Efecte salino

El efecte salino és l'alteració de les propietats termodinàmiques o cinètiques d'una dissolució electrolítica. Esta alteració és provocada en modificar-se el coeficient d'activitat dels ions del electrolito primari, per la presència dels ions del electrolito secundari.

L'efecte salino es detecta per l'aument de la solubilidad d'una sal poc o molt soluble; quant més insoluble siga la sal primària, més notable serà l'efecte salino.

Si s'utilisa el sulfat de calcio com electrolito primari, el seu equilibri iònic és el següent:

CAS₄ (s) → Ca₂⁺ (ac) + SO₄^2- (ac)

És un equilibri heterogéneu en constant termodinàmica igual a:

K= a (Ca²⁺, ac) sat* a (SO₄^2-, ac) sat/ a (CAS₄, s)

L'activitat de la sal sòdica de valor unitat és: KS = a [Ca (ac)] .a [SO4 (ac)] i és la denominada constant de solubilidad (KS) que solament depén de la temperatura. Per un atre costat, existix el terme del producte de la solubilidad (PS) que és el producte de les concentracions dels ions presents en la dissolució saturada.

PS = [Ca2+ (ac)] . [ SO42- (ac)]

Quant més insoluble siga la sal tant més s'assemblaran (KS) i (PS) posat que les activitats dels ions s'aniran aproximant progressivament a les concentracions. Aixina hem cridat SO a la concentració de la sal dissolta quan la dissolució està saturada a on podem afirmar que :

[Ca²⁺ (ac)] sat = [SO₄^2- (ac)] sat = SO o PS= SO* SO = SO₂ Així: K_S = γ_±2 S0₂

Com els coeficients d'activitat individuals dels ions, γ+ i γ- no poden ser determinats experimentalment, s'utilisa el coeficient d'activitat iònic mig, γ_±, que sí és una magnitut experimentalment accessible.

Alteració de l'equilibri de la solubilidad

Podem alterar l'equilibri de la solubilidad per mig de:

• un canvi de temperatura.
• canvi de pressió.
• canvi de concentracions iòniques.
• adició d'espècies inertes.
• alteració del coeficient d'activitat iònic mig.

La teoria de Debye-Hückel nos permet predir el comportament de tots els electrolitos en el llímit d'alta dilució i nos facilita l'interpretació dels resultats a concentracions no massa elevades.

$log{\gamma }_{\pm }=-A\cdot |z_{+}\cdot z_{-}|\cdot \sqrt{I}$

A= 0,509 per a l'aigua a 298,15 K  ; z+ i z- són els números de càrrega corresponents als ions procedents.

$I=\frac{1}{2}\cdot \Sigma z_i^2\cdot c_i^2$

$I$ és la força iònica el valor de la qual depén de les concentracions, $c_i$ c_i, de tots els ions presents en la dissolució.

La teoria de Debye-Hückel, correcta en el llímit d'alta dilució, prediu que la presència d'un electrolito secundari modifica la força iònica de la dissolució i altera en conseqüència el coeficient d'activitat del electrolito primari disminuint-ho.

S2= K_S / γ_±2

Per a obtindre el valor de Ks a partir de mides experimentals: extrapolamos els valors experimentals a regions d'alta dilució a on I és zero i per tant, ${\gamma }_{\pm }$ pren el valor d'un.