Ecosistema vertical
El ecosistema vertical és un sistema de jardineria arquitectònica desenrollat pel biòlec espanyol Ignacio Solano Cabell,[1] a partir del concepte de mur vegetal creat pel francés Patrick Blanc.[2] El sistema està basat en el control domótico dels nutrients i paràmetros del mur vegetal original, afegint ceps de bactèries i foncs micorrizas, aixina com la simbiosis interespecífica en la selecció de plantes, creant un ecosistema artificial a partir de substrats inertes.[3]
Descripció
El concepte d'Ecosistema Vertical naix de la visió conceptual d'Ignacio Solano Cabell de que la “jardineria convencional aplicada als jardins verticals no correspon al desenroll ni a la dinàmica que definix a un ecosistema”. Este nou enfocament enriquix[4] l'anterior arquetip i considera el Jardí Vertical com la relació que s'establix entre un conjunt d'organismes vius, la biocenosis, habitant un component físic, el biòtop.[5] En el cas dels ecosistemes verticals desenrollats per Solano, la biocenosis la constituïxen les plantes, fongos, bactèries i animals en interacció en el substrat artificial (biòtop) que incorpora per al seu desenroll. Este substrat proporciona a l'ecosistema la resistència adequada per a servir un biòtop d'alta durabilitat.
Entre els factors abióticos que influïxen en els ecosistemes verticals, és dir, el substrat i les seues condicions ambientals, les característiques físic-químiques que posseïx el mig són determinants.[6] La textura, la porositat i la profunditat del substrat, lo que en un ecosistema natural serien els factors edàfics, han segut testats fins a trobar els materials fitogenerantes que permeten el grau d'absorció i de humitat perfecte per al desenroll de la vida de més de 40 famílies de plantes representades per prop de 120 espècies.
Els factors ambientals com la llum, la temperatura i l'humitat són controlats per sistemes automatizado en ecosistemes verticals d'interior. En aquells ecosistemes ubicats en exteriors es precisa de l'estudi i anàlisis de les variables naturals pròpies de la zona, en combinació en un l'estudi del comportament de les numeroses espècies vegetals que incorpora al biòtop en cada localisació. La selecció i combinació d'espècies és una de les claus principals per al seu correcte desenroll. Açò és conegut com alelopatía positiva.[7]
Els factors hídrics com el pH, la conductància de l'aigua, els gasos dissolts o la salinitat, són equilibrats en precisió per a que el sistema hidropónico funcione al seu màxim rendiment. L'objectiu que busca este sistema és incorporar de manera progressiva i constant tots els nutrients i micronutrientes imprescindibles per a la salut de les plantes i per tant de l'ecosistema. Per a controlar totes estes variables, l'ecosistema vertical implementa un sistema de sensors i avisadores que informen en temps real de qualsevol anomalia en les medicions correctes, podent monitorear i controlar de modo remot tot el conjunt.
Els ecosistemes verticals fomenten que les espècies de plantes, foncs i bactèries es troben en un ambient de recursos casi illimitats, generant interaccions propícies per al desenroll del conjunt.[8] D'esta forma, es produïx un creiximent sà i exponencial en la seua evolució fins a conseguir ajustar l'ecosistema al seu valor màxim, conegut com la capacitat de càrrega: la cantitat òptima de vida interactuant sense estrés en un espai llimitat en busca dels mutualisme i les associacions intraespecíficas i interespecíficas, en les que tots els implicats obtenen benefici. L'èxit d'un ecosistema vertical depén del control i maneig dels factors abióticos i biòtics que llimiten l'aument de les poblacions de plantes, el domini de lo que es denomina la resistència ambiental.
Els ecosistemes verticals, en allargar de manera considerable la vida de les espècies plantades respecte a les seues versions anteriors, redunden en els beneficis propis d'un jardí vertical tradicional: l'absorció de CO2, metals pesats i pols; la seua utilitat com a aïllant tèrmic natural i com a reductor de la contaminació acústica, entre uns atres.[9]
Referències
- ↑ «Diari Vasc, Patenta un còctel de bactèries per a allargar la vida dels jardins verticals, 2012». Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2014. Consultat el 13 de decembre de 2013.
- ↑ Patrick Blanc (1992). Palés "dispositiu per al creiximent de plantes en superfícies verticals"
- ↑ Solano (2011). Palés "sistema per al ajardinamiento de fronteres"
- ↑ Diari La Raó, Jardins verticals, 2012
- ↑ Helen Brennek and Leon Yuen, in association with Perkins & Will Architects (2013). Impacts of Green Walls on Indoor Environmental Quality.University of British Columbia Sustainable Building Program
- ↑ «Clara Gerhardt and Brenda Val (2010). Comparison of resource use and enviromental performance of green walls with façade greenings and extensive green roofs.Victoria University of Wellington: School of Architecture.». Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2013. Consultat el 8 de febrer de 2014.
- ↑ Luttge.O, Kluge.M, Bauer G. (1993). Botànica: p. 455
- ↑ Keith Clay (1988). Fungal endophytes of grasses. A defensive mutualism between plants and fungi. Indiana University, Department of Biology
- ↑ Green Roofs Healthy Cities North America Organization [1] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecosistema vertical» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.