Dret d'asil en l'Unió Europea

Migrants i refugiats internats en el centre de detenció de Fylakio en Tracia, Grècia.

El dret d'asil en l'Unió Europea es va formar a mitat del XX entre les seues Estats membres despuix de l'aplicació de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 28 de juliol de 1951. Es desenrolla com a resultat de les polítiques comunes en la década de 1990 en relació en la creació del espai de Schengen. L'UE ha creat una política comuna d'asil per a que els solicitants d'asil rebujats en un país no ho tornen a solicitar en un atre país de l'espai de Schengen. Esta política comuna es va iniciar en el Convenció de Dublín en 1990. Esta política va continuar en la creació de la base de senyes Eurodac i l'eixecució del Reglamente Dublín II en 2003 i que continua en l'actualitat (en octubre de 2009 s'adopten dos propostes de la Comissió Europea).

Externalisació de l'asil

La externalisació de l'asil és un tipo de política d'immigració adoptada pels Estats membres de l'Unió Europea, consistent en registrar l'ubicació de la recepció i estage dels solicitants d'asil i el processament de les seues solicituts d'asil, en llocs prop de les fronteres de l'UE o en països fòra de l'UE, d'a on són originaris els solicitants o pels que tenen que travessar. Estes polítiques estan vigents en les transformacions dels procediments d'adjudicació d'asil. Despuix d'un intent de reubicació dels procediments d'asil en la frontera o centres fronteriços, en l'any 2003, estes polítiques han donat lloc en Europa a la proliferació de camps d'exiliats en i al voltant de l'Unió Europea; la pressió sobre els països veïns per a desenrollar sistemes per a examinar adequadament les solicituts d'asil en els seus territoris i una radicalisació de polítiques antimigratorias en els països veïns i de la frontera comuna de l'Unió Europea.

Compra del dret d'asil

Dins de les definicions internes de les institucions europees, l'expressió compra del dret d'asil designa la pràctica que consistix, per part dels solicitants d'asil que demanden asil, en desijar elegir un país distint al prescrit per la normativa en la finalitat de solicitar l'asil polític; a fi d'elegir el país que oferirà les millors condicions de recepció o de presentar una solicitut en un atre país despuix de ser despedit. Este terme s'utilisa per al tractament d'alguns solicitants d'asil (inclosa l'assistència social. Un dels objectius de la Cooperació policial i judicial en matèria penal és evitar esta pràctica. Esta definició apareix en els documents oficials, artículs de periòdics, anàlisis, etc. La busca d'un país es practica per part d'un 12% dels solicitants d'asil, segons l'ex comissari europeu de Justícia Franco Frattini.

El terme s'utilisa sobretot en el context de l'Unió Europea i espai de Schengen, pero ha segut utilisada pel Tribunal Federal de Canadà. El terme és polèmic ya que implica un abús del procés d'asil. La Convenció de Dublín establix que un solicitant d'asil és tornat al país a on va entrar per primera volta l'espai de Schengen. Un atre dels objectius d'esta política és evitar que el solicitant d'asil en òrbita, que denomina la situació en que a un solicitant d'asil se li trasllada entre els Estats, dels quals cap està dispost a concedir-li l'asil.

Vore també

• Immigració irregular
• Immigració en els Estats Units
• Lliure circulació de persones, immigració i asil en l'Unió Europea
• Crisis migratòria en Europa
• Oficina d'Asil i Refugi

Bibliografia

• Bribosia, Emmanuelle, Rea, Andrea, La nova migració: un repte europeu, Editions Complexe, París, 2002.
• Mole, Naula, El Dret d'Asil i el Conveni Europeu de Drets Humans, Consell d'Europa, Estrasburc, 2008.
• Terminski, Bogumil, La migració, els refugiats, els drets humans: Una guia de publicacions bibliogràfiques publicades en francés, Nous Temes en Investigació de Refugiats, Working Paper no. 216, UNHCR, Ginebra, 2011.
• Wihtol de Wenden, Catherine, L'Unió Europea i la migració, Centre d'Estudis i Investigacions Internacionals, Paris, 2004.