Edat d'or del software espanyol

El terme edat d'or del software espanyol o edat d'or del videojoc espanyol fa referència a una época, aproximadament entre 1983 i 1992, durant la qual Espanya va aplegar a ser, darrere de Regne Unit, un dels majors productors europeus de software d'entreteniment per a màquines de 8 bits, sobretot per a Spectrum. Encara que no valorada per alguns, hi ha qui considera que esta época va supondre una autèntica revolució que va propiciar l'accés dels ordenadors a l'àmbit domèstic. El desenroll i comercialisació de software espanyol, en general, havia segut pràcticament inexistent fins a eixes dates, i la publicació dels primers videojocs fets en Espanya són el detonant per a que es comence a parlar en el món del software espanyol.

La desaparició d'esta tecnologia per al bot als 16 bits va desencadenar la dissolució progressiva o reconversió de la major part de les companyies a principis dels anys 1990. Varen ser responsables d'este èxit empreses com Indescomp, Dinamic Software, Talp Soft, Made in Spain, Opera Soft o Zigurat, entre unes atres.

En 2021, el Ministeri de Cultura i Deports va reconéixer esta etapa tan creativa del software espanyol, otorgant, per primera volta a desenrolladors d'un videojoc, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts a Paco Portalo i Paco Suárez (Paco & Paco), autors de La Puça, considerat el primer videojoc espanyol per a ordenadors.

Història

Començos (1983-1985)

A principis de 1982 comença a comercialisar-se en Espanya el Sinclair ZX81, que és el primer microordenador, assequible econòmicament, que s'introduïx en les llars espanyoles. Alguns dels primers programadors de l'anomenada 'Edat d'Or' varen escomençar en un ZX81 i és Ventamatic en la seua publicació El món del ZX81 la que encoraja els inicis, encara que són el ZX Spectrum i Amstrad CPC, tots pertanyents a la família de 8 bits, els que varen copar el mercat, seguits per MSX i Commodore 64 entre uns atres. Eren màquines senzilles, en pocs recursos i per tant relativament fàcils de manejar, lo que va permetre que jóvens programadors de tota la geografia espanyola escomençaren a experimentar en elles.

L'edat d'or del software espanyol s'inaugura oficialment en 1983 en el llançament per part d'Indescomp de La puça, dels extremenys Paco & Paco. Publicat inicialment en el Regne Unit com Bugaboo (The Flea), va ser el primer videojoc espanyol en conseguir una massiva distribució internacional, aplegant a ser n.º 1 en les llistes d'èxit de l'época. També varen ser rellevants l'adaptació per a Commodore, Booga-Boo, que es va comercialisar en EE. UU., i la versió per a Amstrad, Roland in the caves, que s'incloïa en el pack de llançament de l'equip. Junt a Fred, un atre gran èxit d'Indescomp, òbrin el mercat europeu al software espanyol, animant d'esta forma als jóvens programadors nacionals a llançar-se a l'aventura de crear les seues pròpies empreses, iniciant-se d'esta forma lo que més vesprada es va cridar la «Edat d'or del soft espanyol». En esta época inicial naixen en desigual èxit els primers germens d'empreses de videojocs creades pels propis programadors: Cibernesis (Els lladres del temps), Badasoft (Koko Circus), Made in Spain, que posteriorment es va transformar en Zigurat...

També és rellevant tornar a mencionar a l'empresa Ventamatic, la qual, a través del seu fundador Josep Oriol-Tomas, comercialisa a partir de 1983 una série de videojocs per a ZX Spectrum la procedència del qual se situa en els programes casers que enviaven aquelles persones que estaven subscrites al bolletí/fanzine que editava la pròpia Ventamatic. Aixina, esta empresa va obrir les portes de la publicació del software lúdic a molts programadors amateurs que, posteriorment, entrabar en plantilla.

Dinamic Software va donar els seus primers passos en maig de 1984, quan varen llançar per a Spectrum Yenght, una aventura conversacional. I en el camp de la distribució, va nàixer Erbe Software, la principal distribuïdora espanyola durant més de dèu anys, que en un principi va tractar de llançar-se també com a productora dels seus propis títuls, encara que en este camp va durar poc temps de forma directa. En el camp de la distribució, encara que a menor nivell que Erbe Software, també va destacar Dro-Soft, que va iniciar la seua activitat en 1984 i que no va destacar com a desenrolladora, encara que va aplegar a realisar algun que un atre títul propi.

