Echinocereus arizonicus

Echinocereus arizonicus (Echinocereus arizonicus)

Echinocereus arizonicus, coneguda comunament com alicoche d'Arizona, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des d'Arizona i Nou Mèxic, fins al noreste de Mèxic (concretament en l'estat de Chihuahua).

Descripció

Echinocereus arizonicus és una espècie de cactus que forma grups al ramificarse des de la base. Cada agrupació sol contindre entre 4 i 20 tallos, encara que alguns eixemplars poden presentar entre 50 i més de 100.

Els brots són cilíndrics i erectos, en altures que varien entre 10 i 40 cm i diàmetros de 5 a 10 cm (excepcionalment 14,5 cm). Presenten entre 8 i 13 costelles llaugerament ondulades. Les areolas s'ubiquen a una distància d'1 a 1,5 cm entre sí i posseïxen espines rectes o curvades. Cada talle conta en 1 a 8 espines centrals que medixen entre 1,5 i 5 cm, es proyecten cap a fòra i mostren colors que van del groc marró al roig obscur, tornant-se grisos en el temps. Ademés, tenen entre 7 i 14 espines radials, més curtes (0,5 a 2,5 cm), que s'adherixen al talle i també canvien a tons grisos en l'edat.

Les flors exhibixen colors que van del roig intens al taronja lluenta, a voltes en un centre de tonalitat groguenca o verdosa. Sorgixen en el terç superior del talle a través de la epidermis i són hermafroditas, en òrguens reproductors masculins i femenins. Medixen entre 5,5 i 7 cm de llarc i de 3,5 a 5 cm d'ample. El tubo floral té una llongitut de 2,5 a 3,5 cm i presenta espines curtes de fins a 1,5 cm, junt en pèls d'aproximadament 2 mm. Les anteres poden ser de color rosa, roja rajola o púrpura, i la cambra de néctar medix entre 0,6 i 1 cm.

Les flors permaneixen obertes entre 3 i 5 dies, obrint-se de matí i tancant-se en anochecer, aixina com en dies nuvolats o durant les hores més càlides del dia. El cicle complet des de l'aparició del botó floral fins al pansiment dura entre 10 i 14 dies.

Els fruts tenen forma globosa, són espinosos i medixen entre 2 i 3 cm de diàmetro. Comencen sent verts i adquirixen un to marró en alcançar la madurea. En madurar, s'òbrin per un costat i lliberen numeroses llavors negres envoltes en una polpa carnosa de color blanc. Cada frut conté entre 53 i 1.466 llavors, en un promig aproximat de 379 per frut. Esta espècie és diploide, en un número de cromosomes de 2n = 22.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des d'Arizona i Nou Mèxic, fins al noreste de Mèxic (concretament en l'estat de Chihuahua).

Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts que oscilen entre els 1050 i els 2500 metros sobre el nivell de l'mar. Sol créixer en chaparrales, boscs de roures, tossals boscosos, sols franc-arenencs i deserts oberts en arbusts.

Taxonomia

Echinocereus arizonicus va ser descrita pels botànics nortamericans Joseph Nelson Rose i Charles Russell Orcutt, i publicada per primera volta en la revista científica Cactography 1926 (1): 3 en 1926.

Etimologia

• Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als brots curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.
• arizonicus: epítet geogràfic que fa referència a Arizona (Estats Units), lugar a on va ser trobada la planta.

Subespecies

Actualment es distinguixen quatre subespecies:

Image	Subespecie	Descripció	Distribució
	Echinocereus arizonicus subsp. arizonicus	Té un talle de fins a 40 cm d'alt i 10 cm de diàmetro.	Centre d'Arizona
	Echinocereus arizonicus subsp. matudae (Bravo) Rutow	Té un talle més gran, de fins a 50 cm d'alt i 12 cm de diàmetro, un número reduït de costelles en menys espines curtes i grosses.	Noreste de Mèxic (Chihuahua)
	Echinocereus arizonicus subsp. nigrihorridispinus W.Blum & Rutow	Té pèls molt més llarcs en les flors, un tubo floral més estret i espines relativament primes.	Des del surest d'Arizona fins al suroest de Nou Mèxic
	Echinocereus arizonicus subsp. oldachiorum W.Blum & P.B.Breslin	Té una llongitut de llavor més curta.	Des de l'est d'Arizona fins a l'oest i oest del centre de Nou Mèxic

Sinonímia

• Sinònims de Echinocereus arizonicus subsp. arizonicus: (no té)
• Sinònims de Echinocereus arizonicus subsp. matudae:
  • Echinocereus matudae Bravo, 1961

• Sinònims de Echinocereus arizonicus subsp. nigrihorridispinus: (no té)
• Sinònims de Echinocereus arizonicus subsp. oldachiorum: (no té)

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de "Preocupació Menor (LC)” i la principal amenaça que sofrix l'espècie es deu a la mineria.

Usos

Echinocereus apachensis es cultiva principalment com planta ornamental. El seu creiximent és llent pero pot accelerar-se per mig de recs adequats, temperatures càlides i fertilisació llaugera durant la temporada activa, encara que és vulnerable a la pudrición si rep excés d'humitat.

Requerix un substrat molt poroso i llaugerament àcit, en materials com pedra pómez o perlita, i prospera en sols pobres i rocosos a l'aire lliure. Necessita exposició solar intensa, recomanant-se vàries hores de sol directe al dia, especialment si es cultiva en interiors. El rec deu ser moderat per a evitar danys per humitat, puix demanda més aigua que atres cactus desérticos per a florir.

En el seu entorn natural, este cactus tolera temperatures baixes entre -10 °C i -25 °C durant periodos breus, encara que en cultiu s'aconsella mantindre-la per damunt de 5 °C en hivern i en bon drenage per a evitar malalties fúngicas. Requerix transplants cada dos anys i espai suficient per al seu desenroll, preferint tests amplis i poc profundes en bon drenage. Les plagues són poc freqüents, pero pot sofrir malalties fúngicas si es manté humida en condicions fredes.