Anar al contingut

Efectes dels plaguicidas en la salut humana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Warning2Pesticides.jpg
Efectes dels plaguicidas en la salut humana

Els efectes dels plaguicidas en la salut humana poden ser aguts o retardats en aquells que estan exposts.[1]

L'aplicació de plaguicidas i fertilisants impacta sobre la salut humana, existint relacions directes entre varis tipos de càncer,[2] problemes en la pell, problemes neurològics,[3] trastorns en el desenroll neurològic,[4] defectes congènits i mort fetal.[3] En particular, els treballadors rurals que deuen aplicar els productes agroquímicos són els qui sofrixen el major risc[5] i es veuen afectats pel contacte directe,[6] aplegant a sofrir danys genètics.[7] La situació és particularment greu per a els qui treballen en cultius intensius en el Tercer Món.[5][8] l'OMS també advertix que els qui es troben en àrees propenques a l'aplicació també es troben en una situació de major risc d'exposició.[9]

Una revisió sistemàtica de la lliteratura científica va trobar en 2007 que «la majoria dels estudis sobre el limfoma i la leucèmia no Hodgkin varen mostrar associacions positives en la exposició a pesticidas» i per lo tant va concloure que l'us de pesticidas es deuria reduir.[10]


Segons senyes de l'OMS, unes 10 persones moren a l'any per l'us de plaguicidas i 20 queden intoxicades de forma aguda per la seua utilisació en l'agricultura i la ganaderia.cita requerida Segons la Convenció d'Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents (2001), 9 dels 12 productes químics més perillosos i persistents eren pesticidas,[11][12] alguns dels quals s'han retirat de circulació.cita requerida

Efectes aguts

[editar | editar còdic]

Poden ocórrer problemes de salut aguts en els treballadors que manegen pesticidas, com a dolor abdominal, marejos, maldecaps, nàusees, bossades, aixina com problemes en la pell i els ulls.[13] En China, s'estima que mig milló de persones són enverinades per pesticidas cada any, 500 de les quals moren.[14] Les piretrinas, els insecticida comunament utilisats en els pesticidas comuns d'insectes, poden causar una condició potencialment mortal si s'inhalen.[15]

Efectes a llarc determini

[editar | editar còdic]

Càncer

[editar | editar còdic]

Molts estudis han examinat els efectes de l'exposició a pesticidas en el risc de càncer. S'han trobat associacions en: leucèmia, limfoma, cervell, renyó, mama, próstata, pàncrees, fege, pulmó i càncer de pell.[12] Este major risc ocorre tant en exposicions residencials com a ocupacionals. S'han trobat majors taxes de càncer entre els treballadors agrícoles que apliquen estos químics.[6] L'exposició ocupacional d'una mare als pesticidas durant l'embaràs s'associa en un aument en el risc de leucèmia, tumor de Wilms i càncer cerebral del chiquet.[16] L'exposició a insecticida dins de la llar i herbicida en l'exterior de la llar està associada en càncers de sanc en chiquets.[17]

Neurològics

[editar | editar còdic]

L'evidència vincula l'exposició a pesticidas en resultats de pobres desempeños neurològics.[3]  


l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units va finalisar una revisió de 10 anys dels pesticidas organofosforados despuix de la Llei de Protecció de la Calitat dels Aliments de 1996, pero va fer poc per a donar conte dels efectes neurotóxicos del desenroll, lo que va generar fortes crítiques dins de l'agència i d'investigadors externs.[18] No s'han realisat estudis comparables en pesticidas més recents que estan reemplaçant als organofosforados, com els neonicotinoides.[19]

Efectes reproductius

[editar | editar còdic]

L'evidència sòlida vincula l'exposició a pesticidas en defectes de naiximent, mort fetal i creiximent fetal alterat.[3] l'Agent Taronja, una mescla 50:50 de 2,4,5-T i 2,4-D, s'ha associat en mala salut i efectes genètics en Malaya i Vietnam.[20][21] També es va descobrir que els fetos que en algun moment varen estar expostes a pesticidas tenien un baix pes en nàixer i defectes de desenroll.[22]

Fertilitat

[editar | editar còdic]

Varis pesticidas, inclosos el dibromoclorofano i el 2,4-D, s'han associat en una disminució de la fertilitat en els hòmens.[23] L'exposició a pesticidas va resultar en una fertilitat reduïda en els hòmens, alteracions genètiques en els espermatozoides, un número reduït d'espermatozoides, dany a l'epiteli germinal i funció hormonal alterada.[24]

Uns atres

[editar | editar còdic]

Alguns estudis han trobat un major risc de dermatitis en les persones expostes.[3]


Ademés, els estudis han indicat que l'exposició a pesticidas està associada en problemes respiratoris a llarc determini.[25] Els resums d'investigacions revisades per parells han examinat el víncul entre l'exposició a pesticidas i els resultats neurològics i el càncer, potser les dos coses més significatives que resulten en treballadors exposts a organofosforados.[26][27]

