les muses, intercalado en flors i vegetació; el segon pla, per a on fluïx un riu; i el fondo, format per montanyes de colors pàlits que rodegen el restant de l'escena.[3] La pintura, poblada de muses disperses en grups al voltant del paisage, ajuda a emmarcar la composició per mig de les seues posicions corporals: figures reclinadas que se situen paraleles a la vora i la musa assentada a l'esquerra, que imita la forma de l'arbre.[3]
El Museu Bunkamura va afirmar que El Bosc Sagrat oferix a l'espectador l'image d'una "utopia" i representa "un profunt món alegórico... conegut com un conjunt pioner d'obres simbolistes".[7] L'estil alegórico, basat en el coneiximent i la raó, s'ampra en la pintura per mig de l'us de tributs a l'antiga mitologia grega: escritures per a la llei, l'arpa per a la música. Les figures alegóricas de la pintura, l'arquitectura i l'escultura també se centren en la peça. El propòsit de l'alegoria és també mostrar el víncul entre la ciència i les arts. Les dònes a sovint es representaven nuetes o semidesnudas per a idealizarlas i mantindre l'atenció del públic en l'alegoria mateixa, com es pot apreciar en El Bosc Sagrat.[3]
Referències
- ↑ Smith. «A French painter, fallen from fame, grains historical weight». The New York Claves. Consultat el 27 de març de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Pierre Puvis de Chavannes: Li bois sacré cher aux arts et aux muses». Musée dones Beaux-Arts de Lió. Consultat el 27 de març de 2019.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 Shaw (2002). Dream states: Puvis de Chavannes, modernism, and the fantasy of France, New Haven: Yale University Press. ISBN 9780300083828.
- ↑ 4,0 4,1 «The allegory of the Sorbonne». The Metropolitan Museum of Art. Consultat el 31 de març de 2019.
- ↑ «The Sacred Grove, Beloved of the Arts and the Muses» (en en). The Art Institute of Chicago. Consultat el 27 de març de 2019.
- ↑ Genocchio. «Nothing 'sacred': young hotshot artist tries to make it big». The New York Claves. Consultat el 27 de març de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 «Arcàdia by the shore the mythic world of Puvis de Chavannes». Bunkamura The Museum. Consultat el 2 de maig de 2019.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Sacred grove, beloved of the arts and muses». Arthive. Consultat el 31 de març de 2019.
- ↑ 9,0 9,1 Schramm. «Pierre Puvis De Chavannes: "The Sacred Grove, Beloved of the Arts and the Muses». Coup de Dés. Consultat el 27 de març de 2019.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Bosque Sagrado, amado de las Artes y las Musas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.