El Argar i La Gerundia
.jpg){kind=link}
La zona arqueològica del Argar i La Gerundia comprén dos jaciments de la província d'Almeria, Espanya, que se situen en dos cerros amesetados en la marge esquerra del riu Antas separats per una chicoteta vaguada, lo que justifica la seua declaració en una única zona arqueològica.[1]
Des del seu descobriment i posterior estudi i publicació pels germans Siret, els dos jaciments inclosos en esta zona arqueològica han segut essencials en l'investigació sobre la Prehistòria Recent de la península ibèrica.
El Argar dona nom a una de les cultures més importants de l'Edat del Bronze en Europa. La seua definició i sistematisació es va fer a partir de les excavacions portades a terme fonamentalment en este jaciment pels citats arqueòlecs.
La Gerundia, per la seua banda, és un assentament del Neolític final en una fase de trànsit cap al Calcolítico. Esta ubicació cronològica de trànsit al començ de l'Edat dels Metals, li otorga un enorme interés per al coneiximent d'esta fase cultural.
Descripció dels jaciments
[editar | editar còdic]La zona arqueològica del Argar i La Gerundia es localisa en el terme municipal d'Antas, en la marge esquerra del riu Antas ocupant dos replanells de formes irregulars i separades entre sí per un espai abancalado per a cultius.
- Denominació: El Argar i La Gerundia.
- Localisació:
Localitat: Antas Província: Almeria
El Argar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → El Argar.
El jaciment del Argar és un dels més importants de l'Edat del Bronze. Va ser descobert i excavat en la seua pràctica totalitat per Luis Siret a finals de el XIX i publicat en la seua obra Les Primeres Edats del Metal en el surest d'Espanya, en 1890, a on s'arreplega l'ingent volum de materials proporcionats per este jaciment, procedent en la seua majoria de les estructures funeràries.
Estes es classifiquen en tres tipos característics: fosses rodejades de muretes de pedra,
- cistas de lloses i
pithos o vasijas.
A pesar de les deficiències del registre arqueològic es pot esbossar el patró de vivenda del poblat. Es tracta de cases en mur de capçalera llongitudinal, separats per tabics amijanadors perpendiculars. Junt a este tipo de habitació de planta rectangular no falten les de planta irregular i inclús les de tendència circular. Els murs són en general rectes, construïts en pedres ben esquadrades travades entre sí en terra.
La Gerundia
[editar | editar còdic]La Gerundia, per la seua banda, també va ser excavada per Siret. No es varen documentar estructures ya que el laboreo agrícola ha segut molt intens i la moderna investigació sobre este jaciment s'ha centrat sobretot en l'anàlisis de l'important indústria lítica present en tota la seqüència històrica d'este jaciment, que comprén des del Neolític al Cobre antic.
La proximitat geogràfica dels dos jaciments aconsella la declaració conjunta d'abdós dins d'una única zona arqueològica, aixina com de la vaguada que els separa. Les característiques físiques del seu territori, produïxen una delimitació natural de la zona arqueològica de forma especial en el seu costat oest, a on el riu Antas crea unes parets verticals de 35 metros d'altura i per tant inexpugnables. Totes estes circumstàncies fan innecessària establir un entorn de la zona arqueològica, que es troba inclosa en la seua totalitat en l'àrea compresa en la delimitació.
Referències
[editar | editar còdic]- DECRETO 309/2003, de 28 d'octubre, pel que es declara be d'interés cultural, en la categoria de zona arqueològica, els jaciments denominats El Argar i La Gerundia, sitis en el terme municipal de Antas, província d'Almeria.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Argar y La Gerundia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.