Font pública
.JPG){kind=link}
Les fonts públiques d'aigua potable, bebederos[1][lower-alpha 1] o caños de veïnat[2] són diversos aparats, artificios o ingenis hidràulics per a l'abastiment i dispensari d'aigua potable d'us utilitari i comunal.[3][4] Solen estar dotats d'un o més caños, aixetes o sortidors d'aigua, i un o varis pilones o chicotetes piles.[5] Es troben distribuïts en carrers, patis, parcs públics i jardins de les comunitats.[6]
Tipologia
[editar | editar còdic]
La variada tipologia d'antics caños veïnals tradicionals o fonts comunals d'aigua potable en varis caños i pilones accessibles també per a que puga beure el ganado,[2] en fluix constant o primitius sistemes de pistón o palanques de bombeig, va ser substituïda de manera progressiva en les poblacions per bebederos o fonts d'aixeta de palomilla primer i més vesprada pels més modernes aixetes manuals de pinça i atres artilugios més sofisticats (contacte, cèlula fotoeléctrica llectora, etc.).[4] Aixina, llavors, poden diferenciar-se:
.jpg){kind=link}
Eixemples d'antics caños de veïnat
[editar | editar còdic]-
Font (1859), en la ciutat de Londres, dissenyada per Samuel Gurney
-
Bebedero en l'estació General Madariaga (Buenos Aires).
-
Bomba d'aigua (aixeta de bombeig)
-
Aixeta en la ciutat d'El Jicaral (Nicaragua)
Eixemples d'aixetes, bebederos o fonts públiques
[editar | editar còdic]-
Aixeta de mando manual
-
Disseny modern, en la ciutat de Viena
-
Disseny de quatre chorrada, en la ciutat de Portland (Oregó)
-
Disseny en la Vila Olímpica de Barcelona
![Font pública del suministrament d'aigua en Hamburc (2023)[7]](/w/index.php?title=Especial:Carregar&wpDestFile=Trinkbrunnen_Hamburg_Iondesign_Berlin_2023.jpg){kind=link}
Història
[editar | editar còdic]En Espanya
[editar | editar còdic]
Hereus de les primitives estructures de fonts d'aigua dels manantiales habilitades en els perímetros de zones habitades, ermites, masos, facendes, pobles, ciutats, etc., els caños de veïnat, fonts d'us comunitari,[8] naixen en el sigle Plantilla:SIGLO com a dispensaris d'aigua potable no contaminada, proporcionada per una ret de canals, que en moltes ocasions varen aprofitar els antics viages d'aigua o «qanats» d'orige àrap, com els existents i encara conservats en la capital d'Espanya, i mencionats en el Fur de Madrit de 1202,[9] que varen servir de traçat a la ret metropolitana de Canal d'Isabel II.[10][lower-alpha 2]
Estes fonts públiques acabarien substituint,[11] per raons de salubritat, als tradicionals pous d'orige casi prehistòric. En l'instalació general d'aigua corrent en les llars va disminuir la presència de caños de veïnat que, convertits en aixetes, bebederos o fonts públiques, encara són freqüents en els núcleus de població de tot lo món.[lower-alpha 3]
En Estats Units
[editar | editar còdic]
En els anys previs a l'implantació de la llei seca en els EE. UU., el cridat “moviment per la Templanza” i atres organisacions varen posar de moda les anomenades «fonts de la templanza», ostentosos bebederos d'aigua potable instalats en espais públics. També es varen instalar en atres països, com Regne Unit.cita requerida
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGonzález1995">González (1995). L'aigua; mits, ritos i realitats: coloqui internacional, en llínea edició (en espanyol), Granada: Anthropos, pp. 131. ISBN 9788476584675.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 4,0 4,1 Guerra, 2011.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Martínez Carbajo, 2009, p. 9 a 15.
- ↑ Focus Open 2023, Design Center Baden-Württemberg, recuperat el 18 d'abril de 2024
- ↑ «Aigua fresquita del caño». manuelblasdos.blogspot. Consultat el 16 d'abril de 2017.
- ↑ Guerra, 2011, p. 28.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFPinte Crespo2010">Pinte Crespo, Virgilio (2010). Fundació Canal (ed.). Els Viages d'Aigua de Madrit durant l'Antic Règim. ISBN 978-84-932119-6-7.
- ↑ «Fonts de la República». Art en Madrit. Consultat el 16 d'abril de 2017.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat]
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGuerra Chavarino2011">Guerra Chavarino, Emilio (2011). Els viages d'aigua i les fonts de Madrit, La Llibreria. ISBN 9788498731194.
- <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMartínez Carbajo1996">Martínez Carbajo (1996). Fonts de Madrit, 2009 edició, Madrit: La Llibreria. ISBN 9788498730302.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente pública» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>