Cenit (1985-1989)

En 1985, en el naiximent de les revistes MicroHobby (en novembre de 1984) i Micromanía (en maig de 1985), el sector dels videojocs va escomençar a guanyar una massiva popularitat comercial. Abdós publicacions, editades per HobbyPress, varen ser la principal font d'informació, anàlisis i trucs per als jugadors de l'época; MicroHobby va aplegar a alcançar tirades de 100.000 eixemplars semanals en els seus millors moments. Naixent el restant de companyies importants de l'época, Opera Soft en 1986, i Talp Soft en 1987. La primera es va estrenar en Livingstone Suponc. La segona va nàixer dins del sen d'Erbe Software, estrenant-se en Spirits en acabant de que els seus membres fundadors programaren i publicaren directament en Erbe MapGame i Les tres llums de Glaurung.

Les recent naixcudes Zigurat i Made in Spain, varen tindre les seues dos majors èxits en els títuls Sir Fred i El misteri del Nilo, este últim una versió no oficial de la película La joya del Nilo, que va provocar problemes a nivell internacional, per la semblança d'un dels protagonistes del joc en l'actor Michael Douglas, lo que va obligar a canviar el gràfic d'este personage en les versions internacionals.

Dinamic va tindre els seus primers grans èxits en la trilogia de Johny Jones, composta per Saimazoom, Babaliba i sobretot Abu Simbel Profanation. Despuix, llançarien una atra trilogia, iniciada per Army Moves en 1986 i Navy Moves en 1988. I poc a poc va escomençar la moda d'utilisar els noms dels principals deportistes espanyols per al llançament de títuls, inaugurada per Dinamic en Fernando Martín Basket Master, sent imitada per atres companyies en títuls en els rostres de Ángel Net, Carlos Sainz, Poli Díaz, Emilio Butragueño i uns atres.

Per la seua banda, Opera Soft va llançar títuls com Goody, Sol negre, Cosa Nostra i sobretot L'abadia del crim, joc de cult basat en la novela El nom de la rosa d'Umberto Eco, i considerat un dels millors títuls d'esta l'edat d'or del software espanyol. Per la seua banda, Talp Soft, que va ser l'última en nàixer i que sempre va permanéixer depenent d'Erbe Software, es va colocar ràpidament entre les companyies punteres en títuls com Mad Mix Game, la seua continuació Mad Mix 2, i Survivor entre uns atres.

Mentrestant, Dinamic llançava una versió en aventura conversacional de Don Quixot, i poc despuix es va separar de Dinamic una secció dedicada exclusivament a les aventures conversacionals cridada Aventures AD, l'única companyia professional espanyola centrada de forma exclusiva en este gènero, que va desenrollar el seu propi parser, el DAAD, per a convertir les seues aventures als distints sistemes del mercat. Els seus títuls més coneguts inclouen L'aventura original i Jabato, entre uns atres.

Decadència (1989-1992)

A finals dels huitanta, varen escomençar a despuntar poc a poc els nous models de 16 bits, fonamentalment Commodore Amiga, Atari ST i poc a poc el PC, i aixina mateix varen escomençar a aplegar a Espanya les videoconsoles de quarta generació com la Sega Mega Drive, i encara que les companyies espanyoles varen fer tímits intents per adaptar-se, mai varen aplegar a donar el bot als 16 bits, i varen seguir concentrades en el ya decadent mercat dels 8 bits, que, pràcticament extinguit en Europa, encara mantenia la tirada en Espanya, gràcies principalment a la mida d'Erbe Software, principal distribuïdora espanyola, de baixar els preus dels videojocs a 875 pessetes (5,26 euros) per a intentar combatre la pirateria.

En esta época, no obstant, les companyies espanyoles varen escomençar a tindre sérios problemes financers, i una despuix d'una atra varen ser llançant els seus últims títuls. Els fundadors de Talp varen abandonar la companyia en 1989 per a fundar Animagic, el principal títul de la qual va ser Mortadelo i Filemón II. Naixent en una mala época, no varen tindre molta continuïtat. Per la seua banda, Talp va llançar títuls com Lorna, Viage al centre de la Terra i sobretot Gremlins 2, sent la primera volta que una companyia espanyola conseguia una llicència exclusiva per a tota Europa d'una película d'Hollywood. En 1991, conscients ya de l'importància dels 16 bits, intenten donar el bot en el proyecte de crear un entorn gràfic per a MS-DOS, pero el proyecte no té èxit. Aixina i tot, Talp encara va mantindre la seua activitat dins d'Erbe més allà de l'edat d'or del software espanyol, llançant els seus últims títuls per a PC, Luigi en Circusland i Super Scrylis en 1994. Tals títuls no varen tindre cap repercussió i Talp es va dissoldre definitivament eixe mateix any sent reabsorbida per Erbe Software.

