Eating animals

Eating animals

Eating Animals (en espanyol, Menjant animals) és el tercer llibre de l'escritor nortamericà Jonathan Safran Foer, publicat en 2009 (la seua traducció a l'espanyol en 2011). A diferència dels seus dos treballs anteriors, Tot està allumenat i Tan forta, tan prop, Menjar animals no és una obra de ficció, sino que traça les raons que varen dur a Foer a adoptar una dieta vegetariana.

Temes

A conseqüència del naiximent del seu primer fill, Foer es va plantejar la qüestió de l'orige del menjar que tant ell com la seua família consumien diàriament, especialment els aliments d'orige animal. Per a trobar la resposta a esta pregunta, Foer investiga les pràctiques habituals de la ganaderia i de la peixca comercial, centrant-se en particular en les condicions dels matadors dels Estats Units i en la pràctica de la sobrepesca. Durant la seua investigació, Foer es troba en numeroses pràctiques que desaprova --per eixemple, el fet de que els peixcadors de gambes d'Indonèsia apleguen a matar uns 58 kg d'animals marins per cada quilogram de gambes que capturen; de la mateixa manera, Foer denúncia que, en els matadors nortamericans, un es troba de manera habitual en animals que han segut degollats, desollados, i desmembrados mentres permaneixien vius i conscients. Profundisant encara més en les pràctiques de l'indústria ganadera nortamericana, Foer denuncia que les pobres condicions higièniques que sofrixen els animals contribuïxen a les difusió de malalties que afecten als humans, --per eixemple, la grip aviar H1N1, que es va originar en un estable de Carolina del Nort, o la salmonela, que aplega a contaminar el 98% dels pollets que es posen a la venda en els Estats Units.

Sobre el tema del significat cultural dels aliments, la narració se centra a sovint en l'obsessió en el menjar que la pròpia yaya de Foer va desenrollar com a conseqüència de sobreviure al Holocaust, les pràctiques agrícoles ecològicament sostenibles, la diferència entre els drets i el benestar dels animals. Foer termina prenent una posició conciliadora pero aixina i tot profundament defensora dels principis que promou.

Estil

L'estil del llibre mescla l'investigació periodística clàssica en el to personal d'unes memòries, incloent també traces postmodernos, com l'us d'art gràfic en els encapçalaments de cada capítul. Foer també inclou varis ensajos escrits per algunes de les persones en les que es va relacionar durant la seua investigació, construint aixina un diàlec de vàries veus.