Echinocereus berlandieri
Echinocereus berlandieri, coneguda comunament com alicoche o alicoche de berlandier,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Texas (Estats Units) fins al noreste de Mèxic (concretament en els estats de Coahuila, Tamaulipas, Nou #León).
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus berlandieri és una espècie de cactus que desenrolla numerosos brots i forma grups que alcancen fins a 1 metro de diàmetro. Els tallos, de consistència blana, presenten forma cilíndrica i s'estretixen en la base. Creixen de manera postrada, encara que les puntes poden mantindre's erectas. La epidermis varia del vert obscur al púrpura verdoso. Cada talle medix entre 5 i 60 cm de llarc i entre 1,5 i 3 cm de diàmetro.
La planta conta en entre 5 i 7 costelles llaugerament tuberculadas, en les que es disponen les areolas. D'estes sorgixen d'1 a 3 espines centrals robustes, orientades cap a l'exterior, que medixen de 2,5 a 5 cm de llarc i presenten una coloració que va del groc al marró obscur. Ademés, desenrolla entre 6 i 9 espines radials de color blanquecino, en una llongitut d'1 a 2,5 cm.
Les flors apareixen per baix dels àpiços dels tallos. Tenen forma d'embut ample i mostren colors que van del rosa al púrpura rojós. Alcancen entre 7 i 8 cm de llarc i fins a 7 cm de diàmetro. Els fruts, de forma ovoide i color vert, medixen de 2 a 2,5 cm de llarc i presenten espines que es desprenen en facilitat.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del sur de Texas (Estats Units) fins al noreste de Mèxic (concretament en els estats de Coahuila, Tamaulipas, Nou #León).[4]
Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca, des de la costa fins als 1200 metros d'altitut. Creix en sols fins i profunts de planures, cañadas i tossals baixos, aixina com en sols franc arenencs llaugers o de grava roja de deserts arbustius.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus berlandieri, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en la revista científica Proceedings of the American Academy of Arts and Sciences 3: 286.[6]
Més vesprada, el botànic alemà Friedrich Adolph Haage va traslladar l'espècie al gènero Echinocereus, per lo que va passar a cridar-se Echinocereus berlandieri. Va registrar estos canvis en el catàlec Preis-Verzeichniss über Cacteen und Succulenten 19, publicat en 1859.[4][7]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[8]
- berlandieri: epítet específic otorgat en honor al coleccioniste de plantes francés Jean Louis Berlandier (1805-1851).[9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Les principals amenaces que enfronta esta espècie es deuen al canvi d'us del sol per a l'agricultura i l'urbanisació.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus berlandieri es cultiva principalment com a planta ornamental en jardins xeròfits, coleccions de cactus i tests decoratius. Creix millor en temperatures que oscilen entre 20 i 35 °C. Per baix de 10 °C o per damunt de 35 °C, el seu creiximent es ralentisa i entra en repòs. Requerix un substrat fèrtil, solt i be drenado, en un pH propenc a 6 o 7. Una mescla comuna per a tests inclou un 60 % de vermiculita, 20 % de fibra de coco o turba, i 20 % d'arena. També es pot enriquir en menudes cantitats de compost, pols de clafoll d'ou o vermicompost per a aumentar la fertilitat.
L'espècie presenta raïls sensibles a la falta d'oxigen, per lo que necessita un sol en bona aireación. El substrat adequat permet que l'aigua drene en rapidea sense acumular-se en la superfície. Es recomana afluixar la terra i transplantar una volta a l'any, preferentment en primavera o autumne, quan les temperatures són suaus.
Per a cultiu en test, s'aconsella usar recipients de fanc permeables, de tamany adequat al sistema radicular. Un test massa gran favorix l'excés d'humitat, mentres que una massa menuda llimita el desenroll de les raïls. Abans de plantar, convé expondre la terra al sol i desinfectar-la per a previndre malalties. En el jardí, esta espècie requerix una ubicació en ple sol i sol solt. És important eliminar les males herbes de l'entorn i millorar el drenage si és necessari. Per a manipular la planta sense risc, es recomana utilisar guants, pinces o envoldre-la en una tovalla.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Alicoche (Echinocereus berlandieri)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-06-17.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [1] (en Alemà), Ulmer, p. 192. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ Engelmann, George (1856). [2] (en en), Metcalf and Company, p. 30.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus berlandieri (Engelm.) Haage | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-17.
- ↑ 5,0 5,1 «Echinocereus berlandieri: Heil, K. & Terry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152355A121470599».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152355a121470599.en.Consultat el 2025-06-17.
- ↑ «Cereus berlandieri Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-17.
- ↑ «Tropicos». www.tropicos.org. Consultat el 2025-06-17.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). , Springer, p. 26. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «How to Grow and Care for Berlandier's hedgehog cactus» (en en). PictureThis. Consultat el 2025-06-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus berlandieri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.