Anar al contingut

Drapetomanía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Mèdic nortamericà Samuel A. Cartwright (1793-1863).

La drapetomanía era la suposta malaltia mental que patien els esclaus negres d'el XIX, que segons el mege Samuel A. Cartwright consistia en unes "ànsies de llibertat" o expressió de sentiments en contra de l'esclavitut.[1]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  Des de llavors ha segut desmentida com pseudociencia[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  i part de l'estructura del racisme científic.[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El terme deriva del grec antic δραπετης (drapetes, "[esclau] fugitiu") i μανια (mania, "locada, frenesí").[4]

Descripció

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
A Ride for Liberty: The Fugitive Slaves, pintura a l'oli de la década de 1860 pintada per Eastman Johnson.

El diagnòstic va aparéixer en un artícul publicat en el New Orleans Medical and Surgical Journal titulat "Malalties i peculiaritats de la raça negra". En este, el Dr. Cartwright argumentava que la Bíblia diu que un esclau deu ser sumiso davant el seu amo, i en ser aixina, l'esclau ya no tindrà desijos de fugar-se.[4]

Si l'home blanc tracta d'opondre's a la voluntat de Deu, intentant fer del negre alguna cosa més que un ser sumiso en el genoll estacat (lo que el Totpoderós va declarar que devia ser) intentant elevar-ho al mateix nivell que ell; o si abusa del poder que Deu li ha donat sobre un atre home sent cruel o castigant-ho presa de l'ira, o descuidant la seua protecció front als abusos arbitraris dels demés sirvientes i tots els demés, o negant-li les necessitats i comoditats comunes de la vida, el negre s'escaparà; pero si [el propietari] manté [al seu esclau] en la posició que hem deprés per les Escritures que deu ocupar, açò és, en posició de sumissió; i si el seu amo o capataç és bondadoso i misericordioso en escoltar-li, encara que sense condescendencia, i al mateix temps li suministra les seues necessitats físiques i ho protegix dels abusos, el negre queda captivat i no pot escapar.
Malalties i peculiaritats de la raça negra[4]

Cartwright va descriure la malaltia en un estudi presentat davant la Medical Association of Louisiana,[4][2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where  que va anar àmpliament reimpreso.

És desconeguda per a les nostres autoritats mèdiques, encara que els nostres hacendados i capataços coneixen be el seu síntoma diagnòstic, l'absentisme del treball [...] Per a observar esta malaltia, que fins a hui en dia no ha segut classificada en la llarga llista de mals als que està somés l'home, es fa necessari un nou terme que la descriga. En la majoria dels casos, la causa que induïx al negre a evadir-se del servici és tant una malaltia de la ment com atres espècies d'alienació mental, i molt més curable per regla general. En les ventages d'un consell mèdic adequat, si se seguix estrictament, este comportament problemàtic d'escapar-se que presenten molts negres pot previndre-se per complet, encara que els esclaus es troben en les fronteres d'un estat lliure, a un tir de pedra dels abolicionistes...
Malalties i peculiaritats de la raça negra[4]

Ell va afirmar que la malaltia es devia a amos que "es tornaven massa familiars en ells [els esclaus], tractant-els com a iguals".[5]

Si són tractats en amabilitat, ben alimentats i vestits, en suficient llenya per a mantindre ardint tota la nit un menut fòc--separats per famílies, cada família tenint la seua pròpia casa--no permetent-els córrer de nit per a visitar als seus veïns, rebre visites o beure licors embriagantes, sense fer-els treballar en excés ni expondre'ls massa al ras, ells són fàcilment controlats--més que atres pobles en el món. Si qualsevol o varis d'ells, en qualsevol moment, estan inclinats a alçar els seus caps al mateix nivell que el seu amo, o capataç, la humanitat i el seu propi be precisen que siguen castigats fins que caiguen en l'estat de sumissió que els va ser destinat ocupar. Ells solament deuen ser mantinguts en eixe estat, i tractats com a chiquets per a previndre i curar-els de la fuga.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ White, Kevin (2002). An introduction to the sociology of health and illness, SAGE, p. 41, 42. ISBN 0-7619-6400-2.
  2. ↑ 2,0 2,1 (2004) Health, disease, and illness: concepts in medicine, Georgetown University Press. ISBN 1-58901-014-0.
  3. ↑ Pilgrim, David. «Question of the Month: Drapetomania». Jim Crow Museum of Racist Memorabilia. Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2011. Consultat el 4 d'octubre de 2007.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (1851).DeBow's Review.XIConsultat el 16 de novembre de 2011.
  5. ↑ Baynton, Douglas C. "Disability and the Justification of Inequality in American History". The New Disability History: American Perspectives, 2001.
  6. ↑ S. L. Chorover. From Genesis to Genocide (Cambridge, Mass: MIT Press 1974). p. 150.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Samuel A. Cartwright, "Report on the Diseases and Physical Peculiarities of the Negre Race", The New Orleans Medical and Surgical Journal 1851:691–715 (May).
    • Reprinted in DeBow's Review XI (1851). Available at Google Books and excerpted at PBS. org.
    • Reprinted in Arthur Caplan, H. Tristram Engelhardt, Jr., and James McCartney, eds, Concepts of Health and Disease in Medicine: Interdisciplinary Perspectives (Boston: Addison-Wesley, 1980).
    • Reprinted in Arthur L. Caplan, James J. McCartney, Dominic A. Sisti, eds, Health, Disease, and Illness: Concepts in Medicine (Washington, D. C.: Georgetown University Press, 2004) ISBN 1-58901-014-0


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Drapetomanía&oldid=1053562»