Drina
El Drina (en serbi cirílico: Дрина) és un important riu d'Europa que discorre en la península dels Balcans, un llarc afluent del Sava, en 346 km de llongitut, que forma la major part de la frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia. El seu nom prové del nom en llatí del riu, Drinus.
Recorregut i navegació
[editar | editar còdic]El Drina està format per la confluència del ric Tara (144 km) i el riu Piva (34 km), que fluïxen des de Montenegro i convergixen en la frontera en Bòsnia i Hercegovina, en el llogaret de Šćepan Polje. Fluïx cap al nort en general, fins als 346 km (dels quals 206 km formen frontera entre Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia) fins a desembocar en el riu Sava, prop del poble de Crna Bara, en el noroest de Sèrbia. Medit junt en la riera Tara, la seua capçalera, el Drina té 487 km de llongitut.
El riu no és navegable; no obstant, junt en el Tara, representa el principal centre de cayac i ráfting dels Balcans.
Curse
[editar | editar còdic]El Drina s'origina entre les ales de les montanyes de Maglić i Pivska Planina, entre els llogarets de Šćepan Polje (Montenegro) i Hum (Bòsnia i Hercegovina). En el seu orige, fluïx a l'oest, i després fa una gran curva al noreste, vorejant els monts Maluša. A continuació, fluïx a través dels llogarets de Kosman, Prijedjel, Dučeli, Čelikovo Polje, Kopilovi, Trbušći, Brod i la ciutat de Foča. Rep els rius Sutjeska i Bjelava Bistrica des de l'esquerra, i el Ćehotina, en Foca, per la dreta.
Ací el Drina va tallar el més llarc dels varis canons que hi ha en el seu curs, els 45 km del coll Suhi-Dol Biserovina, entre les ales de la montanya Jahorina al nort i els monts Kovač al sur. En este coll es troba la ciutat de Goražde.
En la ciutat de Vaig vorešegrad, a on és embassat per a una central hidroelèctrica el Drina rep el riu Rzav des de la dreta i gira al noroest cap al mont Suva Gora, formant la gola de Klotijevac, de 38 km de llongitut i fins a 1 km de profunditat, tallada entre les montanyes de Bokšanica i Zvijezda. En el llogaret Slap, el Drina rep el riu Žepa per la dreta i gira cap a l'oest, convertint-se en un riu fronteriç entre Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia, prop del llogaret de Jagoštica.
Despuix travessa el parc nacional de Tara, aplegant a la ciutat de Bajina Bašta, des d'a on fa un gran gir, canviant completament la seua direcció des del noreste cap al noroest, per a passar per Bratunac, en Bòsnia i Hercegovina, a on rep l'afluent Ljuboviđa i continua entre les montanyes de Jagodnja i Boranja (en Sèrbia), i Glogova (en Bòsnia i Hercegovina), per a passar per Zvornik, a on s'embassa en un llac artificial.
Posteriorment entra en la secció més baixa del seu curs, el sur de la planura de Panonia (a on rep els rius Jadar i Lišnica). Ací és a on el riu fluïx en braços i rieres, creant la major planura de regadiu de l'antiga Yugoslàvia, que el Drina dividix a la mitat: el costat este, Mačva, en Sèrbia, i el costat oest, Semberija, en Bòsnia i Hercegovina. En esta part fluïx en meandres, que formen illes i bancs d'arena, abans d'unir-se al riu Sava entre el poble serbi de Crna Bara i el bosnio de Bosanska Rača. La variabilitat del fluix d'aigua i baixa altura va donar lloc a varis canvis durant el curs de l'història. El Drina antigament fluïa al riu Sava, prop de Šabac, 30 km a l'est de l'actual boca.
Característiques
[editar | editar còdic]El Drina és un riu molt ràpit d'aigües fredes i verdosas, a causa de la calcàrea, que constituïx una part important de la zona en la que el riu va tallar el seu caixer.
La seua profunditat mija és de 3 a 5 metros, alcançant la seua major profunditat a 12 metros, en Tijesno. En promig, el Drina té 50-60 metros d'ample, pero varia entre els 12-20 metros en Tijesno fins als 200, en Bajina Bašta i Ljubovija.
La conca de drenage comprén 19.570 km², ramificándose en Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro, i Albània. El Drina pertany a la conca hidrogràfica del Mar Negra.
Abans de ser regulat per diverses centrals elèctriques, el Drina solia inundar la seua vall. L'inundació més desastrosa es va produir en 1896, i va destruir la ciutat de Ljubovija.
Energia
[editar | editar còdic]
El Drina naix a una altitut de 432 m s. n. m., i desemboca en el Sava, a 77 metros. L'inclinament no és constant, perque té moltes goles i curves, pero aixina i tot és més que suficient per a generar una potència estimada de 6 millons de quilovats-hora d'energia elèctrica.
Per una atra part, el seu aument de fluix creix de manera constant: 125 m³ per segon en la desembocadura de el Ćehotina, i 370 m³ per segon en la desembocadura del Drina en el Sava. No obstant, este poder no és utilisat plenament, ya que solament tres centrals hidroelèctriques s'han construït fins a la data: HE Zvornik, HE Bajina Bašta, i HE Visegrad.
Població
[editar | editar còdic]Com a resultat de lo inhòspit del terreny i la falta de vies férrees i carreteres importants, el territori circumdant està escassament poblat. A banda de moltes menuts llogarets, els principals assentaments en o prop del riu són els següents:
- En Sèrbia: Ljubovija, Mali Zvornik, Banja Koviljača, Loznica, Lozničko Polje i Badovinci.
El Drina és travessat per varis ponts: en Visegrad, Skelani, Bratunac i Zvornik (en Bòsnia i Hercegovina), i Loznica i Badovinci en Sèrbia. El més recent és el de Badovinci, el Pavlovića ćuprija.
Cultura sèrbia
[editar | editar còdic]En la seua part més baixa, en el curs dels meandres, el Drina es coneix com Kriva Drina («Drina curvat»). Açò ha entrat en la cultura sèrbia com una frase molt utilisada quan algú vol resoldre una situació complexa, es diu que vol «endreçar el Drina curvat».
Durant la Primera Guerra Mundial, del 8 de setembre al 16 de setembre de 1914, el Drina va ser l'escenari d'una sanguinosa batalla entre els eixèrcits de Sèrbia i l'Imperi austrohúngaro, la batalla de Cer. En honor d'esta batalla, el compositor serbi Stanislav Binički (1872-1942) va compondre la famosa Marš na Drinu (març en el Drina), i en 1964 una película del mateix títul va ser realisada pel director Žika Mitrović. L'exhibició de la película va ser prohibida pel govern comuniste, pel seu retrat d'una història real, una sanguinosa batalla, i l'utilisació de la Marcha de Binički (prohibida en eixe moment), com a part de la seua banda sonora.
El major impacte que el riu ha tingut en la cultura és provablement la novela Na Drini ćuprija (Un pont sobre el Drina) de l'escritor yugoslavo, laureado en el Premi Nobel de Lliteratura, Ivo Andrić. El llibre tracta sobre la construcció d'un pont (el pont Mehmed Paša Sokolović), prop de Visegrad pels otomans en el XVI.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Drina.- La batalla del Drina
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Mala Prosvetina Enciklopedija, Third edition (1985); Prosveta; ISBN 86-07-00001-2
- Jovan Đ. Marković (1990): Enciklopedijski geografski leksikon Jugoslavije; Svjetlost-Sarajevo; ISBN 86-01-02651-6
- Slobodan Ristanović: "Prvenac na Drini"
- Este artícul conté una traducció derivada de «Drina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.