Segons els investigadors dels Instituts Nacionals de Salut (NIH), els aplicadors de pesticidas en llicència que varen usar pesticidas clorados en més de 100 dies en la seua vida tenien un major risc de diabetis. Un estudi va trobar que les associacions entre pesticidas específics i diabetis incidental varen variar entre un 20 i un 200 per cent d'aument en el risc. El 3.4 per cent dels que estaven en la categoria més baixa d'us de pesticidas varen reportar nous casos de diabetis en comparació al 4.6 per cent dels que estaven en la categoria més alta. Els riscs varen ser majors quan els usuaris de pesticidas específics es varen comparar en els aplicadors que mai varen aplicar eixe químic.[28][29]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ U.S. Environmental Protection Agency (August 30, 2007), Pesticides: Health and Safety. National Assessment of the Worker Protection Workshop #3.
  2. ↑ (2010).J Obstet Gynecol Neonatal Nurs.39(1)
    103–10.doi:10.1111/j.1552-6909.2009.01092.x.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Ca Fam Physician.53(10)
    1712–20.
  4. ↑ (2008).International Journal of Occupational Medicine and Environmental Health.21(2)
    121–32.doi:10.2478/v10001-008-0014-z.
  5. ↑ 5,0 5,1 Cf. US Environmental Protection Agency (August 30, 2007), Pesticides: Health and Safety. National Assessment of the Worker Protection Workshop #3.
  6. ↑ 6,0 6,1 (2006).Environmental Health Perspectives.114(3)
    953–960.doi:10.1289/ehp.8526.Consultat el 15 de setembre de 2007.
  7. ↑ diàlecs | Revista Científica de Psicologia, Ciències Socials, Humanitats i Ciències de la Salut.2(1)
    7-26.ISSN 1852-8481.Consultat el 29 de febrer de 2020.
  8. ↑ Cf. Mª Dolores Roldan Tàpia, «Dels cultius al cervell: l'efecte dels pesticidas», Ment i Cervell, 33, 2008, págs. 50-51.
  9. ↑ «Chemical safety: Pesticides» (en en). www.who.int. Consultat el 2021-03-19.
  10. ↑ Ca Fam Physician.53(10)
    1704–11.
  11. ↑ «What llaure POPs?». Pops.int. Archivat des d'el original, el 16 d'abril de 2014. Consultat el 4 de febrer de 2014.
  12. ↑ 12,0 12,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gilden-risks
  13. ↑ Ecobichon DJ. 1996. Toxic effects of pesticides. In: Casarett and Doull's Toxicology: The Basic Science of Poisons (Klaassen CD, Doull J, eds). 5th ed. New York:MacMillan, 643–689.
  14. ↑ Lawrence, Dune (February 13, 2007), Chinese develop taste for organic food: Higher cost no barrier to safer eating. Bloomberg News, International Herald Tribune Retrieved on 2007-10-25.
  15. ↑ Medline Plus (May 17, 2006), Medical Encyclopedia: Insecticide. Retrieved on September 15, 2007.
  16. ↑ Cancer Causes Control.21(6)
    787–809.doi:10.1007/s10552-010-9516-7.
  17. ↑ Pediatrics.136(4)
    719–29.doi:10.1542/peds.2015-0006.
  18. ↑ (2006).Environmental Health Perspectives.114(10)
    A592–A595.doi:10.1289/ehp.114-a592.
  19. ↑ (2013).Science.341(6147)
    740–741.doi:10.1126/science.341.6147.740.
  20. ↑ Int J Epidemiol.35(5)
    1220–30.doi:10.1093/ije/dyl038.
  21. ↑ (2010).Eur. J. Epidemiol..25(1)
    37–44.doi:10.1007/s10654-009-9401-4.
  22. ↑ (2006).Reproductive Biology and Endocrinology.4(1)
    30.ISSN 1477-7827.doi:10.1186/1477-7827-4-30.
  23. ↑ Ind Health.41(2)
    55–62.doi:10.2486/indhealth.41.55.
  24. ↑ «Environmental Impacts on Reproductive Health: Pesticides». Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2018. Consultat el 22 de febrer de 2020.
  25. ↑ European Respiratory Review.23(132)
    180–92.doi:10.1183/09059180.00005113.
  26. ↑ (2004).Annu Rev Public Health.25
    155–97.doi:10.1146/annurev.publhealth.25.101802.123020.
  27. ↑ Environ. Health Perspect..112(9)
    950–8.doi:10.1289/ehp.7135.
  28. ↑ Am J Epidemiol.167(10)
    235–46.doi:10.1093/aje/kwn028.
  29. ↑ Newswise: Long-term Pesticide Exposure May Increase Risk of Diabetis Retrieved on June 4, 2008.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Efectes_dels_plaguicidas_en_la_salut_humana&oldid=672189»