Edifici del Banc de Mèxic
El Banc de Mèxic o Edifici de la Mútua és un edifici del Centre Històric de la Ciutat de Mèxic que estaja la sèu central de dita institució financera.[1] S'ubica en el cantó de l'avinguda Cinc de Maig i l'Eix Central Lázaro Cárdenas.
Història
L'edifici va ser construït en la mateixa poma que el Palau de Correus. És obra dels arquitectes Theodore de Lemos, en ingenieria de Gonzalo Garita i A.R. Whitney i va ser construït entre 1903 i 1905 per encàrrec de la companyia nortamericana Mutual Life Insurance Company of New York. Va ser inaugurat el 15 d'abril de 1905 per Porfirio Díaz.[2]
En 1920 va ser comprat a dita companyia per a l'establiment del banc central del país. Va ser acondicionat i restaurat en 1925 en la seua frontera i interiors per Carlos Obregón Santacilia i Francisco Ramos en un estil art déco[1] i reinaugurado per Plutarco Elías Calles com a sèu del banc central l'1 de setembre de 1925. El terreny adjacent, propietat de la família Escandón i en a on s'assentava la famosa Casa dels gossos, va ser venut al Banc de Mèxic per a donar pas a més oficines del banc central mexicà en l'Edifici Guardiola.
El 5 d'abril de 1987 va rebre la protecció patrimonial de Monument artístic per decret presidencial. En dita declaratoria es va destacar que l'edifici suma "a la configuració d'un dels ànguls estètics més importants de la Ciutat de Mèxic". En 2017 despuix del sisme del 19 de setembre els elements de la seua frontera varen ser reforçats.[3]
Arquitectura
L'edifici té un estil eclèctic inspirat en el renacentisme italià. La planta baixa conta en murs fets en sellars marcadament almohadillados en finestres en herrería en cuadrícula. En l'accés principal els almohadillados arrematen en una pedra clau central. Als costats de la porta d'accés hi ha dos espais per a escuts en a on varen ser colocades les sigles del Banc de Mèxic. L'edifici està dividit en tres plantes horisontals; entre la primera planta i la següent existix una separació en un friso prim en disseny de grecas. Per damunt de l'accés ya en la segona planta està inscrit el nom "Banc de Mèxic" en una placa flanquejada de dos escultures, un home i una dòna entre frutes i verdures obra de l'artiste poblano Manuel Centurión.[4] Tota la planta baixa té llànties de herrería.
La segona planta està marcada per un orde jaganta de quatre columnes i dos pilastres d'arremates composts que òbrin un espai al centre de la frontera per a finestres en tres pisos de l'edifici. El primer conjunt de finestres en el segon pis de l'edifici està fet de pilars rectilíneos en un llindar pla en casetones clàssics. En els següents dos pisos superiors els pilars de les finestres estan marcades per l'estructura d'acer de l'edifici i el tercer conta en balcons protegits per una balaustrada en detalls en herrería de fulls d'olivera. Un prim rebanc separa el tercer i últim nivell de l'edifici en a on pilastres conformen chicotetes finestres.
Dos cossos laterals a l'esquerra i dreta de l'orde jagant compost estan marcats per sellars que tanquen en un arc la segona i tercera plantes. Dit arc té medallones en el lloc de les pedres clau. La primera i la segona plantes en estos cossos laterals estan dividides per un balcó en herrería que queda llaugerament exent. Com arremate de l'edifici existix al centre de l'edifici un asta bandera d'estil art déco, i el rebanc té en els dos cossos laterals mascarones de lleó i quatre copones de coure com arremates.
Va ser estructurat en acer amagat per a donar certea davant l'afonament de la ciutat i les seues característiques sísmiques aixina com una fonamentació d'estil Chicago, la qual ya havia practicat Gonzalo Garita en l'assessoria de la companyia Milliken Brothers de Chicago. Dins dels canvis d'Obregón varen ser l'adició de dos escultures que flanquegen el friso que detentó el nom de la companyia nortamericana i varen canviar pel del Banc de Mèxic. En el seu interior es va realisar un hall decorat profusament[2] baix estil art déco i es va sumar, entre atres instalacions, una volta de seguritat per a les seues funcions bancàries.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Mónica Silva Contreras. «Arquitectura i materials moderns: funcions i tècniques internacionals en la ciutat de Mèxic, 1900-1910» (en és). Mediateca - Institut Nacional d'Antropologia i Història. Consultat el 15 de juny de 2019.
- ↑ 2,0 2,1 Corder, Arturo Schroeder (2002). Una mirada propenca: Casa Universitària del Llibre (en és), UNAM. ISBN 9789703201112.
- ↑ «Edifici del Banc de Mèxic, sense danys» (en és). Diners en Image.com. Consultat el 15 de juny de 2019.
- ↑ «Manuel Centurión» (en és-es). Centre Virtual Cervantes. Consultat el 8 de juliol de 2016.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edificio del Banco de México» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.