Dolmen de la Llastra
El dolmen de la Llastra[1] és un monument megalític funerari ubicat al noroest del concejo espanyol de Salcedo, dins del municipi de Lantarón, pertanyent a la província d'Àlaba. Forma part del patrimoni cultural vasc, en la categoria de conjunt monumental.[2][3]

Localisació
Es troba al noroest de la localitat de Salcedo,[3][2][4] i a uns 800 metros al suroest del dolmen de la Mina en Molinilla, sense localisació visual entre ells. La Mina i La Llastra, formen un perfecte nortesur, és dir una alineació 0º-180º. Per l'enorme importància que en temps megalítics se li va donar a les orientacions.[5] A 80 metros a l'est passa el camí salinero del llac de Arreo i a 75 metros al sur passa l'antiga calçada romana Astorga-Bordeus, que ve de Puentelarrá i es dirigix cap a Leciñana del Camí, a Turiso i a Carasta.[6]
Des de Miranda d'Ebre, anar per la carretera A-2122, que va cap a Puentelarrá i Orduña com uns quatre quilómetros i mig, a on s'agarra una desviació a la dreta fins al poble de Salcedo. En entrar al poble, a l'altura del n.º 4 del carrer de la Plaça cal agarrar un camí de ciment a l'esquerra, despuix de passar per vàries cases, termina en una miqueta d'asfalt i comença una pista que du cap al noroest durant 450 metros fins a un creuament de front que es deixa per a seguir 400 metros més fins a aplegar a un atre creuament en el que cal anar cap a l'esquerra (oest) uns 50 metros per a adinsar-se a la dreta per un camp de cultiu a on pot vore's el dolmen a uns 80 metros de distància dins del campo.[5]
La província d'Àlaba és la més completa d'Espanya des del punt de vista megalític. La varietat és la característica d'este megalitisme.[7]
Història
Els materials trobats pertanyen a distintes époques i indiquen un primer us del sepulcre en época neolítica, i una posterior reocupació durant el Calcolítico (2500 – 1800 a. C.).
En el Museu d'Arqueologia d'Àlaba es troben els materials trobats: 4 lascas informes; 1 fragment proximal de laminita simple; 1 raspador en lasca cortical simple (fig. 13.9); 1 trapezi asimètric de retoc abrupte (fig. 13.10). Ossos humans; fragments de ceràmica basta; 1 barrita de ferro.[5]
Barandiarán i Medrano comenten que les puntes triangulars, en el nostre país, només han aparegut fins ara en els dólmenes de la Llastra, el dolmen de Sant Sebastià Sur, Ashorrigana i Otsaairte. Açò constituïx una nota que distinguix a este monument de molts uns atres similars del nostre país.[8][9]
Va ser descobert en 1942, per Landaburu Arbaizar i Dumenge Fernández de Medrano, els qui varen donar coneiximent al Marqués del Marquesat de Loriana, de l'existència d'este dolmen, i del dolmen de la Mina en Molinilla, 800 metros més al nort. La notícia va ser publicada en l'Archiu Espanyol d'Arqueologia.[10]
Es va practicar un tast en 1943 per Medrano i Marqués de Loriana. En setembre de 1951 Medrano va excavar la terra de la cambra.[5][6]
Referències
- ↑ «Google Search». www.google.com. Consultat el 2025-07-23.
- ↑ 2,0 2,1 «Dolmen de la Llastra. Ondarea. Sistema d'informació del Patrimoni Cultural Vasc». www.euskadi.eus. Consultat el 2023-06-30.
- ↑ 3,0 3,1 Sancho, Aitor (2018-10-31). «Els dólmenes més espectaculars d'Àlaba» (en es). Gasteiz Hui. Consultat el 2023-09-07.
- ↑ Miguel, Aitor Ventureira San (2024-08-11). «Dolmen de Lalastra, el secret del megalit» (en es). Diari de Notícies d'Àlaba. Consultat el 2024-12-03.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «© Luis Millán Sant Emeterio, c/J».
- ↑ 6,0 6,1 «[https://www.vitoria-gasteiz.org.es/la-necropolis-tardorromana-tardoantigua-i-altomigeval-de-Sant-Miguele-Molinilla-Alava-II.htm VITORIA-GASTEIZ - La necr�polis tardorromana tardoantigua i altomigeval de Sant Miguele Molinilla �llava.]». www.vitoria-gasteiz.org.es. Consultat el 2023-08-01.
- ↑ «Àlaba». www.megalitos.es. Consultat el 2023-09-09.
- ↑ «BSAA-1961-27-ExcavacionesDolmenesAlava.pdf».
- ↑ «Dialnet-ExcavacionesDeDolmenesEnAlava-2713475.pdf».
- ↑ «[https://www.vitoria-gasteiz.org.es/excavaciones-en-Alava-BARANDIARAN-MEDRANO-3.htm VITORIA-GASTEIZ - Excavacions en �lava per BARANDIARAN i MEDRANO.]». www.vitoria-gasteiz.org.es. Consultat el 2023-06-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolmen de La Lastra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.