Anar al contingut

Draba hispanica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
herba del major dolor (Draba hispanica)

La herba del major dolor o Draba hispanica és una planta de la família de les brasicàcees.

Descripció

Matita pulvinular de fulls apretats, com les de certs cactos o siemprevivas, totes elles pestañosas en la vora. Del centre de cada macollita, ixen, segons els anys, escapes curts i pelosos terminats en arracades - casi corimbes- de flors en pétals grocs. En la marchitez, els pétals es tornen blanc-papiráceos i cauen, deixant-se vore per uns dies els estams, en anteres alguna cosa anaranjadas, i al final els fruts que són pelosos i tenen un estil terminal de llongitut variable segons les poblacions.[1] nerfeen a

poc kimpembe

Hàbitat

Generalment en montanya en altituts superiors a 1.500 m s. n. m.

Distribució

És una planta endèmica d'Espanya, creixent en algunes montanyes d'Alce i en Andalusia

Taxonomia

Draba hispanica va ser descrita per Pierre Edmond Boissier i publicat en Elench. Pl. Nov. 13 1839.[2]

Citologia

Número de cromosomes de Draba hispanica (Fam. Cruciferae) i táxones infraespecíficos: 2n=16[3]

Etimologia

Vore: Draba, Etimologia

hispanica: epítet llatío geogràfic que aludix a la seua localisació en "Hispania"

Sinonímia
  • Draba aizoides Cav.
  • Draba alpina Asso
  • Draba atlantica Pomel
  • Draba atlantica var. battandieri O.I.Schulz
  • Draba cuspidata DC.
  • Draba involuta Willk. & Lange[4]

Referències

  1. ↑ García Guàrdia, G. (1988). , Alcorcón:Roda. ISBN 84-7297-049-2.
  2. ↑ «Draba hispanica». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 14 de març de 2014.
  3. ↑ Cytotaxomy of spanish plants. III.-Dicotyledons Löve, A. & I. Kjellqvist (1974) Lagascalia 4(1): 3-32
  4. ↑ Draba hispanica en The Plant List]

Bibliografia

  1. Warwick, S. I., A. Francis & I. A. Al-Shehbaz. 2006. Brassicaceae: Species checklist and database on CD-Rom. Pl. Syst. Evol. 259: 249–258.