Opera Soft, per la seua banda, despuix de llançar títuls com Gonzzalezz, Mot i Angel Net Pole 500, inicia la seua decadència com el restant de companyies. En les seues últimes coades va llançar títuls com La colmena i un dedicat a Barcelona 92, per a desaparéixer poc despuix. Alguns dels seus components, com Gonzo Suárez, acabarien integrant anys despuix Pyro Studios i llançant títuls com Commandos entre uns atres.

Aventures AD, paradòxicament va tindre la seua época més prolífica en esta etapa de decadència, llançant la gran majoria dels seus títuls en este periodo, fonamentalment la trilogia Les llegendes de Ci-O-Than, composta per La deesa de Cozumel (1990), Els temples sagrats (1991) i Chichén Itzá (1992), sent ademés pioners en crear un antecedent de les aventures gràfiques en L'aventura espacial (1990), una aventura conversacional controlada per mig de menús. No obstant, les vendes no varen aguantar la tirada, i Aventures AD va acabar desapareixent com el restant.

Zigurat va ser l'única empresa com a tal que va sobreviure en èxit més allà del fi de l'edat d'or del software espanyol, si be ho va fer gràcies a que va abandonar per complet l'activitat anterior. Quan el mercat de 8 bits es va extinguir, es va llançar al desenroll de títuls per a màquines recreatives, llabor en la que es va mantindre uns anys treballant en exclusiva per a Gaelco.

Dinamic Software, com les demés, va escomençar a tindre problemes financers. Despuix de llançar After the War en 1989 i Narco Police en 1991, es va vore forçada a tancar la seua llabor de distribució, cancelant-se molts proyectes, com la tercera entrega de la saga Moves, Arctic Moves proyectada per a Atari ST i Commodore Amiga i la publicació de la qual s'esperava per a 1991. Cap de les dos versions va aplegar a ser estrenada, a pesar de que la versió Atari ST estava pràcticament terminada, i només en 1995, ya fòra de l'edat d'or, seria publicada una conversió a PC, mentres que la versió original per a Atari ST no voria la llum fins a molts anys més vesprada despuix de fer-la pública el seu autor en internet de forma gratuïta. La versió Amiga a penes estava desenrollada quan va sofrir la cancelació, i mai va vore la llum res d'ella. En 1992, gràcies a Electronic Arts, va poder vore la llum el seu últim títul, Risky Woods, en coproducció en Zeus Software, títul que voria versions inclús en Mega Drive. En ser est l'últim videojoc d'èxit internacional desenrollat per una de les empreses d'este periodo, es considera a Risky Woods el títul que tanca definitivament l'edat d'or del software espanyol. I és que despuix de publicar-se este títul, Dinamic Software va tancar en fallida. Encara que un any més vesprada, en 1993, seria refundada com Dinamic Multimèdia, esta segona Dinamic només pertanyia en un 30% als antics directors de Dinamic Software, i per tant és independent de l'anterior a pesar de ser a voltes considerades abdós com una sola empresa en dos periodos. Posteriorment, eixos membres fundadors abandonarien Dinamic Multimèdia en 1999 per a fundar FX Interactive, que seguix en actiu hui en dia, mentres que Dinamic Multimèdia va ser víctima de l'explosió de la bombeta punt com i va tancar en bancarrota en 2001.

Llegat

L'edat d'or del software espanyol va deixar una chafada duradora en l'indústria nacional. A partir de finals de la década de 2000, la proliferació de plataformes de distribució digital com Steam i l'auge dels videojocs independents varen permetre el sorgiment d'una nova generació d'estudis espanyols en proyecció internacional. Entre ells destaquen MercurySteam, responsable de títuls com Castlevania: Lords of Shadow (2010) i Metroid Dread (2021) en colaboració en Nintendo; Tequila Works, en obres com Deadlight (2012) i RiME (2017); i The Game Kitchen, que el seu Blasphemous (2019) va superar els 2.500.000 d'unitats venudes i va ser considerat el segon millor videojoc espanyol de l'història en una votació organisada pel centre universitari O-tad en 2024. Esta renaixença del videojoc espanyol ha segut impulsat també per l'aparició de les tendes digitals i l'escena indie, que ha permés a chicotets estudis competir en el mercat internacional en títuls de marcada identitat cultural espanyola.

Bibliografia

• Francisco Portalo Calero. Bugaboo, una fita en l'història del software espanyol, Editorial Uex, 2009
• Jaume Esteve Gutiérrez. 8 quilats. Una història de l'edat d'or del software espanyol, Editorial Polifemo7, 2012
• Jesús Relinque «Pedja» i José Manuel Fernández «Spidey». Génesis, guia essencial dels videojocs espanyols de 8 bits, Héroes de Paper, 2015.