Anar al contingut

Efecte Haldane

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El efecte Haldane és una propietat de l'hemoglobina descrita per primera volta pel mege escocés, John Scott Haldane. La desoxigenación de la sanc incrementa l'habilitat de l'hemoglobina per a portar diòxit de carbono; eixa propietat és l'efecte Haldane. A l'inversa, la sanc oxigenada té una capacitat reduïda per a transportar CO2. És dir incrementa l'afinitat de la Hb per el O2, mentres disminuïx l'afinitat de la Hb pel Hidrogen i Co2

L'equació general de l'efecte és: H+ + HbO2 ←→ H+Hb + O2; encara que esta equació pot ser confusa, degut a que reflectix l'efecte Bohr. El significat d'esta equació yacer en el fet de que la oxigenación de Hb promou la dissociació d'un ion H+ del Hb, lo que canvia l'equilibri del esmortidor bicarbonat a la formació de CO2, per lo que CO2 és lliberat dels glòbuls rojos.

Carbamino

El diòxit de carbono pot unir-se en grups aminos, creant un compost carbamino. Els grups amino són capaços d'enllaçar-se en aminos terminals, a les cadenes laterals dels residus d'arginina i lisina en l'hemoglobina. Açò forma la carbaminohemoglobina, la qual és la major contribuent a l'efecte Haldane.

Importància clínica

En pacients en problemes pulmonars, és provable que els pulmons no puguen incrementar la ventilació alveolar front a l'increment de la cantitat de CO2 dissolt.[1]

Açò explica parcialment l'observació en que en alguns pacients en emfisema puguen tindre un pCO2 elevat despuix d'un suministrament suplementari d'oxigen, encara si el CO2 es manté igual.[2]


Referències

  1. ↑ Lumb, AB (2000). Nunn's Applied Respiratory Physiology (5th ed.). Butterworth Heinemann. p. 227–229. ISBN 0-7506-3107-4.
  2. ↑ Hanson, CW; Marshall BE, Frasch HF, Marshall C (January 1996). "Causes of hypercarbia with oxygen therapy in patients with chronic obstructive pulmonary disease". Critical Care Medicine 24 (1): 23–28. doi:10.1097/00003246-199601000-00007. PMID 8565533.