El dolmen de Sant Sebastià Sur, també conegut com El Montecillo, és un monument megalític funerari ubicat entre els concejos de Vés i Katadiano, dins del municipi de Kuartango, pertanyent a la província d'Àlaba. Este dolmen forma part del patrimoni cultural vasc, en la categoria de conjunt monumental.[1][2][3]

Dolmen de Sant Sebastià Sur

Localisació

En la zona del dolmen de Sant Sebastià Sur, hi ha atres tres dólmenes, el de Sant Sebastià Nort, I els de Gurpide Nort i Sur.[4] Estos es troben en una àmplia campa entre les localitats de Vés i de Katadiano, prop del caixer del riu Bayas, són quatre construccions megalítiques certament cridaneres.[5]

Este megalit es troba a 500 metros al S. de Vés, a 220 metros al S. del solar de la derruïda ermita de Sant Sebastià i a 30 metros a l'esquerra del cridat "Camí real" que va de Va a Sendadiano i a Zuazo de Cuartango, passant per la citada ermita i pel pont i terme de Marugai. A 220 metros al N.NE. es troba el dolmen de Sant Sebastià N. i a poc més de 200 metros al SE. els dos de Gurpide.[6][7] Medix 30 metros de diàmetro i és considerat el més gran del País Vasc.[8]

Història

Este dolmen, des de fa uns 5.500 anys, en periodos Neolític i Calcolítico forma part del païsage d'esta vall. Els dólmenes són les arquitectura construïdes més antigues que es coneixen en el nostre territori, i compartixen tota una peculiar història en els varis mills, més o menys similars, repartits per la major part d'Europa.[5]


Va ser descobert per Obdulio Perea, Ricardo Becerro de Bengoa i Sotero Mantelli en l'any 1871.[9][7] Va ser excavat per Ladislao Velasco (1878 o 1879), pero únicament va proporcionar restants humans.[10] També va ser excavat per Julián Apraiz en 1892 i José Miguel de Barandiarán i Juan María Apellaniz en 1957.[7] En 2018 la Diputació Foral d'Àlaba i el Govern Vasc varen finançar nous treballs arqueològics.[11][9][12]

Entre els objectes trobats destaquen: geomètrics, làmines sense retoc, una punta de pedúncul i aletes,una punta de retoc pla, contes de collar circulars,colgantes sobre os i closca, una punta de metàlica tipo palmela i multitut de fragments ceràmics.[9][13][14] José Miguel de Barandiarán i Dumenge Fernández Medrano varen documentar que les puntes triangulars, a nivell de l'Estat espanyol, només havien aparegut fins a llavors en el dolmen de la Llastra, dolmen de Sant Sebastià Sur, dolmen de Ashorrigana i dolmen de Otsaairte.[7]

Les excavacions realisades en l'any 2021, varen descobrir que el monument va ser reformat durant la seua vida útil, per a ser adaptat a les necessitats de les gents que ho varen usar en cada moment: taponaron la cambra sepulcral, varen reconstruir el corredor d'accés i varen reformar el túmul.[8] Este tipo de transformacions varen ser habituals en el megalitisme regional, de manera que la visió que d'ells varen tindre les diferents generacions es va ser modificant en el pas del temps, de la mateixa manera que també ho varen fer les llitúrgies i ritos funeraris.[9][5]

Vore també

Referències

  1. ↑ «BOLETÍN OFICIAL DEL PAÍS VASCO N.º 152 dijous 11 d'agost de 2011».
  2. ↑ lópez, iratxe (2019-10-05). «Des de Sorginetxe a Karakate, una ruta pels dólmenes del País Vasc» (en es). El Diari Vasc. Consultat el 2023-09-09.
  3. ↑ «Ficha d'un MEGALITO». megalits.arqueoloxico.com. Consultat el 2023-09-09.
  4. ↑ «Visita a l'intervenció realisada per a posar en valor dels Dólmenes de Kuartango». socialistasalaveses.com. Consultat el 2023-09-09.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Guggenheim i dólmenes en Kuartango» (en es-es). UPV/EHU. Consultat el 2023-09-25.
  6. ↑ «BSAA-1961-27-ExcavacionesDolmenesAlava.pdf».
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Dialnet-ExcavacionesDeDolmenesEnAlava-2713475.pdf».
  8. ↑ 8,0 8,1 Albertus, Ramón (2021-10-04). «El dolmen més gran d'Euskadi ix a la llum» (en es). El Correu. Consultat el 2023-09-25.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «Kuartango». web.llaurava.eus. Consultat el 2023-09-09.
  10. ↑ «SAN SEBASTIÁN - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en fr). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Consultat el 2023-09-09.
  11. ↑ «CVN - Alfonso Alday Ruiz».
  12. ↑ Press, Europa (2021-08-18). «Diputació d'Àlaba i Govern Vasc cofinanciar la posada en valor de les Termes de Arkaia i els Dólmenes de Kuartango». www.europapress.es. Consultat el 2023-09-09.
  13. ↑ «Àlaba». www.megalitos.es. Consultat el 2023-09-09.
  14. ↑ «L'indústria lítica en els dólmenes.pdf. Ana Cava. VELEJA, N.S. l, 51-145, 1984».