Vaig vorešegrad
Vaig vorešegrad (serbi cirílico: Вишеград, denominada en espanyol Visegrado[1][2] o Vichegrado)[3][4] és una ciutat i municipi de l'entitat República Srpska, en la part oriental de Bòsnia i Hercegovina. És travessada pel riu Drina i està ubicada en la carretera de Goražde cap a Ožisse. Administrativamente, pertany a la Regió de Foča.
Geografia
[editar | editar còdic]Situada uns 20 km a l'oest de la frontera en Sèrbia, Vaig vorešegrad es troba en la vora dreta del Drina, junt a la desembocadura del Rzav, i entre dos embassaments. Les estretes goles de la vall del Drina en Vaig vorešegrad s'òbrin despuix una àmplia vall de sols fèrtils i rodejat de montanyes. La ciutat va adquirir gran importància estratègica i econòmica despuix de la construcció del pont sobre el Drina (1571-78), ya que unia directament la via Estambul-Sarajevo.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat és molt coneguda pel llibre Un pont sobre el Drina, escrit per Ivo Andrić, que va ser Premi Nobel de Lliteratura.
El famós pont Mehmed Paša Sokolović que va inspirar a Andrić, va ser construït pel gran visir Mehmed Paša Sokolović en 1571. Esta construcció constituïx la principal atracció turística de la ciutat, i va ser designat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco. Molts visitants apleguen a Vaig vorešegrad simplement per a visitar el famós pont.
- Guerra de Bòsnia
Abans de la guerra de Bòsnia (1992-1995) la ciutat tenia 21 199 habitants, dels quals aproximadament dos terços eren bosnio i un terç serbis. La ciutat va tindre per vàries raons gran importància estratègica, sobretot per la seua ubicació en la carretera d'enllaç de Belgrat a Sarajevo i la propenca planta hidroelèctrica. El 6 d'abril de 1992 va començar el bombardeig de la ciutat per unitats sèrbies. Un grup armat d'bosnio va ocupar la represa del Drina i va amenaçar en destruir-la. El 12 d'abril, unitats del Eixèrcit Popular Yugoslavo (JNA) varen prendre el control de la ciutat i l'assut de Perucac. Quan el JNA es va retirar en maig, les unitats sèrbies locals i l'eixèrcit serbobosnio varen tornar a prendre el control de Vaig vorešegrad i es va iniciar la neteja ètnica i el desplaçament massiu dels bosnio.[5] Durant la mateixa, s'han denunciat en la ciutat i les seues afores els assessinats de centenars de civils, violacions i la destrucció de numeroses cases dels no serbis i de les dos mesquites de la ciutat.[6] Despuix de la guerra, va ser construïda una nova mesquita.
En setembre de 2010 varen ser localisats en l'embassament de Perucac els restants de 348 cadàvers pertanyents a desapareguts de la Guerra de Bòsnia, encara que també hi havia entre ells soldats austrohúngaros morts durant la Primera Guerra Mundial i alemans de la Segona Guerra Mundial.[7]
Població
[editar | editar còdic]D'acort en el cens de 1910, el 48.62 % de la població del municipi de Vaig vorešegrad eren cristiàs ortodoxos.
| Composició Ètnica | |||||||||||||
| Any | Serbis | % | Bosnio | % | Croates | % | Yugoslavo | % | Uns atres | % | Total | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1961 | 9,965 | 40.24% | 13,689 | 55.28% | 89 | 0.36% | 824 | 3.33% | 122 | 0.49% | 24,762 | ||
| 1971 | 9,225 | 36.33% | 15,752 | 62.04% | 68 | 0.26% | 141 | 0.55% | 203 | 0.82% | 26,738 | ||
| 1981 | 7,648 | 32.96% | 14,397 | 62.05% | 60 | 0.26% | 858 | 3.70% | 113 | 0.49% | 23,201 | ||
| 1991 | 6,743 | 31.80% | 13,471 | 63.54% | 32 | 0.15% | 319 | 1.50% | 634 | 2.99% | 21,199 | ||
Per l'absència de cens des de 1991, és impossible conéixer en exactitut la composició, pero es pot assegurar que hui en dia la població de Vaig vorešegrad és casi exclusivament sèrbia.
Comunicacions
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Vaig vorešegrad es troba junt a la Magistralna cistella 5 (Ruta europea 761), la principal carretera que aplega de Croàcia, travessant Bòsnia i Hercegovina i entrant en Sèrbia. La ciutat va tindre una estació de tren despuix de l'ocupació de Bòsnia pel Imperi austrohúngaro, i la construcció d'un ferrocarril de via estreta per a la ruta Belgrat-Sarajevo, en desús des de la década de 1970. Un tram d'este ferrocarril, des de Vaig vorešegrad, ha segut posat en marcha com a tren turístic, proyecte que ha tingut que ser costejat en ajuda internacional.
Cultura i deports
[editar | editar còdic]Vaig vorešegrad és cridada la "Ciutat de la Cultura", per les seues proyeccions cinematogràfiques i abundants activitats culturals, ademés de la seua riquea folklórica.
L'equip local de fútbol, el FK Drina HE Vaig vorešegrad, juga en la Prva lliga Republika Srpska, la segona categoria del fútbol en Bòsnia i Hercegovina.
Galeria fotogràfica
[editar | editar còdic]-
Casa de Cultura i vella locomotora de vapor.
-
Vista de la ciutat i la nova mesquita.
-
El pont Mehmed Paša Sokolović en 1900.
-
El pont en 2006.
-
Detall del pilar central del pont
-
El monasteri Dobrun
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Enciclopèdia Universal Ilustrada. Espasa Calpe 1966. p.128
- ↑ Vinuesa, Arturo (1998) Missió i Desterro en l'Antiga Yugoslàvia. Fonaments, Madrit 1998. ISBN 8424507789, p.130
- ↑ Vaccaro, Laura (2005) Els premis nobel de lliteratura: Una llectura crítica. Universitat de Sevilla. ISBN 844721057X, p. 254
- ↑ Serra Partida, Alfonso (1974) Història de la lliteratura universal. Editorial Tabasco, p. 386
- ↑ El País. Els successos de Visegrad
- ↑ War crimes in Visegrad
- ↑ Terra «Recuperen 348 cadàvers tirats a un pantà durant la guerra en Bòsnia [1] archivat en Wayback Machine.» Consultat el 21 de setembre de 2010
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vaig vorešegrad.- Pàgina oficial
- Informació sobre Visegrad
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Višegrad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.