Efecte LIESST
En magnetoquímica, LIESST (Light-Induced Excited Spin-State Trapping) (Captura d'estats d'espin excitats induïts per llum) és un método per a canviar l'estat d'espin electrònic d'un compost per mig d'irradiació en llum.[1]
Molts composts de metals de transició en configuració electrònica d4-d7 poden experimentar equilibri d'espin o transició d'espin, el pas entre una configuració de baix i alt espin d'energies similars (també els d8 quan la simetria molecular és inferior a Oh).[2] Este procés es pot induir per una transició òptica, allumenant en la llongitut d'ona adequada. Adicionalment, esta transició pot induir-se per canvis de pressió o temperatura. El metal en el que es coneixen més casos de transició d'espin és el ferro, per al que també es va trobar el primer eixemple, un complex de tris(ditiocarbamato) de Fe(III), en 1931.[3]
Per als complexos de ferro, l'efecte LIESST sol implicar una excitació d'un estat de baix espin a un estat triplet, en llum verda. Dos passos successius de creuament intersistema resulten en el complex d'alt espin. El pas del complex d'alt espin de regrés al de baix espin requerix una excitació en llum roja.[1]
Atres llongituts d'ona
[editar | editar còdic]S'han descrit efectes anàlecs per mig d'irradiació en fotons d'energia molt més alta. Es diu NIESST a la captura d'estats d'espin excitats induïda per la relaixació d'un estat nuclear excitat, per eixemple per irradiació en rajos gamma en un experiment d'espectroscòpia Mössbauer.[4] S'han descrit fenomens similars despuix de l'irradiació en rajos X blans, SOXIESST,[5] o durs, HAXXIEST (açò és, d'energia relativament baixa o alta respectivament).[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Phillip Gūtlich, Light Induced Electronic Spin State Trapping (LIESST)[1]
- ↑ Phillip Gūtlich, Andreas Hauser, and Harmut Spiering, Thermal and Optical Switching of Iron(II) Complexes,Angew. Chem. Int. Ed. Engl. 1994.33, 2024-2054
- ↑ Cambi, L.; Cagnasso, A. Atti. Accad. Naz. Lincei, CI. Sci. Fis., Mat. Nut., Rend. 1931, 13, 809. Cambi, L.: Szego, L. Ber. Drsch. Chem. Ges. B 1931, 64, 259.
- ↑ P. Gütlich, Top. Curr. Chem. 2004, 234, 231-260
- ↑ D.Collison, C.D.Garner, C.M.McGrath, J.F.W.Mosselmans, M.D.Roper, J.M.W.Seddon, E.Sinn, N.A. Young, J.Chem.Soc.Dalton Trans. 1997, 4371-4376
- ↑ G.Vankó, F.Renz, G.Molnár, T.Neisius, S.Kárpáti, Angewandte Chemie Int. Ed, 2007, 46, 5306-5309
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto LIESST» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.