Edifici de baixa energia

Esta termografía compara un edifici tradicional (esquerra) en una Casa passiva estàndar en Alemània (dreta).

Un edifici de baixa energia és genèricament un tipo d'edifici que utilisa menys energia que un edifici o vivenda convencional. Per al disseny d'un edifici d'estes característiques és pertinent seguir una llistade pautes de disseny.

Generalitats

En general l'us i significat del terme “edifici o casa de baixa energia” es va modificant en el temps i provablement canviarà en el futur. En l'actualitat per a accedir a esta categoria és usual que l'edifici o casa dega consumir la mitat de l'energia respecte als estàndarts de les normes d'eficiència energètica edilicia dels països que la posseïxen.

Si prenem com a referència les normes alemanes o suïsses sobre calefacció es trobaran típicament en un ranc de 20 kWh/m²/any a 30 kWh/m²/any.^{cita requerida}

Per baix d'estos valors és usual utilisar el terme Edifici energia zero o Edifici ultra baixa energia.

Atres usos del terme: per eixemple, en freqüència és possible aplicar el terme a un edifici els nivells del qual de consum d'energia es troben per baix dels estàndarts exigits per normes o còdics d'edificació del país a on es localise. Ya que els estàndarts nacionals varien significativament d'un país a un atre, lo que en un pot considerar-se de "baixa energia", en un atre pot ser pràctica normal.

Ya que el consum d'energia està directament relacionat en les emissions de gasos d'efecte hivernàcul (Calfament global) i en els combustibles utilisats, encara no hi ha un consens sobre cual és l'indicador adequat per a categorizar un edifici.

Estàndarts nacionals

En alguns països el terme es relaciona en l'estàndart d'un edifici específic, que servix de referència. En particular lo que es busca és llimitar l'energia utilisada en calefacció degut a que es troben en zones climàtiques molt rigoroses. Atres usos de l'energia també poden ser regulats i en els últims anys han començat a aparéixer estàndarts per a llimitar l'us del aire acondicionat per a refrigeració edilicia, l'us del aigua, dels materials de construcció cicle de vida, o genèricament en l'exigència d'una evaluació d'impacte ambiental per a edificis.

Sobre normes, estàndars i còdics usualment han sorgit per iniciatives dels estats per a regular l'us indiscriminat de l'energia en els països desenrollats a partir de la crisis del petròleu de 1973. En atres casos va sorgir de l'àmbit acadèmic i va ser elevat als organismes responsables de la gestió energètica en cada país. En l'últim deceni l'accés a l'informació per part de la societat va dur a que estiguen altament concientizados de la problemàtica ambiental i exigixquen un estudi d'impacte ambiental per a qualsevol obra o emprendimiento urbà que lesione o pose en risc els interessos de la societat o comunitat en el seu conjunt.

En Alemània una "casa de baixa energia" (Niedrigenergiehaus) posseïx un llímit equivalent a 7 litros de fuel-oil per cada metro quadrat de superfície coberta per a la calefacció anual d'una vivenda (50 kWh/m²any o 15850 Btu/ft²/yr). En Suïssa el terme és associat en relació en l'estàndart MINERGIE® (42 kWh/m²any o 13.300 Btu/ft²/yr).

En comparació, la Casa passiva () alemana catalogada com d'ultra baixa energia, corrientemente adoptada com a referència per atres països d'Europa, té un requeriment màxim de calefacció de 15 kWh/m²any o 4755 Btu/ft²/yr.