Anar al contingut

Efecte pizza

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En estudis religiosos i sociologia, el efecte pizza és el fenomen pel que elements d'una nació o cultura es transformen o, a lo manco, s'adopten de forma més integral en unes atres, i despuix es re-importen a la seua cultura d'orige,[1] o la forma en que esta s'ha adaptat baix influència de (o imposta per, o importada des de) estes fonts estrangeres.[2]

Les expressions similars són "el bucle de retroalimentació hermenéutica", "re-enculturalisació", i "auto-orientalisació". El terme "efecte pizza" va ser falcat pel monge hindú naixcut en Àustria i professor d'Antropologia en l'Universitat de Siracusa, Agehananda Bharati,[2][3] en 1970, basat en la seua comprensió de l'història de la pizza:

La pizza original va ser importada en Nova York pels emigrants napolitanos. Despuix de la Primera Guerra Mundial, un plat altament elaborat, la pizza nortamericana de molts tamanys, sabors i colors, va fer el seu camí de tornada a Itàlia des d'Amèrica per mig de parents de visita. Tant el terme com l'objecte han adquirit un nou significat i un nou estatus, aixina com molts nous sabors en el seu país del seu orige, no solament en el sur, sino a lo largo y ancho de tota Itàlia.[4]

Eixemples

Els eixemples originals daus per Agehananda Bharati varen tindre que vore, principalment, en popularitat i estatus:

La trilogia de películes de Apu de Satyajit Ray, que varen fracassar en l'Índia abans de rebre premis en països occidentals, varen ser revaluadas com a clàssics del cine indi[5] La popularitat en l'Índia de moviments com els de Maharishi Mahesh Yogi i ISKCON varen basar la seua popularitat en la d'Occident[5] La popularitat del yoga postural en Índia, varis gurús, i atres sistemes i ensenyances indis seguint la seua popularitat en Occident[6] L'estatus elevat del Bhagavad Gita en el hinduisme, a on, encara que sempre va ser molt apreciat, va guanyar el seu protagonisme actual només despuix dels intents occidentals d'identificar una única «Bíblia hinduista».[4]

L'analiste Mark Sedgwick va escriure que el terrorisme islamiste, i, específicament, el bombardeig suïcida, pot ser vist com a eixemples, escomençant com a interpretacions aïllades del concepte de shahid, o martiri, sent despuix reutilisat en el món musulmà major.[7] La desfilada del Dia de Morts en Ciutat de Mèxic va ser inspirat per un event de la película Spectre de James Bond, que era fictici quan es va produir la película.[8] Els fundadors de la Societat Teosófica, Helena Blavatsky i Henry Steel Olcott, varen ser influenciats per les religions orientals, i despuix varen ubicar la seua sèu en Adyar, Chennai, des d'a on varen propagar els seus punts de vista dins d'Índia.[3]

De la mateixa manera, el budisme modern o "el budisme progressiste" va ser desenrollat per occidentals que, segons l'investigador Stephen Jenkins, "ho varen confondre com un producte indígena de Sri Lanka", i a la seua volta varen influenciar al budiste de Sri Lanka Anagarika Dharmapala, qui, junt en la Societat Teosófica, va ser fonamental per a difondre el budisme tant en Índia com en Occident.[9]

Segons l'acadèmica Kim Knott, Mahatma Gandhi "no estava molt interessat en la religió fins que va ser a Londres per a estudiar dret, a on va estudiar el Bhagavad Gita en anglés en la traducció de Sir Edwin Arnold, i açò va influenciar profundament la seua perspectiva espiritual."[3]

L'influència de les traduccions per part de la britànica Societat de Texts Pali en el budisme del Sur asiàtic.[2]

El pensament religiós d'Ibn Rushd (Averroes), que va ser repres/représ per europeus del XIX, com Ernest Renan, i aixina va recuperar popularitat durant el Nahda, la renaixença islàmica.[10]

El pollet tikka masala, un plat creat en Gran Bretanya, basat en la cuina Índia, que despuix es va fer popular en l'Índia.[11][12]

Teppanyaki, un estil culinari japonés d'influència occidental, popular en Estats Units.

Música salsa: les primeres bandes de salsa varen ser, principalment, portorriquenys que es varen traslladar a Nova York en la década de 1930.

El Dia de Sant Patricio, i els desfilades associats en ell, varen ser celebrats per primera volta pels irlandesos nortamericans; de fet, Dublín no va celebrar una desfilada pel Dia de Sant Patricio fins a 1931.[13] La renaixença de la música tradicional irlandesa dels anys 60-70 va escomençar parcialment en Amèrica. El leprechaun és una figura menor en la mitologia i folklore irlandés; varen ser popularisats pels irlandesos americans i en Irlanda, només es veuen en contexts turístics com en tendes de recorts i en el National Leprechaun Museum.[14][15][16]

