Anar al contingut

Dret a la movilitat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
La reurbanisació de carrers que inclouen aceras arboladas en mobiliari amable, fonts públiques d'aigua potable, carrils bici segregats, llineals i interconectados i espais exclusius per al transport públic són una concrecció del dret a la movilitat en àmbits urbans.

El dret a la movilitat és un dret que garantisa a totes les persones la possibilitat de desplaçar-se lliurement, de manera segura, accessible i sostenible, per a satisfer les seues necessitats bàsiques i eixercir atres drets fonamentals, com el treball, l'educació, la salut, l'oci o la participació social.[1][2]

Este dret inclou totes les formes de desplaçament baix condicions d'equitat i calitat, com caminar, usar la bicicleta o l'accés al transport públic, i no solament l'us de mijos de transport motorisats privats. Implica l'obligació del Estat de dissenyar infraestructures i gestionar sistemes de movilitat que priorisen a les persones sobre els vehículs.[3]

Principis

[editar | editar còdic]
El desenroll de rets de transport públic que cobrixquen tot el territori és una concrecció del dret a la movilitat en àmbits interurbans.

El dret a la movilitat es fonamenta en diversos principis:[4][5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]