L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Drimys granadensis


El chilillo (Drimys granadensis) és una espècie de planta en flor, arbre perenne de full ample, de la família de les Winteraceae.

Erro al crear miniatura:
chilillo (Drimys granadensis)

És nativa de les selves tropicals montanes des de Perú al sur de Mèxic, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Panamà, Colòmbia, Equador.

Classificació i descripció

Arbustos grans (3-5 m) o arbre chicotet de 8 fins a 18 m d'altura; fulls simples, alternes, sanceres, usualment disseminades en les ramificacions, pecioladas, angostamente 7-16 cm de llarc, 1.5-4.5 cm d'ample, marge llaugerament recurvado, ocasionalment fort pero angostamente revoluto cap a la base, làmina subcoriácea a coriácea, vert lluent i generalment lustrosa en el fes o opaca, molt glaucas en el envés, nervaduras secundàries 10 a16 per costat, peciol 8 a 25 mm de llarc, 1-2 mm de diàmetro; #inflorescència agregades en o prop dels àpiços de les ramificacions; flors blanques, umbeladas o rarament solitàries, pedúncul de 7-65 mm de llarc, 2-6 flors per inflorescència; sépals submembranosos a papiráceos, 4.5-8 mm de llarc, 5-9 mm d'ample; pétals 9 - 17 mm de llarc, 1.5 - 6 mm d'ample, obtusos o subagudos, grocs, lluents. Frut una baya subglobosa, 5-6 mm de llarc, groc-verdosa quan inmadura, negre mat en madurar.[1][2]

Distribució

Des del Sur de Mèxic, Centroamérica fins a part de Sudamérica (Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.[3][1] En Mèxic es distribuïx en els estats de Veracruz, Guerrero, Oaxaca, Pobla i Chiapas.[2][1]

Hàbitat

És una espècie florística característica del bosc mesófilo de montanya, a on la vegetació predominant és perennifolia.[4] Es troba en l'interval altitudinal de 1100 a 3000 m. En Mèxic es localisa en el bosc mesófilo de montanya; bosc de Quercus; bosc de Pinus-Quercus i en vores de rius i en xara en cañadas.[2] Esta espècie creix i es desenrolla millor als 2000 m s. n. m., en sols francs a pesats, en cañadas molt humides i fredes, tolera els sols àcits i mal drenados.[1]

Estat de conservació

És una espècie maderable menor, la seua fusta s'usa en construcció local i fusteria d'interiors, mobles, panels i polpa per a paper. En Costa Rica s'usa tradicionalment per a l'elaboració de carbó.[1] És una espècie que no es troba baix alguna categoria de risc d'acort a la NOM- 059 de la SEMARNAT 2010. A nivell internacional tampoc està baix alguna categoria de risc d'acort a l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN)

Taxonomia

Drimys granadensis va ser descrita per Carlos Linneo el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 269, en l'any 1781[1782]. (Apr 1782)[5]

Varietats acceptades

Noms comuns

  • agí, ají, canelo de páramo, pal de melambo.[6]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Corder J. i D.H. Boshier. 2003. Arbres de Centroamérica un Manual per a extensionistas. Oxford Forestry Institute (OFI). Centre Agronómico, Tropical d'Investigació i Ensenyança (CATIE). P. 1079
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Ric-Gray, V.; M. Palaus-Rius i L. B.Thien. 1995. Flora de Veracruz. Winteraceae. Fascículo 88. Institut d'Ecologia A.C. University of Califòrnia. Veracruz, Mèxic.
  3. ↑ http://www.especiesrestauracion-uicn.org/data_espècie.php?...Drimys%20gran... (visitada el 20 de dic de 2015)
  4. ↑ Rzedowski, J. 1996. Anàlisis preliminar de la flora vascular dels boscs mesófilos de montanya de Mèxic. Acta Botànica Mexicana 35: 25-44
  5. ↑ Drimys granadensis en Tròpics
  6. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Bibliografia

  1. USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20110605085757/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?14691 (15 feb 2008)
  2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Ca. nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
  1. Correja A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamà 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  2. Hokche, O., P. I. Berry & O. Huber. 2008. Nuev. Cat. Fl. Vas. Veneçuela 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçuela, Caracas, Veneçuela.
  3. Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Equador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443.
  4. Jørgensen, P. M. & S. #León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Equador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  5. Smith, A. C. 1943. The American species of Drimys. J. Arnold Arbor. 24(1): 1–33.
  6. Standley, P. C. & J. A. Steyermark. 1946. Winteraceae. In Standley, P.C. & Steyermark, J.A. (Eds), Flora of Guatemala - Part IV. Fieldiana, Bot. 24(4): 269–270.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Drimys_granadensis&oldid=1545218»