Efebo de Toledo
El Efebo de Toledo (o Paco per als seus descobridors[1]) és el nom pel que es coneix els restants d'una escultura de marbre romana que es pot datar entorn a la primera mitat de el II Va ser trobada el 21 de juny de 2017 en els sòtols d'una vivenda particular, en l'entorn de la plaça d'Amador dels Rius de Toledo,[2] Castella-la Mancha, Espanya.
L'escultura presenta pèrdua volumètrica: li falta a lo manco el cap, els braços a partir dels muscles i part de les cames, des dels genolls.[3] Es va trobar en l'entorn d'un edifici romà —unes termes—, baix un criptopórtico que ha segut excavat fins a una profunditat d'un metro, a quatre metros i mig de la superfície.[1] De les investigacions preliminars sembla desprendre's que l'estàtua va permanéixer enterrada des de fa uns 1400 anys. En el seu estat actual medix al voltant d'un metro. Segons els experts que el han estudiat té una gran factura tècnica.[1] El marbre sembla procedir de l'illa grega de Desocupacions.[4]
Per als arqueòlecs responsables de la troballa i l'estudi (Carmelo Fernández i José Miguel Noguera)[5] l'estàtua correspondria al model del Sàtir de Lamia, en una mostra en el Museu Nacional d'Atenes, encara que en el joc de cames a l'inversa, i a un atre sàtir, reconstruït com dadóforo i conegut com Dadóforo Ludovisi (Museu Nacional Romà).[6] En més precisió es preferix denominar-la pel moment "Sàtir tipo Toledo".
L'escultura s'ha depositat en el Museu de Santa Creu de la pròpia Toledo en decembre de 2017, permaneixent fòra d'exposició.[6]
- Models més pròxims a l'escultura trobada
-
Estàtua de Sàtir de Lamia. III, en el Museu Nacional d'Atenes. -
Dadóforo Ludovisi en el palau Altemps. -
Sàtir en Dionisos chiquet del museu Pio-Clementino.
_in_the_National_Archaeological_Museum_of_Athens_on_27_March_2018.jpg)
- Figures de sàtirs, efebos i apolos en les que sembla relacionar-se la troballa
-
Sàtir escanciador, en la colecció Ludovisi. Còpia romana de l'atribuït a Praxíteles. -
Sàtir escanciador, còpia romana trobada en 1797 en la Vila Sora en Torre del Greco, prop de Nàpols. Segons el model praxiteliano.
-
Sàtir escanciador, en el Museu Arqueològic de Fiesole. També del model praxiteliano.
-
Sàtir escanciador, còpia romana, en el Louvre. Segons el model praxiteliano. -
Apolo Licio del Louvre, segons un model de Praxíteles. -
Apolo Citaredo, actualment en Berlín. -
Efebo de Marató d'atribució discutida, trobat en 1925 en la baïa de Marató, depositat en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Paco, el "home" dormit durant 2.000 anys en un sòtol de Toledo, encastillalamancha.és, 12 Juliol 2017
- ↑ [1], en National Geographic.
- ↑ [2] L'estàtua del 'efebo' "ratifica" l'existència d'unes grans termes romanes en Toledo, eldiario.és, 2 de decembre de 2017
- ↑ [3] El Consorci de la Ciutat de Toledo es despedix de l'estàtua romana que va aparéixer en juny en unes excavacions, SER Castella-la Mancha, 2 de decembre de 2017
- ↑ https://www.facebook.com/consorciotoledo/videos/1761760133858390/
- ↑ 6,0 6,1 [4] L'escultura de el "efebo de Toledo" és un sàtir del 200 d.c, decembre 2017,cmmedia.és
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efebo de Toledo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.