Echinopsis densispina
Echinopsis densispina és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest d'Argentina, específicament de la província de Jujuy.
Descripció
Echinopsis densispina és una espècie de cactus de creiximent solitari que presenta un cos ovoide, alcançant fins a 8 cm d'altura i uns 5,5 cm de diàmetro. El seu epidermis mostra tonalitats que van del vert grisàceu al vert obscur.
La planta posseïx al voltant de 17 costelles dentadas, dividides en tubèrculs ben marcats. Sobre elles es distribuïxen areolas de color blanc groguenc, a voltes llaugerament afonades, separades entre sí per una distància de fins a 0,5 cm. De les areolas sorgixen entre 4 i 7 espines centrals, de color marró clar a marró obscur, més obscures en la punta. Estes espines, rectes o llaugerament curvades, són robustes i engrossades en la base, en llongituts que varien entre 1,5 i 2 cm, encara que en alguns eixemplars poden ser més curtes i poc visibles. Ademés, presenta de 16 a 22 espines radials, esteses, flexibles i semblants a cerdes, de tons blanquecinos i en una llongitut de 0,6 a 0,8 cm.
Les flors són de color groc a anaranjado, en forma d'embut curt i ample, i alcancen fins a 8,5 cm de llongitut.[1]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el noroest d'Argentina, específicament de la província de Jujuy. Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 1500 i 3000 m s. n. m.[1]
L'espècie es desenrolla en sols arenencs o blans propis de la prepuna, un ecotono caracterisat per vegetació rala, clima àrit i marcades variacions tèrmiques entre el dia i la nit. Estes condicions favorixen la presència de cactàcees adaptades a l'escassea d'aigua i a l'elevada radiació solar.[2]
Taxonomia
Echinopsis densispina va ser descrita pel botànic alemà Erich Werdermann i publicada per primera volta en la revista científica Kakteenkunde 1934: 142 en 1934.[3]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[4]
- densispina: epítet específic format a partir de les paraules llatines densus (que significa 'dens') i spīnus (que es traduïx com 'en espines'), en alusió a les espines radials que cobrixen casi per complet el cos de la planta.[5][6]
Estat de conservació
En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que reflectix que no enfronta un risc elevat d'extinció en l'actualitat. Dins de la seua àrea de distribució existix agricultura de subsistència, encara que esta activitat no representa, per ara, una amenaça significativa per a les seues poblacions.[2]
Usos
Echinopsis densispina es cultiva principalment com planta ornamental i mostra un creiximent estival. L'espècie creix sense dificultat i resulta adequada per a test. Requerix un substrat molt poroso i mineral, en poca matèria orgànica, i respon be a sols en aporte de calcio. En exteriors prospera en terrenys pobres i rocosos.
El creiximent alvança en llentitut, encara que pot accelerar-se de forma moderada si rep suficient aigua, calor i un fertilisant líquit diluït durant la temporada activa. Tolera la sequia, pero un excés d'humitat favorix la pudrición. Les plantes solen formar vàries branques i poden desenrollar mates en el pas dels anys.
Necessita una exposició solejada i admet sol intens en estiu. En interiors requerix a lo manco entre 4 i 6 h de llum solar directa al dia. Deu rebre recs regulars en estiu, en el substrat sec entre cada aplicació, i permanéixer casi seca en hivern. L'espècie admet temperatures breus de fins a −5 °C si el substrat es manté sec, encara que convé mantindre-la per damunt de 5 °C en l'estació freda. Un ambient fresc i lluminós en hivern favorix la letàrgia natural de la planta.
El cultiu necessita transplants periòdics, preferiblement cada dos anys, en recipients amplis, poc profunts i de bon drenage. L'espècie mostra certa sensibilitat a malalties fúngicas quan rep massa aigua, sobretot en climes frets. La propagació es realisa per llavors o per esqueixos, que requerixen humitat controlada, bon drenage i suficient llum i nutrients.[7]
Galeria
-
Planta en el seu hàbitat -
Porte de la planta
-
Detall de l'àpiç
-
Detall del botó floral en formació
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 227. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Echinopsis densispina: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151964A121451886».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151964a121451886.en.Consultat el 2025-12-07.
- ↑ «Echinopsis densispina Werderm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-07.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «Echinopsis densispina» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-07.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 64. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis densispina». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis densispina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.