Anar al contingut

Edificio de Correos (Valéncia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Edificio de Correos (Valéncia)
Erro al crear miniatura:
Vista de la cúpula.

El Edifici de Correus o Palau de Comunicacions de Valéncia és un edifici situat en la plaça de l'Ajuntament. declarat Be de Rellevància Local en 1998.[1] Va ser construït entre 1915 i 1922 i inaugurat en 1923, a on es trobava en part l'antic barri de peixcadors, quedant com a testic propenc el carrer les Barques. Va ser subvencionat pel govern de Maura per a la modernisació dels servicis postals en Espanya.[2][3][4]

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:

Obra de l'arquitecte saragossà Miguel Ángel Navarro, és d'estil eclèctic dominant en l'arquitectura oficial, en alguns elements de modernisme valencià.

Com la gran majoria dels edificis de Correus de l'época, la monumentalitat de la construcció és un símbol del progrés que varen significar les comunicacions postals i telegràfiques en les primeres décades d'el XX.

Encara que la frontera principal aparenta simetria, és una construcció de planta irregular.[5] Destaca l'accés i les dobles columnes jónicas i l'arc de mig punt en figures alegóricas en la planta baixa.[4][6] Les escultures del tímpan de l'arc de la frontera principal representen els cinc continents i les dels coronamientos que flanquegen el rellonge mostren trios d'àngels duent cartes i símbols telegràfics, junt en un barco i una locomotora de tren, conjunt que fa una alegoria de les comunicacions per terra i mar.

Per a coronar l'edifici existix una torre metàlica; hi ha una escala de caragol per a accedir a un mirador. En l'interior, una sala oval reproduïx el mateix estil de la frontera en columnes d'estil jónico. El centre està coronat per una cristalera artística dissenyada pels germans Mauméjean, formada per 370 panels que contenen els escuts de les 48 províncies d'Espanya, i, en el centre, fabricat en latón, està l'escude de la ciutat de Valéncia simbolisant l'empresa Corregau-vos i Telégrafs.[5]

L'edifici monumental aplega als nostres dies com a part important del patrimoni arquitectònic i cultural de la ciutat.[2]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons