Dolmen de Gurpide Sur

El dolmen de Gurpide Sur, cridat també Urbide i Urpide, és un monument megalític funerari ubicat en el concejo de Katadiano, dins del municipi de Kuartango,[1] pertanyent a la província d'Àlaba. En 2011 va ser arreplegat dins del patrimoni cultural vasc, com ben cultural, dins de la categoria de conjunt monumental.[2]
Localisació
Es troba a 60 m. a la dreta de la via férrea Bilbao-Miranda, en el terme de Gurpide, del llogaret de Catadiano (Valle de Cuartango, Alava).[3] Al seu costat passa el camí carretil (en vasc gurpide significa camí de carros), que va de Catadiano a enllaçar-se en el que puja de Vés al veí bosc i tossal de Marubay. Més a l'est de la citada via passa el riu Bayas i de l'atre costat d'este la carretera d'Izarra a Zuazo de Cuartango. A partir d'este últim poble l'itinerari per a aplegar al dolmen de Gurpide és el següent: En carretera fins a Catadiano; ací es dobla a l'esquerra, per a travessar el Bayas pel pont de pedra que conduïx als camps situats a la dreta del riu; continua el camí cap a occident, fins a creuar el ferrocarril, i s'endoblega a l'esquerra, per a recórrer encara 200 metros de carretera, fins al peu del dolmen.[3]
Història
Este dolmen va ser descobert per Ricardo Becerro de Bengoa i Sotero Mantelli en l'any 1871. Va ser excavat per Julián de Apraiz en 1892. A principis del XX pels Pares Paúles de Murgia. En l'any 1955 va ser excavat per José Miguel de Barandiarán i el professor i arqueòlec Dumenge Fernández de Medrano.[4][3] En l'any 2018, es va iniciar una excavació en este monument megalític per Diputació Foral d'Àlaba, i en 2023 va finalisar el seu lloc en valor.[5][6] En esta data es varen consolidar les cambres de l'els dólmenes de Kuartango per a garantisar l'estabilitat de les lloses i es varen protegir i varen assegurar les zones més problemàtiques.[5]
En el seu interior es varen trobar els restants òsseus d'al voltant de 130 persones, tant adultes com de curta edat. Molts dels cossos es varen depositar en el cap cap a les lloses i el cos cap a l'interior de la cambra, i colocats en pisos superposts,separats uns d'uns atres per cobertes.[4][7]
Els objectes recuperats durant les excavacions indiquen que el dolmen va ser utilisat durant un llarc periodo de temps. Aixina, destaquen útils en pedra com a làmines, raspadors, puntes foliàcees i puntes de flecha en pedúnclulo i aletes; elements d'adorn com a contes de collar en os i azabache, o tres colgantes fets a partir de claus de javalí. Ademés, es varen trobar varis fragments de ceràmica i un punzón de coure.[4][3]
Vore també
Referències
- ↑ «Dolmen Gurpide Sur. Ondarea. Sistema d'informació del Patrimoni Cultural Vasc». www.euskadi.eus. Consultat el 2023-09-27.
- ↑ «BOLETÍN OFICIAL DEL PAÍS VASCO. Nº 152. Dijous 11 d'agost de 2011».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «VITORIA-GASTEIZ - Excavacions en Llaurava. BARANDIARAN i MEDRANO.». www.vitoria-gasteiz.org.es. Consultat el 2023-09-27.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Kuartango». web.llaurava.eus. Consultat el 2023-09-27.
- ↑ 5,0 5,1 «Visita a l'intervenció realisada per a posar en valor dels Dólmenes de Kuartango». socialistasalaveses.com. Consultat el 2023-09-27.
- ↑ Press, Europa (2021-08-18). «Diputació d'Àlaba i Govern Vasc cofinanciar la posada en valor de les Termes de Arkaia i els Dólmenes de Kuartango». www.europapress.es. Consultat el 2023-09-27.
- ↑ «Gurpide Sur».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolmen de Gurpide Sur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.