Haoqiu zhuan, una novela chinenca. James St. André, autor de "Modern Translation Theory and Past Translation Practice: European Translations of the Haoqiu zhuan", va escriure que en China la novela originalment era "considerada ficció de segona categoria i estava en perill de ser completament oblidada en els canvis en el gust lliterari a principis del XX".[17] Va afirmar que el fet de que hi haguera hagut interés en traduir la novela a l'anglés "va donar vida i fama" a Haoqiu zhuan, per lo que va afectar al seu prestigi en China.[17]


La creació de llanternes a partir de naps era una costum d'Halloween en Irlanda i algunes parts de Gran Bretanya. Els immigrants irlandesos varen dur esta tradició en ells als Estats Units, i la varen adaptar per a usar carabasses natives en lloc de naps. En el temps, les carabasses varen aplegar a ser utilisades en lloc de naps per a crear carabasses d'Halloween en Irlanda i Gran Bretanya.[18]

Crítica

L'acadèmic David Miller va escriure que els occidentals eren responsables de "...l'interés renovat en els quatre Vedas i els Upanishads, com a texts en sí mateixos, a banda de l'interminable número de comentaris que han segut escrits pels indis per a interpretar i sistematisar els texts", ya que per este interés, "els acadèmics indis també han servit eixe menú, a sovint d'una manera menys suculenta que les seues contraparts occidentals. En fer-ho, han perdut la força vital o essència de les tradicions ètiques índies."[19]


Referències

  1. ↑ Christopher S. Queen; Charles S. Prebish; Damien Keown, eds. (2003), Action dharma: new studies in engaged Buddhism, Routledge, p. 33, ISBN 978-0-7007-1594-7
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 David Gordon White (1991), Myths of the dog-man, University of Chicago Press, p. 267, ISBN 978-0-226-89509-3
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Kim Knott (2000), Hinduism: a very short introduction, Oxford University Press, p. 78, ISBN 978-0-19-285387-5
  4. ↑ 4,0 4,1 Agehananda Bharati (1970). "The Hindu Renaissance and its Apologetic Patterns". The Journal of Asian Studies. Association for Asian Studies. 29 (2): 267–287. doi:10.2307/2942625. JSTOR 2942625.
  5. ↑ 5,0 5,1 Agehananda Bharati (1980), "Indian Expatriates in North America and neo-Hindu Movements", in Vinayshil Gautam; J. S. Yadava (eds.), The Communication of Idees, Concept Publishing Company, p. 245
  6. ↑ Gavin D. Flood (1996), An introduction to Hinduism, Cambridge University Press, p. 267, ISBN 978-0-521-43878-0
  7. ↑ Mark Sedgwick (2007), Islamist Terrorism and the “Pizza Effect”, Perspectives on Terrorism, Volume I, Issue 6
  8. ↑ David Agren, October 30, 2016, The Guardian, Mexico City's James Bond-inspired Day of the Dead parade gets mixed reviews, retrieved October 28, 2018.
  9. ↑ Stephen Jenkins (2002), "Black ships, Blavatsky, and the Pizza effect: critical self-consciousness as a thematic foundation for courses in Buddhist studies", in Victor Sōgen Hori; Richard P. Hayes; James Mark Shields (eds.), Teaching Buddhism in the West: from the wheel to the Web
  10. ↑ Oliver Leaman (1999), A brief introduction to Islamic philosophy, Wiley-Blackwell, p. 150, ISBN 978-0-7456-1961-3
  11. ↑ Robin Cook's chicken tikka masala speech: Extracts from a speech by the foreign secretary to the Social Market Foundation in London (April 19, 2001). Guardian.
  12. ↑ Anita Mannur, Culinary Fictions: Food in South Asian Diasporic Culture (2009). Temple University Press: p. 3.
  13. ↑ "Getting My Irish Up". Trekking and Trebeking.
  14. ↑ O'Brien, John (October 6, 2019). "Where Did The U.S. Find Its Leprechaun?". News and Events - Ohio Irish American News.
  15. ↑ "Leprechauns versus Irish fairies on St. Patrick's Day". IrishCentral.com. March 6, 2020.
  16. ↑ O'Connell, Ronan (August 20, 2020). "Sidhe Fairies Llaure Truly Part of Irish Mythology, Not Leprechauns". Fodors Travel Guide.
  17. ↑ 17,0 17,1 St. André, James. "Modern Translation Theory and Past Translation Practice: European Translations of the Haoqiu zhuan" (Chapter 2). In: Chan, Leo Tak-hung (editor). One Into Many: Translation and the Dissemination of Classical Chinese Literature (Issue 18 of Approaches to translation studies). Rodopi, 2003. Start page 39. ISBN 9042008156, 9789042008151. p. 39.
  18. ↑ Aoife McElwain, Halloween: Forget pumpkins – carved turnips llaure truly frightening (October 27, 2018). Irish Claves. Retrieved March 3rd 2020.
  19. ↑ Miller, D. (1981). "Sources of Hindu Ethical Studies_ a Critical Review". The Journal of Religious Ethics. Blackwell Publishing. 9 (2): 186–198. JSTOR 40014933.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Efecte_pizza&oldid=1597588»