Anar al contingut

Dysaesthesia aethiopica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Samuel Cartwright, 1793-1863.

En l'àmbit de la siquiatria,[1] es denominava dysaesthesia aethiopica a una suposta malaltia mental descrita pel mege nortamericà Samuel A. Cartwright en 1851, qui va propondre una teoria sobre la causa del gos entre els esclaus. En l'actualitat, la dysaesthesia aethiopica és considerada un eixemple de pseudociencia,[2] i part de lo que es denomina racisme científic.[3] No obstant, casos de diagnòstic com este, aixina com el de drapetomanía -desig excessiu dels esclaus per escapar-se dels seus amos i obtindre llibertat-, han obert les portes a les fortes crítiques que l'antipsiquiatría fa dels diagnòstic sicològics i psiquiàtrics en general, argumentant que en molts casos declaren com a desorde o problema mental d'individu lo que en veritat no es deu més que a una situació social particular en la que estan immersos (ací, l'esclavitut).

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Lesions en l'esquena d'un esclau de Mississippi.

D'ocurrència solament entre els afroamericanos, la dysaesthesia aethiopica — "denominada 'insolència' pels capataços" — es caracterisava per certa insensibilidad parcial de la pell i "una gran hebetitud de les facultats intelectuals, de forma tal que la persona sembla mig dormida."[4] Atres síntomes incloïen "lesiones en el cos observables per un mege, les quals sempre es troben presents i són suficients per a explicar els síntomes."[5][6] Cartwright mencionava que l'existència de la dysaesthesia aethiopica quedava "clarament establida pel testimoni directe i positiu", pero atres doctors no l'havien detectat perque "no han posat atenció en els mals que afecten a la raça negra."[4]

Segons Cartwright, la dysaesthesia aethiopica era "molt més comú entre els negres lliures que vivien en grups, que entre els esclaus de les plantacions, i ataca solament a aquells esclaus que viuen com a negres lliures sobre la seua dieta, begudes, eixercici, etc." — en efecte, segons Cartwright, "casi tots els [negres lliures] que són en major o menor mida afectats per la malaltia, no posseïxen una persona blanca que els dirigixca i s'ocupe d'ells."[7]

Cartwright considerava que la dysaesthesia aethiopica era "fàcilment curable, si es tracta d'acort a principis sicològics sérios."[8] La insensibilidad de la pell era un dels síntomes de la malaltia, per lo que es devia estimular la pell:

la millor forma d'estimular la pell és, primer fer que el pacient es llave en aigua tébea i sabó; després untar-ho tot en oli, i fer penetrar l'oli en la pell en colps d'una ampla cinta de cuiro; després posar al pacient a realisar algun tipo de treball pesat al sol.[8]

L'autora Vanessa Jackson va observar que les lesions eren un síntoma de la dysaesthesia aethiopica i que "el inventiu Dr. Cartwright va determinar que els assots podien... curar esta dolència. Per supost, un es pregunta si els assots no eren la causa de les 'lesions' que confirmaven el diagnòstic."[9]

Segons Cartwright, luego que es portara a terme el "tractament" prescrit l'esclau "vorà de forma amable i agraïda a l'home blanc que el seu poder compulsivo... li ha permés recuperar els seus sentits i dissipar la boira que obnubilaba el seu intelecte."[8]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Bernard J. Gallagher (1987). The Sociology of Mental Illness, Prentice-Hall, p. 285. ISBN 0138211175.
  2. ↑ Mark Michael Smith (1997). Mastered by the Clock: Clave, Slavery, and Freedom in the American South, Chapel Hill, N. C.: University of North Carolina Press, p. 155. ISBN 0807846937.
  3. ↑ Pilgrim, David. «Question of the Month: Drapetomania». Jim Crow Museum of Racist Memorabilia. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2011. Consultat el 4 d'octubre de 2007.
  4. ↑ 4,0 4,1 Cartwright, Samuel A.(1851).DeBow's Review.XIConsultat el 4 d'octubre de 2007.
  5. ↑ Paul Finkelman (1997). Slavery & the Law, Rowman & Littlefield, p. 305. ISBN 0742521192.
  6. ↑ Rick Halpern, Enrico Dal Llac (2002). Slavery and Emancipation, Blackwell Publishing, p. 273. ISBN 0631217355.
  7. ↑ Arthur L. Caplan, James J. McCartney, and Dominic A. Sisti (2004). Health, Disease, and Illness: Concepts in Medicine, Washington, D. C.: Georgetown University Press, p. 35. ISBN 1589010140.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Caplan et al., p. 37.
  9. ↑ Vanessa Jackson. «In Our Own Voice: African-American Stories of Oppression, Survival and Recovery in the Mental Health Systems» (PDF). MindFreedom International. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2011. Consultat el 7 d'octubre de 2007.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Samuel A. Cartwright, "Report on the Diseases and Physical Peculiarities of the Negre Race", The New Orleans Medical and Surgical Journal 1851:691-715 (maig)
    • Reimpreso en DeBow's Review XI (1851). Available at Google Books and excerpted at PBS. org
    • Reimpreso en Arthur Caplan, H. Tristram Engelhardt, Jr., and James McCartney, eds, Concepts of Health and Disease in Medicine: Interdisciplinary Perspectives (Boston: Addison-Wesley, 1980)
    • Reimpreso en Arthur L. Caplan, James J. McCartney, Dominic A. Sisti, eds, Health, Disease, and Illness: Concepts in Medicine (Washington, D. C.: Georgetown University Press, 2004) ISBN 1-58901-014-0


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dysaesthesia_aethiopica&oldid=1053563»